Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
ecolocalització
Biologia
Sistema d’orientació de certs animals, consistent en l’emissió d’ones ultrasonores que en ésser reflectides per la superfície d’objectes presents en el medi, són copsades pel mateix animal emissor, que és capaç d’interpretar-les i d’orientar-se, evitar obstacles, capturar preses, etc, en l’obscuritat.
Aquest sistema és emprat per les ratapinyades de l’ordre dels quiròpters, pels dofins cetacis odontocets, per una salangana asiàtica Collocalia inexpectata i un caprimulgiforme americà Steatormis caripensis Els sons, emesos discontínuament, presenten una cadència variable segons els individus i les situacions en què es troben Així, la ratapinyada comença per emetre un so per segon, i arriba a diversos centenars per segon quan és a prop de la presa La interpretació que fan del so reflectit que reben eco , inclou el temps transcorregut entre l’emissió i la recepció, i la…
heterofonia
Música
Terme propi de l’etnomusicologia que descriu la combinació simultània d’una melodia amb una o diverses variants d’aquesta.
El terme, d’origen grec heteros , ’altre', ’diferent', i phōnḗ , ’veu', ’so' i que fou utilitzat per Plató Lleis , 812 d-e per a esmentar, tot i que amb un sentit incert, les diferències entre la part melòdica de la veu i l’acompanyament de la lira, fou reprès per C Stumpf Tonsystem und Musik der Siamesen , ’Sistema tonal i música dels siamesos', Leipzig, 1901 per a caracteritzar tècniques de la música asiàtica Java, Bali, Japó, etc En aquestes tradicions, el fenomen heterofònic es genera normalment a causa de diversos factors els embelliments, per part de l’acompanyament…
latimèria
Ictiologia
Peix osteïcti crossopterigi de l’ordre dels celacantiformes, de la família dels celacàntids, que ateny d’1,20 a 1,70 m i pesa de 30 a 80 kg.
La principal característica anatòmica és la possessió d’una articulació intracranial Habita a una profunditat de 100 a 400 m, a les aigües de l’arxipèlag Comores Darrerament es discuteix sobre la possibilitat de l’existència d’una nova espècie de latimèria D’aquesta espècie de peix, que s’anomenaria Latimeria menadoensis , l’any 1997 fou capturat un exemplar, en aigües indonèsies, a prop de l’illa volcànica de Manado Tua Alguns anys enrere ja fou notícia la captura d’un exemplar de Latimeria chalumnae en aigües de les illes Comores, a l’oceà Índic, quan se suposava que aquesta espècie s’havia…
taxa Tobin
Economia
Impost sobre les transaccions financeres internacionals.
Fou concebuda per l’economista nord-americà James Tobin , el qual la suggerí l’any 1972 per frenar l’especulació entre els canvis de divises després que els Estats Units abandonessin 1971 el patró or com a referència del dòlar, posant fi al sistema que havia regit des de la conferència de Bretton Woods La idea d’aquest impost, que mai ha estat pròpiament aplicat, o un de semblant, fou recuperada a partir dels anys noranta del segle XX arran de la crisi financera asiàtica del 1997, i també per sectors de l' altermundisme , que la consideren un correctiu per a aconseguir uns…
pandèmia
Patologia humana
Malaltia epidèmica estesa a molts països i que afecta molts individus del mateix país a la vegada.
L’extensió i la incidència per la qual una epidèmia passa a ser considerada pandèmia pot variar És per això que l’ Organització Mundial de la Salut ha revisat diverses vegades la seva definició de pandèmia Generalment s’admet que, un cop passats els primers estadis, una pandèmia comporta la coexistència de focus simultanis allunyats geogràficament, així com dificultats per a controlar el contagi Des del final del segle XIX, la multiplicació dels contactes humans que facilita el gran desenvolupament de les xarxes de transports i una economia cada cop més interdependent poden afavorir l’…
arbre de sapan
J.M.Garg (cc-by-3.0)
Botànica
Arbre de la família de les cesalpiniàcies, originari de l’Índia i Malàisia, i conreat a la zona tropical asiàtica.
El color de la fusta produeix un colorant vermell que havia estat molt emprat La fusta té un cert interès en ebanisteria
pèl
Indústria tèxtil
Fibra obtinguda del pèl de diversos animals, llevat del d’ovella i del de moltó, anomenat llana, de la qual es diferencia pel fet d’ésser més recte i estirat, no té escames, o en té poques, no sol tenir rissos i, quan hom esquila l’animal, els pèls resten separats o formant blens, mentre que la llana de l’ovella resta tota unida formant el velló.
Hom empra industrialment el pèl de diverses races de cabra la domèstica europea, l’asiàtica d’angora o caixmiriana, etc, de diversos camèlids l’alpaca, la llama, la vicunya, el guanac, el camell i el dromedari, etc El pèl de la cabra domèstica és poc apreciat, i emprat per a obtenir fils gruixuts, o en usos industrials el pèl de la cabra d’angora o moher és llarg, brillant, sedós i d’un blanc puríssim —bé que n'hi ha de qualitats brunes, grises o negres—, pot ésser filat molt fi i és emprat per a teixits de bona qualitat, i el pèl de la cabra caixmiriana és un borrissol fi, suau…
elegia
Literatura
Música
Composició poètica basada originàriament en el metre del dístic elegíac.
Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica i característiques diverses guerrera, amorosa o fúnebre, les quals es mantingueren en passar al Peloponès segle VI aC La conrearen Tirteu, Mimnerm i altres, i d’una manera connatural hi apareixia l’element miticonarratiu o el gnòmic Amb els poetes romans Tibul, Properci i Ovidi prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic hom hi troba també exemples d’elegies patriòtiques o gnòmiques En època medieval aquestes característiques temàtiques es mantingueren, però hom prescindí de la uniformitat mètrica Boccaccio — Elegia di Madonna Fiammetta ,…
pangolí
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels folidots, de la família dels mànids, que comprèn 7 espècies de repartició africana (zona tropical) i asiàtica (zona sud-oriental).
D’una longitud aproximada d’1,5 m, tenen el cap, el dors, la cua i la cara externa de les potes recoberts d’escates epidèrmiques Sense dents, extreuen, enganxats a la llengua llarga, estreta i mucosa, formigues i tèrmits dels nius que, prèviament, han escarbotat amb les ungles
cabra
© Lluís Prats
Mastologia
Ramaderia
Nom donat globalment a tots els individus de la subfamília dels caprins, pertanyents a diversos gèneres, i més especialment a Capra.
Son animals de peu forcat, de dimensions mitjanes, de constitució forta i d’extremitats nerviüdes, amb la cua molt curta i aixecada cap amunt i amb el cap de perfil recte A diferència de les ovelles, que els són pròximes, no tenen glàndules lacrimals, i les banyes, existents en ambdós sexes i més grosses en els mascles, solen ésser rugoses o anellades, surten plegades del cim del cap i s’encorben cap amunt i cap endarrere, tot divergint entre elles a vegades es cargolen en espiral Els mascles, anomenats bocs , cabrons o cabrots , presenten gairebé sempre, a la mandíbula inferior, una barba,…