Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
préstec
Economia
Contracte segons el qual una persona o entitat social rep d’una altra una quantitat determinada de diners, amb la condició de retornar-los en uns terminis i unes condicions preestablerts.
Dintre aquestes condicions, la més habitual és aquella en què el receptor dels diners prestatari ha de pagar uns interessos proporcionals a l’import i a la durada del préstec El prestador exigeix l’establiment de certes garanties, basades en l’existència de béns immobles préstecs hipotecaris o per la solvència que el prestatari o els seus avaladors poden demostrar préstec personal Les formes corrents pactades per a la devolució del nominal del préstec i el pagament dels interessos per part del prestatari són dues En la primera, el nominal es retorna tot d’una vegada al final…
catalanisme
Lingüística i sociolingüística
Element propi del català que ha penetrat en una altra llengua.
Es tracta gairebé sempre de préstecs de tipus lexical i afecten principalment el castellà, l’occità, el sard i l’italià, és a dir, llengües de territoris que formaren part de la corona catalanoaragonesa o bé que per llur situació geogràfica són continguts als Països Catalans Els catalanismes del castellà, que han estat de molt els més estudiats, són, així i tot, un camp de recerques on encara resta molt a fer els de les altres llengües amb prou feines si han estat presos en consideració Hi ha també abundosos catalanismes al sud d’Itàlia i Sardenya sovint hom els ha atribuïts a…
derivat financer
Economia
Instrument financer materialitzat en contractes a termini sobre un altre bé o actiu que rep el nom de subjacent.
La globalització ha comportat una gran sofisticació dels mercats financers i, per tant, el desenvolupament de noves eines per a invertir-hi i operar-hi Tot plegat exigeix una enginyeria financera encaminada a la innovació i la resposta a problemes de caràcter financer Amb el temps s’han creat i desenvolupat diferents instruments, com ara els contractes a termini, els futurs, les permutes financeres, o swaps , i les opcions Totes aquestes eines per a operar en els mercats reben el nom de derivats, ja que no són l’element principal de negociació, sinó contractes a venciment diferit sobre un…
gal·licisme
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic del francès passat a una altra llengua, sia directament, sia com a calc (occitanisme).
En català els gallicismes han afectat la formació de mots per exemple, els sufixos -ea, -atge , la sintaxi usos de gerundi, construccions infinitives i sobretot el lèxic Els manlleus al francès antic i modern hi són nombrosos, igualment que en altres països romànics i fins i tot no romànics, a causa del gran paper que ha tingut França en la civilització europea Cal no oblidar que Catalunya nasqué com a marca carolíngia, la qual cosa la vinculà de bon començament a la cultura franca, i això pesa molt en la llengua i en les lletres Alguns compartiments de vocabulari català en què el gallicisme…
cèdula hipotecària
Economia
Dret mercantil
Tipus d’ obligació
pròpia del Banco Hipotecario de España i del Banco de Crédito Local, caracteritzada pel fet que el pagament d’interessos i l’amortització del capital tenen com a garantia específica els préstecs hipotecaris fets pel primer dels bancs esmentats i els béns de les corporacions locals a les quals hagi fet préstecs el Banco de Crédito Local.
paper moneda
Economia
Bitllet de banc utilitzat com a mitjà de pagament.
La primera mostra coneguda de la circulació de paper moneda als Països Catalans és l’emissió feta per les autoritats franceses de Barcelona, el 1813 i el 1814, d’assignats imperials amb un valor nominal de 100 pessetes El Banc de Barcelona, creat el 1844 amb privilegi per a emetre bitllets, en posà en circulació el 1845 la primera mostra, amb un nominal de 250 pesos fuertes o duros , i continuà les emissions el 1855, el 1859 i el 1868, amb valors des de 5 fins a 200 pesos Mentrestant, l’any 1853, la Junta de Moneda de Barcelona ordenà la recollida de moneda de coure, que circulava en excés,…
y
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-cinquena lletra de l’alfabet català, anomenada i grega.
Tal com diu el nom, es tracta de l'ípsilon grega passada al llatí, de primer en la seva forma occidental, V , i després admesa en la forma oriental, Y , en el segon apèndix de l’abecedari La Y romana clàssica consta de dos traços el primer, que començava a dalt, a l’esquerra, baixava oblic, continuava vertical i acabava amb un reforç a la base el segon pujava oblic del centre del traç primer en direcció a la dreta i acabava amb una mena de reforç corbat a la dreta Amb la velocitat cursiva tots dos traços foren escrits a vegades en un sol temps, és a dir, sense alçar la ploma, amb la qual cosa…
nou instrument comunitari
Economia
Instrument financer de la Comunitat Europea (1978) d’emprèstits i préstecs programats per la Comissió per a finançar projectes que afavoreixin la convergència econòmica dels estats membres i llur integració.
En funció dels objectius prioritaris —l’energia, indústria i infraestructures—, els projectes han de tenir en compte l’impacte regional i la desocupació, i, pel que fa al seu àmbit, aquest és tot el territori comunitari, però amb una especial atenció a les empreses mitjanes i petites Del 1979 al 1990, els finançaments fets tramitats pel BEI foren de 6 347 milions d’ecus
serbocroat
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava del subgrup meridional o balcànic.
És parlada per uns 16 500 milions de persones 1995, majoritàriament als estats de Sèrbia i Montenegro 8 150 000, Croàcia 4 590 000 i Bòsnia i Hercegovina 3 430 000, en els quals és llengua oficial Hi ha també comunitats de parlants d’aquesta llengua a Àustria 175 000, Eslovènia 155 000 i els EUA 130 000 i, més petites, a Hongria, Romania i el Canadà El nom fa referència a dues ètnies diferents —els serbis, de religió ortodoxa i els croats, catòlics—, tot i que es tracta d’una sola llengua, amb variants dialectals que responen a circumstàncies historicoculturals diferents A aquestes dues…
retoromànic
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de dialectes romànics constituït per tres blocs dialectals, d’àrea discontínua.
S'estenen des del Sant Gotard fins a l’Adriàtic i són, d’W a E el retoromànic occidental o rètic amb tres dialectes el sobreselvà i el sotaselvà —que junts constitueixen el romanx o grisó, llengua oficial del cantó dels Grisons i una de les quatre llengües parlades a Suïssa— i l' engiadinès , parlat a Engiadina, el ladí o dolomític, parlat a la regió de les Dolomites i al Trentino-Alto Adige, on és reconegut oficialment, i el furlà , parlat al Friül A causa d’aquesta profunda disgregació i de la dificultat comunicativa entre els parlants d’aquests dialectes, hom ha posat en dubte la seva…