Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
virga
Música
Neuma que representa una sola nota.
En la majoria de les notacions neumàtiques occidentals s’indicava per mitjà d’un traç vertical de la ploma, lleugerament inclinat d’esquerra a dreta, que finalitzava de vegades en un petit episema traçat a la part superior La virga acostumava a representar una nota d’alçada més alta que les immediatament anterior i posterior En la grafia més simple d’aquest signe es reconeix fàcilment l’accent agut dels antics gramàtics Pel que fa a l’episema, no sempre és fàcil distingir si la virga acaba mitjançant un traç voluntari o no
mutualitat
Dret
Associació, generalment voluntària, de persones afectades per uns mateixos interessos i riscs per tal de protegir comunament llurs interessos i compartir proporcionalment el cobriment d’aquests riscs.
Les mutualitats obtenen els recursos mitjançant una contribució de cada associat en quotes fixes o variables i sense que es doni cap ànim de guany Imposades com a obligatòries per algunes legislacions laborals, a l’Estat espanyol, les mutualitats, regulades per la llei d’associacions del 1887, són de quatre tipus les anomenades mutualitats mercantils , que exerceixen qualsevol mena d’assegurança amb indepèndencia de la previsió social i són voluntàries les mutualitats d’accidents de treball , patronals i de caràcter voluntari el de les mutualitats laborals , creades o…
pobresa
Cristianisme
Virtut moral que ordena la conducta humana en relació amb els béns d’aquest món.
Pot exigir fins el despreniment material voluntari, forma extrema anomenada generalment pobresa evangèlica , per tal com segueix els consells evangèlics i l’esperit de la primitiva comunitat de Jerusalem, descrita en el llibre dels Actes dels Apòstols Molts moviments reformistes hi han insistit i la pobresa ateny una personificació, especialment en Francesc d’Assís La vida religiosa en fa objecte d’un vot individual que pot ésser solemne amb pèrdua del dret a la propietat i de la capacitat d’adquisició o simple que implica només una subordinació d’aquests drets a la llicència…
dot
Dret civil
Aportació que fa la muller al marit orientada al sosteniment de les càrregues del matrimoni.
Com a institució, fou conegut en les civilitzacions més antigues El dot tingué un ampli desenvolupament en el dret romà, on l’esposa era considerada una càrrega per al matrimoni i, per tant, havia d’ésser compensada A les Partidas d’Alfons X ja hi ha una definició del dot la donació feta per mantenir el matrimoni El Codi Civil espanyol considera dot els béns i drets que la muller aporta al moment del matrimoni i els que són adquirits durant el conjugi mitjançant donació, herència o llegat amb caràcter dotal El dot als Països Catalans Als Països Catalans, el dot és una part del patrimoni dels…
auxiliar
Dret internacional
Dit de les tropes que combaten al costat de les regulars d’un o més estats en situació bèl·lica formal, generalment formades sobre la base de voluntaris.
El reglament annex a les convencions de la Haia del 1899 i del 1907 les assimila als combatents regulars sempre que operin sota un cap responsable, amb insígnies distintives i respectant les regles de la guerra Són designades també auxiliars les unitats de reclutament voluntari o mercenari, provinents d’estats neutrals, autoritzades o no per llur govern, i també les tropes al servei de les potències colonials formades per poblacions indígenes no organitzades en estat Les dues guerres mundials, especialment la segona, han desdibuixat el concepte de tropa auxiliar per la seva…
servei militar
Militar
Sistema de prestació personal per a nodrir les institucions militars.
Durant la història ha tingut diferents organitzacions A Europa, quan els estats nacionals no podien completar els seus exèrcits mercenaris, recorrien a les lleves o a les quintes per aconseguir soldats La Revolució Francesa posà fi a aquesta situació en considerar el servei militar una obligació fonamental de tots els ciutadans Els partidaris de l’Antic Règim, d’altra banda, preferien que els exèrcits fossin mercenaris i fins i tot estrangers al servei de l’Estat Aquesta polèmica transcorregué al llarg d’un segle formant part de la lluita per constituir l’estat liberal El triomf de la…
jurament
Dret
Història del dret català
Promesa de dir la veritat sobre una cosa o de procedir honorablement invocant el nom d’una entitat moral superior o un concepte elevat i abstracte.
Jurídicament el jurament només té importància com a requisit de la confessió en judici Actualment, però, segons la ligislació de l’Estat espanyol, ningú no pot ésser obligat a fer un jurament aquest pot ésser sempre substituït per la promesa El jurament tingué una marcada importància en el dret civil català per influència de la legislació canònica, però la compilació actual, d’acord amb els corrents actuals, prescindeix del jurament Segons els Usatges de Catalunya, sempre que un jueu havia de prestar jurament, ja fos voluntari o forçat, hom l’obligava a fer-ho, en lloc de sobre…
concurs de creditors
Economia
Dret mercantil
Procediment especial per a la realització col·lectiva dels crèdits, quan el deutor no pot complir les seves obligacions corrents.
La declaració del concurs correspon al jutge de primera instància que actua a petició del deutor o dels creditors Són condicions del concurs la pluralitat de creditors, l’estat d’insolvència del deutor, reconegut legalment, després de la cessió prèvia dels seus béns, i la qualitat de no comerciant del deutor, puix que altrament el procediment seria el de fallida En la normativa espanyola, es regulen per la llei 22/2003 de 9 de juliol, coneguda com la llei concursal Estableix el concurs voluntari i el necessari, aquell que és instat per tercers Amb aquest procediment se substituí…
conciliació
Dret processal
Acte jurisdiccional previ i voluntari que tendeix a establir un acord directe entre les parts.
Si l’acord no arriba a produir-se, l’acte es limita a fixar els termes reclamants del procés que seguirà Com a formalitat prèvia és exigible únicament en certs processos a tramitar davant la jurisdicció laboral
tibetà | tibetana
© X. Pintanel
Etnologia
Individu d’un poble de raça mongòlida, amb notables diferències ètniques segons les regions, que habita a l’actual regió autònoma del Tibet (Xina) i en bona part de les províncies xineses de Sikang, Tsinghai i Sinkiang al Ladakh i el Sikkim (Índia), al Nepal septentrional i al Bhutan.
La població és estimada en uns set milions d’individus Dels autòctons del Tibet actualment sota administració xinesa, que és on són més nombrosos i on hom considera que presenten els trets més singulars, n'hi ha un gran nombre en exili voluntari, principalment a l’Índia, al Nepal i a alguns estats europeus Són considerats també tibetans els xerpes , els baltis , els ladakh del Caixmir i els bhòties Tant llur vida quotidiana com l’organització social és impregnada per l’espiritualitat del lamaisme , influència reflectida en la teocràcia com a sistema polític que subsistí fins al…