Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta El so és generat per la vibració dels llavis, recollida per un broquet metàllic que generalment es pot separar del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat, de llautó o altres materials, que acaba en un pavelló i en alguns casos pot incorporar tons o bombes per modificar-ne el so fonamental És un instrument transpositor afinat generalment en si♭ o en la Té una extensió de dues octaves i una quinta Hi ha també un cornetí soprano en mi♭ Fou creat a França al primer quart del segle XIX quan s’incorporaren pistons…

El tub acústic Com a elements vibratoris principals dels aeròfons, els tubs acústics adequats per a produir sons musicals són els que tenen freqüències pròpies molt properes a una família harmònica Per aquest motiu, els que s’empren en els instruments musicals són de geometria bàsicament cilíndrica o cònica Les geometries que s’allunyen significativament d’aquestes dues no condueixen fàcilment a sons d’afinació ben definida A diferència de les cordes, els tubs poden ser utilitzats amb el que s’anomena "condicions d’extrem" diferents En efecte, si bé les cordes sempre presenten els extrems…

És l’origen de tota una família de jocs Juntament amb els flautats i les flautes, complementa el conjunt dels jocs labials de l’orgue De timbre mordent i un xic aspre, semblant als instruments d’arc de l’orquestra, és molt ric en harmònics i molt suau en la intensitat del so fonamental, per això rep per analogia el nom de la viola de gamba Per la complexitat de la seva constitució, molt sovint la boca va equipada amb orelles i frens, i per la seva gran tendència a octavar és un joc difícil d’harmonitzar Aparegué en l’orgue al principi del segle XVII, i experimentà un gran desenvolupament en l…

Aquest contorn té un encavaix on va collada la peça anomenada ungla A la seva part interior porta marcat en relleu un dentat molt fi que, en encaixar amb el dentat de la peça que li fa de suport, pren la posició justa que li cal per al seu treball

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic El tible és una evolució, a causa del seu ús popular, de les antigues xeremies, i té com a avantpassats directes les tarotes emprades en les cobles primitives La seva forma actual, tant en el disseny interior com en el sistema de claus, data de l’època de la incorporació de la tenora en la cobla, a partir de mitjan segle XIX El tible consisteix en un tub cònic de fusta dura, normalment de ginjoler, d’uns 60 cm de llargada, que s’eixampla gradualment i acaba en un pavelló acampanat, d’uns 7,5 cm de diàmetre…

Els altaveus destinats a reproduccions musicals domèstiques no solen dur botzines, i aleshores la radiació és directa Per contrast, els altaveus de botzina són aconsellables quan hom pretén un bon rendiment, una bona direccionalitat, o ambdues coses alhora Són ideals, per tant, per a grans sonoritzacions a l’aire lliure El seu rendiment, comprès entre el 10% i el 50%, és unes deu vegades superior al d’un altaveu de radiació directa Per contra, és de cost elevat i de grans dimensions El perfil de la botzina més emprat és l’exponencial i, a vegades, el cònic, el parabòlic, etc El…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic És format per dos tubs parallels de secció cònica foradats en un mateix bloc de fusta, que, comunicats per la part inferior de l’instrument, en constitueixen des del punt de vista acústic un de sol d’uns 95 cm de llargària Acabat en un petit pavelló i proveït de vuit forats i dues claus obertes, l’extrem superior del tub allotja un tudell metàllic en forma de S on se subjecta la llengüeta Aparegut cap al segle XVI, el seu tub "plegat" en dos, sinònim de comoditat, el convertí ràpidament en l’…

Un diferencial consta d’una roda amb dental cònic anomenada corona , en la qual engrana el pinyó d’atac de l’eix motor, i que arrossega la caixa del diferencial Dins aquesta caixa hi ha muntats quatre pinyons satèllits que poden girar lliurement Sobre aquests pinyons, i en punts diametralment oposats, dues corones fixes planetaris engranen amb cadascun dels semieixosals quals hom subjecta les rodes Quan aquestes giren a velocitats iguals, els pinyons no tenen moviment independent i el conjunt es mou solidàriament Si una de les rodes s’alenteix, els pinyons comencen a girar i…

La circumferència base sobre la qual hom talla les dents de les rodes de l’engranatge és anomenada circumferència primitiva i la seva dimensió és designada com a diàmetre primitiu les circumferències primitives de dues rodes que engranen són tangents Sobre la circumferència primitiva hom pren les mesures que caracteritzen els engranatges el pas de l’engranatge, que és la distància que separa els eixos de dues dents consecutives, i la sortida i la profunditat de la dent, la suma de les quals és l’altura de la dent Cada tipus de dentat pot ésser caracteritzat pel mòdul o quocient entre el…