Resultats de la cerca

El 1888 les hospitalàries installaren a les Corts de Sarrià Barcelona l’Asil de Sant Rafael, per a noies escrofuloses i cegues, i a València fundaren el 1919 l’Asil del Carme, situat al costat del sanatori de Malvarosa

La ciutat de Barcelona n'organitzà al s XVII, amb arguments històrics o novellescs i text català, castellà o bilingüe Són conegudes les redactades per Rafael Noguers, amb reminiscències dels llibres de cavalleries i amb recursos populars i caricatures

A Quito hom fundà el 1534 la primera escola d’arts de l’Amèrica del Sud i hi florí un art important església de la Companyia i claustre de Sant Agustí, amb una forta projecció cap al nord de Nova Granada en el camp de la pintura, el zurbaranesc Miguel de Santiago fou el cap d’escola més important fou encara la tasca dels imaginaires, entre els quals sobresurten, al segle XVIII, Bernardo Legarda i Manuel Chili Caspicara Com a conseqüència tardana del Romanticisme, sorgí una escola encapçalada pels pintors Rafael Salas i Joaquín Pinto, el segon dels quals tractà de trobar una…

La preocupació indigenista fou l’element primordial de la literatura del s XIX En aquesta tendència destaquen Manuel Jesús Galván amb la novella històrica Enriquillo 1877, José Joaquín Pérez amb Fantasías indígenas 1877, el costumista Gregorio Billini amb Baní o Engracia y Antoñita i Gastón Fernando Deligne amb Galaripsos 1908 Entre el 1920 i el 1950, i a redós de les revistes El Día Estético i La Poesía sorprendida , es formaren uns grups de poetes entre els quals es destaquen Domingo Moreno Jiménez, Rafael Augusto Zorrilla, Tomás Hernández Franco, Franklin Mieses i Freddy Gabon…

Promogut per Rafael Barradas , a qui s’afegí més tard Àngel Marsà, consistia en una síntesi personal de la plàstica cubista i de certs elements de la ideologia futurista, especialment la valoració del dinamisme Es difongué especialment a través de les exposicions de Barradas a les galeries Dalmau 1917 i 1920 i de publicacions minoritàries, com ‘Arc Voltaic''

N'hi ha precedents grecs i àrabs i en la literatura europea dels segles XVII, XVIII, XIX Lewis Carroll i començament del XX Rafael Noguera i Oller en publicà el 1905 en el recull poètic Les tenebroses però qui el divulgà en la poesia moderna i li donà el nom a partir del 1914 fou Guillaume Apollinaire Calligrammes , 1918 Fou conreat per la majoria dels poetes avantguardistes entre els catalans, Josep M Junoy ja el 1916, Joaquim Folguera, Joan Salvat-Papasseit i Carles Sindreu

Des del 1354, data de la repoblació catalana de l’Alguer, les manifestacions literàries que dominen són folklòriques cançons de joc infantil, de bressol i d’exorcisme, etc i religioses Lo senyal del Judici, El cant de la sibilla, Goigs , etc, així com la poesia epicolírica catalana Cobles de la conquesta dels francesos El 1720 agafà cos una poesia personalitzada, predominantment religiosa, bé que també lírica i satírica que, des d’Agustí Sire i Vitelli, Lluís Soffi, etc, fou continuada fins a les nadales de Salvador Serra, a mitjan s XIX Ignasi Pillito, arxiver de Càller, en participar en…

L’especialitat de pressió amb banca forma part del programa de competició des dels Jocs Paralímpics de Tòquio 1964, en categoria masculina, i dels de Sydney 2000, en la femenina Els esportistes s’agrupen per categories de pes, sense tenir en compte el grau de discapacitat, i competeixen segons les mateixes normes que regulen la pràctica no adaptada Els aixecadors adaptats aconsegueixen marques molt similars a les realitzades pels esportistes sense discapacitat A Catalunya s’encarrega de la seva organització i gestió la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Física El…

L’integraren alguns deixebles, com Josep Tarrés, mentre uns altres pintors, com Tur de Montis, en restaren al marge Puget encara pogué influir en els inicis del seu fill Narcís Puget i Riquer, d’Antoni Marí i Ribas i de Vicent Ferrer i Guasch El 1962 un efímer Grup Puget, ja més expressiu d’una devoció que no d’unes orientacions, reunia, amb els dos darrers, Antoni Pomar i Vicent Calbet Eivissa 1938 Ambdós i Rafael Tur i Costa representen tendències d’acord amb moviments nous i amb l’actual ambient artístic de l’illa Són més joves Josep Marí, Pere Planells, Francesc Juan i Antoni…

Fou concedit als grans d’Espanya Els consellers de Barcelona allegaren tradicionalment aquest privilegi La seva defensa donà lloc a diversos incidents amb les autoritats civils i eclesiàstiques, sobretot durant el s XVII amb la publicació d’opuscles i d’un extens Memorial en justificació de la prerrogativa, el 1632, fins a l’obtenció d’un privilegi afirmatiu, el 1689, en l’atorgament del qual intervingué el conseller Rafael de Grimosacs Fou abolit pel decret de Nova Planta 1714 L’exercici del privilegi durant les cerimònies religioses, igualment en discussió al s XVII, fou resolt…