Resultats de la cerca
Es mostren 351 resultats
estabulació
Ramaderia
Acció i efecte d’estabular el bestiar.
L’estabulació pot ésser total , quan el bestiar no surt de l’estable, o lliure , pròpia del bestiar que pastura boví, oví, etc
pasturar
Ramaderia
Menjar el bestiar l’herba dels camps.
Les vaques pasturaven pels voltants del mas 2 tr El bestiar pastura l’herba fresca dels prats
escorxador
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Zootècnia
Lloc destinat a matar i escorxar el bestiar.
El concepte tradicional d’escorxador lligat a les carnisseries ha evolucionat cap a installacions centralitzades, on hom té molta cura dels problemes d’higiene i de l’aprofitament màxim de tots els productes Aquests propòsits s’assoleixen gràcies a la racionalització i la mecanització i als circuits independents que segueixen la carn i els residus A causa de l’alterabilitat d’aquests productes alimentaris, els escorxadors moderns disposen d’installacions complementàries per al tractament in situ dels residus, de quadres per a guardar-hi el bestiar que ha d’ésser sacrificat i,…
encefalopatia espongiforme bovina
Medicina
Malaltia d’origen genètic que afecta el bestiar boví, induïda per un prió.
És una encefalopatia espongiforme transmissible EET Els prions s’acumulen en un grup reduït d’òrgans ulls, cervell, medulla espinal, melsa, budells, amígdales i tim, els quals, quan en resulten afectats i són consumits per l’home, poden donar lloc en aquest a una variant de la malaltia de Creutzfeldt-Jacob , després d’un període d’incubació d’entre 5 i 20 anys Bé que els primers casos no foren detectats fins el 1985, fou a partir de la meitat dels anys noranta que la malaltia s’estengué entre el bestiar boví de diversos estats de la UE, especialment a la Gran Bretanya Entre les…
fira ramadera
Economia
Reunió de venedors i de compradors de bestiar en un indret uns dies determinats.
Poden ésser en una població o de camp, i dedicades a tota mena de bestiar o només a un de concret Havien tingut molta més importància que els mercats, car tenien un abast més extens regional i hi acudien marxants estrangers La mecanització dels transports i la generalització del comerç estable a viles i ciutats n'han provocat la total decadència, fins al punt que actualment no resta als Països Catalans cap fira exclusivament ramadera Les fires de camp se celebraven a les cruïlles dels camins de transhumància, entre els Prepirineus i la Depressió Central Catalana eren sis l’Hostal…
dula
Ramaderia
Ramat format per caps de bestiar propietat de diversos veïns menat a la pastura.
En pobles rurals, al matí el duler recollia el bestiar dels veïns, generalment de llet, per menar-lo als pasturatges i tornar-lo al capvespre
estable
© CIC-Moià
Ramaderia
Lloc cobert totalment o parcialment on hom allotja el bestiar per a la seva alimentació, explotació i repòs.
Antigament l’estable era un simple espai tancat i cobert on hom guardava el bestiar durant la nit i, en alguns casos, l’alimentava Actualment, però, amb els mètodes moderns d’explotació i per tal d’obtenir el màxim rendiment, hom adopta diverses formes i distribucions segons el tipus i la finalitat producció de carn, de llet, reproducció, etc del bestiar, les condicions climatològiques, etc
carnalatge
Història
Dret que, a l’edat mitjana, gravava el bestiar transhumant en passar pels dominis reials.
La pastura d’aquest bestiar en els mateixos dominis era gravada amb el dret d'herbatge
cort de pastors
Dret català
Junta formada pel primer magistrat municipal dos pèrits i els guardes del bestiar.
Existent a Vila-real i a Borriana Plana Baixa per tal de taxar els danys produïts de nit als conreus dels termes respectius, els quals danys, no havent-ne pogut hom atribuir a ningú la responsabilitat, són coberts mancomunadament pels propietaris de bestiar que haguin tingut ramats a la partida corresponent Establerta per una concòrdia del 1714, fou declarada legal el 1878
farratge
© Fototeca.cat
Agronomia
Verd destinat a l’alimentació del bestiar.
Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals,…