Resultats de la cerca

L’afinació de les cordes a l’aire és la que hom considera característica de cada instrument accordatura

El més greu, normalment de 16', rep el nom de contres majors Si va acompanyat d’un de 8', aquest s’anomena contres menors Els grans instruments poden disposar-ne de 32' A voltes s’ha utilitzat el nom de contres obertes quan es tracta de tubs oberts flautats, principals, etc i de contres tapades o sorderes quan es tracta de tubs tapats subbaix, bordó major, etc Per extensió, s’ha aplicat aquest nom a les tecles del pedal quan aquest joc no disposava d’un tirador que li permetés de poder sonar independentment Era el moment en què el pedal escassament tenia l’àmbit d’una octava, i encara…

Conté els teclats manuals i el pedal, els registres, les combinacions i els acoblaments, etc Quan està adossada a la caixa de l’orgue rep el nom de consola de finestra És la pròpia dels orgues antics, en els quals l’organista tocava d’esquena al públic A partir del segle XIX, amb la tracció pneumàtica, la consola s’invertí consola invertida i la caixa restà a l’esquena de l’organista Amb l’adveniment de l’electricitat, la consola quedà separada de l’instrument, fixa o mòbil, en funció de les necessitats Actualment, un orgue gran disposa de dues consoles una de finestra, per a la tracció…

Pot ser de llengüeta batent o lliure rarament El seu ressonador és cilíndric, ample i de llargària escurçada Fruit de la imitació del clarinet de l’orquestra, aparegué al sud d’Alemanya 1790, i aviat s’expandí per Europa i Amèrica, tot suplint el vell joc de cromorn Per les seves característiques romàntiques, i com a solista, és un element propi de teclats expressius o recitatius La seva tessitura pot ser de 16', 8’ o 4' Una variant, de construcció més complexa, és el Sonor-Clarinet patentat per la firma alemanya Laukhuff

Complement del grup de llengüeteria del pedal, al costat de la bombarda de 16’ i la trompeta de 8', el clarí també forma part dels jocs manuals de trompeteria interior, amb el ressonador proporcionat al teclat al qual és destinat Aparegué en l’orgue de l’església dels Agustins de París el 1586 L’escola orguenera castellana de mitjan segle XVII el situà, a més, horitzontalment a la façana, formant part del conjunt de la llengüeteria de batalla Normalment només a la mà dreta, amb tessitura de 8', pren el nom de clarins clars, de batalla, de campanya, alts, etc Quan és a la mà esquerra, ho fa en…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de sacseig El seu origen és oriental, probablement xinès, i en la seva versió original té com a característica principal la presència d’una mitja lluna i l’ornamentació de l’extrem superior del mànec amb un petit pavelló en forma de capell, dels quals pengen les campanetes És per aquest motiu que l’instrument es coneix també amb el nom de capell o pavelló xinès

Usat en oposició amb pedal1 o pedaler

Han tingut genollera alguns orgues -per a controlar el volum-, alguns clavicèmbals tardans -per a canviar de registre sense interrompre la interpretació- i la major part dels pianos abans de la introducció dels pedals, que no en són més que la prolongació Molts pianoforti del segle XVIII tenien dues genolleres, una per a la ressonància i l’altra com a sordina

El pedaler té la funció de complementar les possibilitats musicals d’un instrument que disposi ja d’un o més teclats manuals i està especialment vinculat a la història de l’orgue En els exemplars més antics conservats pot consistir en una limitada sèrie de llistons de fusta que sobresurten de la part frontal de l’orgue, que accionava un joc de bordons greus pedal Durant els segles XVI i XVII anaren apareixent pedalers més complets, que permetien tocar-hi una melodia com a cantus firmus , una de les seves principals aplicacions musicals Fins al segle XVIII acostumaven a tenir tecles molt…