Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
possessiu | possessiva
Gramàtica
Dit de l’adjectiu o pronom que indica la possessió, és a dir, que els objectes que determina (en el cas de l’adjectiu) o representa (en el cas del pronom) pertanyen a algú o a alguna cosa o bé hi tenen qualsevol mena de relació.
En català, els possessius són afectats pels morfemes de persona i nombre respecte al subjecte posseïdor, i pels de gènere i nombre respecte a l’objecte posseït Tots ells, llevat llur , anteposats al nom que determinen, han d’anar sempre precedits de l’article Llur es refereix sempre i únicament a més d’un posseïdor Les formes febles mon, ton, son, etc sempre sense article, són usades actualment només en el llenguatge parlat i gairebé exclusivament amb alguns mots de parentiu mon oncle, son avi, sa mare, tes germanes
còdec
Maquinari o programari, o una combinació d’ambdós, desenvolupat sobre la base d’unes fórmules matemàtiques que serveix per a la compressió o descompressió digital d’àudio i vídeo.
Normalment s’associa un tipus de format d’arxiu amb un còdec en particular, però en realitat un mateix format d’arxiu pot ésser que funcioni amb més d’un tipus de còdec La quantitat de còdecs d’àudio AC3, Ogg Vorbis i vídeo DivX, XviD que es poden trobar a l’actualitat és força gran Alguns dels formats més comuns de vídeo són Audio Video Interleave, amb l’extensió avi Moving Pictures Expert Group mpeg Quick Time mov RealVideo rm o ram Video CD o Super Video CD En el cas de l’àudio destaquen MP3 mp3, RealAudio ra, MIDI mid, o Windows Media wma El terme és l’acrònim de l’anglès…
parentiu
©
Dret
Dret civil
Vincle existent entre parents, per consanguinitat, afinitat o adopció.
Normalment es refereix només al parentiu per consanguinitat La proximitat del parentiu és mesurada pel nombre de generacions cada generació forma un grau , i una sèrie de graus forma la línia , que és directa quan és formada per persones que descendeixen les unes de les altres, i collateral quan és formada per persones que no descendeixen les unes de les altres, però tenen un tronc comú La línia directa ascendent uneix les persones a aquelles de les quals descendeixen, i la descendent uneix la persona amb aquelles que descendeixen d’ella En les línies hom compta tants graus com generacions o…
eivissenc
Lingüística i sociolingüística
Modalitat del català parlada a les illes d’Eivissa i Formentera.
És un subdialecte del català insular o balear català oriental, pel tancament que fa de la o àtona en u i la reducció de la a i la e àtones al so e Coincideix amb el mallorquí i el menorquí en la conservació del so de e neutra tònica é més vital a Vila que no a la resta de l’illa, on ha estat substituïda per e, i en divergeix en la no monoftongació en - o del diftong - ua final aigua, llengua , etc i en el manteniment de l’accent damunt el verb evitant el desplaçament als pronoms enclítics Conserva, com el valencià, la n etimològica del plural d' ase, jove, etc àsens, jóvens Com a la resta…
arbre genealògic
© fototeca.cat
Art
Heràldica
Representació gràfica de la genealogia d’una família mitjançant el dibuix d’un arbre de forma convencional, les branques del qual representen les generacions que surten del tronc i originen noves branques.
Al temple faraònic de Karnak Egipte se'n conserva un, i era exposat a les cases romanes A partir de l’edat mitjana l’art cristià generalitzà el motiu iconogràfic de l'arbre de Jessè en les representacions dels arbres genealògics de les cases reials i nobles Generalment el nom del primer ascendent anomenat estirp, genearca o soca figura a l’arrel o a la soca, sovint dins un cartell o rodella, on també és posat el nom dels consorts Quan es tracta de rodelles, hom acostuma a posar aquests noms en una altra rodella acoblada Al tronc hom posa en ordre ascendent, els primogènits de cada generació,…
ostrogot | ostrogoda
Història
Individu d’una tribu germànica originada per l’escissió dels gots, instal·lats a les dues vores del Dnièster, en dos pobles: els visigots, o gots de l’W, situats en aquesta banda del riu, i els ostrogots, establerts a l’altra banda fins al Don (s III).
Podria ésser, però, que la diferenciació d’ambdós pobles, sota els noms de tervingis i greutingis, hagués començat abans d’aquest establiment a les costes de la mar Negra Adquiriren una gran puixança amb Geberic, el qual vers el 340 obtingué una gran victòria sobre els vàndals i dominà la Dàcia, i sobretot amb Hermanaric, que sotmeté eslaus, bàltics i finesos i constituí un gran imperi entre la mar Negra i la Bàltica Mort el 375, els ostrogots entraren en decadència fins que, arrossegats pels huns i manats per Valamir, penetraren a Itàlia i foren derrotats per Aeci el 451 Mort Àtila, els…
àrea semàntica
Lingüística i sociolingüística
Àrea que comprèn un mot amb un significat determinat, com, per exemple, l’àrea semàntica de padrí (avi), que s’estén per gran part de la Catalunya occidental i de Mallorca
.
a
Fonètica i fonologia
Grafia que representa dos possibles fonemes vocàlics en català: [a] i [ə].
Aquest darrer no és general a tot el domini lingüístic manca als parlars occidentals i a l’alguerès La distribució d’ambdues solucions al català central i als altres parlars orientals és relativa i depèn de l’accent d’intensitat, per tal com si la grafia compareix en posició tònica avi, bufar, sal es dóna el primer fonema, mentre que en posició àtona pera, cosa, fusta , es produeix el segon vocal neutra La pronúncia del fonema a presenta màxima obertura maxillar, no gens de labialització i llengua plana, fets que determinen un formant bucal d’un volum superior al de qualsevol…
heretament
Dret català
Modalitat de successió paccionada.
Pot ésser en forma d’heretament mutual, és a dir, d’institució contractual recíproca d’hereu, però solament entre cònjuges, o bé d’heretament a favor dels contraents, instituint hereu un dels contraents sense cap mena de reciprocitat, o, finalment, en forma d’heretament a favor dels fills presents o futurs, quan els contraents institueixen hereu una tercera persona A Catalunya, la possibilitat de deferir l’herència per via de pactes successoris afirmatius o d’institució restava sancionada per l’usatge Auctoritate et rogatio com a conseqüència de la influència de la Lex romana visigothorum i…
escultura d’esport
Fotolia
Escultura
Esport general
És difícil trobar representacions artístiques esportives abans de l’època en què l’esport passà a tenir una consideració especial més enllà del simple esforç físic.
Sovint el tema esportiu lligat a l’escultura el trobarem a l’entorn de plaques i de medalles per a premiar esportistes El 1908 Joan Solà Vilavella i F Madurell feren una notable medalla en bronze dedicada al primer campionat de jujutsu Un dels principals escultors modernistes catalans, Eusebi Arnau, feu una placa en relleu fosa en bronze per a l’Sportsmen’s Club Barcelona, fons Bagués-Masriera, però l’allegoria, acusadament Art Nouveau, no té res de realista i, per tant, la representació de l’esport no és literal A més, la data de realització de la peça no correspon al moment de plenitud del…