Resultats de la cerca
Es mostren 462 resultats
música de les Balears
Música
Música desenvolupada a les Balears.
Música culta La història de la música de les Balears resta sense investigar fins al Renaixement Actualment els musicòlegs treballen en els arxius, majoritàriament religiosos, i treuen a la llum molta informació sobre els segles XVI-XIX En aquest període predominà la producció de música religiosa, gènere en el qual s’escriviren un gran nombre de composicions A partir del segle XVIII tingué entitat la música escènica Per la seva posició geogràfica, les dues illes majors reberen la influència de les companyies d’òpera italianes, les quals, de camí cap a la Península, recalaven als ports de Maó i…
oníscids
Carcinologia
Família de crustacis malacostracis de l’ordre dels isòpodes que tenen el cos globós i dividit en catorze segments (set de toràcics i set d’abdominals), amb el primer parell d’antenes molt rudimentari i dos cercs terminals.
S'han adaptat a qualsevol medi ecològic i habiten des de la zona litoral fins als llocs més àrids Els més coneguts són els porquets de Sant Antoni Oniscus sp
pseudònim
Literatura
Nom fals emprat per un autor en lloc del seu.
L’ús del pseudònim, als Països Catalans, cristallitzà sobretot al s XVII amb el Rector de Vallfogona Vicenç Garcia i els imitadors el Rector de Bellesguard J B Gualbes, el Rector dels Banys Joaquim Vives, el Rector de Pitalluga Manuel Vega, i altres També fou propi d’alguns erudits illustrats emprar diversos pseudònims Gregori Maians, per exemple, n'emprà almenys set i Antoni de Capmany cinc Alguns pseudònims arribaren a ocultar el nom real, com Alí Bei Domènec Badia Al s XIX proliferaren els de ressonàncies medievals o trobadoresques per influència del Romanticisme l’iniciador fou el poeta…
glosa
Folklore
Forma musical breu d’estructura indeterminada i en un sol temps, que recull generalment algun tema o cançó popular o tradicional i el desenvolupa a base de variacions.
Ha estat un tipus de composició molt utilitzada a Catalunya en l’àmbit de la música simfònica per a cobla per part d’autors com Eduard Toldrà, Joaquim Serra, Antoni Català o Manuel Oltra, entre d’altres
corredor d’animals
Història
Corredor que intervenia en la compravenda de bestiar; era anomenat també corredor de bèsties o de bota.
Esmentat ja en les ordinacions barcelonines del 1271 sobre els corredors, com a especialitat diferenciada, s’agruparen en la confraria de Sant Antoni Abat, la qual obtingué unes ordinacions el 1459 L’ofici és esmentat també a Perpinyà
literatura menorquina
Literatura catalana
Literatura escrita a Menorca en català literari o dialectal.
Les primeres manifestacions literàries escrites no sorgiren a Menorca fins a mitjan s XVIII, impulsades per uns nous condicionaments polítics, socials i culturals el contacte amb Europa a causa de les dominacions estrangeres —tres ocupacions britàniques, entre el 1708 i el 1802, i una de francesa, del 1756 al 1763—, el gran moviment del port de Maó i el nombre creixent de joves menorquins que anaven a estudiar a fora, especialment a França Cal esmentar en primer lloc, pel seu major pes i la seva persistent continuïtat, la prosa didàctica i erudita, conreada, entre altres, per Antoni Portella…
juliol
Cronologia
Setè mes de l’any —amb trenta-un dies— del calendari gregorià i cinquè (dit Quintilis) del còmput romà primitiu.
En honor de Juli Cèsar, que hi havia nascut, Marc Antoni li donà 44 aC el nom de Julius Les dites catalanes que fan referència a aquest més alludeixen a les collites i als incidents que la calor provoca
refranyer
Literatura
Recull de refranys.
Als Països Catalans, els refranys han estat recollits per Joan Amades, Antoni Bulbena i Tusell, Manuel Sanchis Guarner i Estanislau Alberola i Sena i altres, i han estat inclosos a molts diccionaris, especialment al Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover-Moll
ball de patacada
Dansa i ball
Ball que se celebra en locals de baixa categoria.
L’origen d’aquest nom sembla ésser els balls que se celebraven, els dies de festa, al magatzem d’Antoni Nadal i Derrer, al carrer de Sant Pau de Barcelona, pel costum dels balladors de saludar-se amb cops a l’esquena
epistolari
Literatura
Col·lecció de cartes que, bé que privades, són notables a causa de l’interès general —conceptual o formal— de llur contingut.
Són interessants els epistolaris de Pietro Giordani, Giacomo Leopardi, Friedrich von Schiller amb Johann Wolfgang von Goethe, Wilhelm von Humboldt i Theodor Körner, Madame de Sévigné i Miguel de Unamuno Als Països Catalans, a l’edat mitjana, es destaquen els reculls de cartes reials, especialment a partir de Pere III a l’època del Renaixement, els epistolaris de la família Borja en català, de Lluís Vives en llatí, d’Estefania de Requesens en català i d’Antoni Agustí en llatí, català i castellà Del s XVIII, han estat publicats els epistolaris de fra Ginebró Serra, de Josep Finestres, de…