Resultats de la cerca
Es mostren 707 resultats
corbina
Ictiologia
Peix perciforme de la família dels esciènids, bentònic i predador, abundant en els fons de sorra, de fang i de roques de la Mediterrània, de l’Atlàntic i de la Cantàbrica.
Pot atènyer els 2 m de llargada i els 150 kg de pes El cos és grisenc, més fosc al dors i argentat al ventre Per la seva abundància, per les dimensions i per la carn és un peix molt preat A les costes catalanes rep també els noms alternatius de corbalina, corb reig i reig
orenola
Ictiologia
Peix de l’ordre dels beloniformes, de la família dels exocètids, d’uns 25 cm de llargada, de cos esvelt i pectorals extraordinàriament desenvolupades, en forma d’ales, adaptades per a planar.
El color és blau al dors i blanc argentat a la cara ventral, amb les pectorals de color blau fosc El “vol” s’inicia després d’un curt trajecte per la superfície de l’aigua, durant el qual la caudal fa de propulsor Quan el peix ha aconseguit d’enlairar-se, les pectorals li proporcionen sustentació, però no efectuen cap moviment actiu, ans permeten un planeig d’unes quantes desenes de metres És de costums pelàgics i forma grans bancs S'alimenta de plàncton i és perseguit per tonyines, llampugues, dofins, tintoreres, etc Es troba a totes les mars tropicals i subtropicals
bagra
Ictiologia
Peix de l’ordre dels cipriniformes, de petites dimensions (no acostuma a ultrapassar els 20 cm de llargada) amb el cos esvelt, dors marró verdós, flancs argentats i ventre blanc, bastant semblant al barb, però mancat de radis espinosos a les aletes i les barbes.
Els seus costums són semblants als de la resta dels cipriniformes És un peix abundantíssim als rius de la península Ibèrica, a les parts septentrional i meridional de la qual se'n troben dues subespècies diferents És comestible
bacallà
Fiver, der Hellseher (cc-by-3.0)
Alimentació
Ictiologia
Peix de la classe dels osteïctis, de l’ordre dels gadiformes, que ateny normalment 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, amb el dors i els flancs clapats de fosc.
Anatomia i fisiologia Els bacallans tenen tres aletes dorsals i dues d’anals les pelvianes s’insereixen més endavant que les pectorals totes manquen de radis espinosos Tenen nombroses dents petites en ambdues mandíbules de la inferior penja una petita barba sensitiva Són peixos d’aigües fredes i poc salades i viuen en bancs nombrosos a la part nord de l’Atlàntic, sobretot a l’altura de Noruega, Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova, indrets on destaca l’espècie Gadus morhua per la seva abundància Els bacallans fresen cap al final de l’hivern cada femella pon un gran nombre d’ous fins a 9…
dessecació
© Corel / Fototeca.cat
Alimentació
Deshidratació parcial d’aliments a l’aire lliure per radiació solar directa.
Aquest sistema, per la impossibilitat de control de les condicions ambientals, no pot llevar tota l’aigua d’hidratació i sempre deixa el producte amb una humitat superior a l’òptima, per la qual cosa són freqüents l’alteració per enfosquiment enzimàtic i per enfosquiment no enzimàtic i l’ alteració microbiològica d’aliments per fongs
serrandell
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels bòtids, de 10 a 20 cm de llargada, amb els ulls sobre el costat esquerre i molt propers (la distància entre ells és menor que llur diàmetre).
Són de color grisenc amb taques més fosques i el costat dret més blanquinós, amb escates de tipus ctenoide al costat pigmentat i cicloide a l’altre L’aleta dorsal va des del nas fins al peduncle caudal, la cua és arrodonida i l’aleta anal és semblant a la dorsal i allunyada de les abdominals És un peix marí, sedentari dels fons sorrencs i llotosos de llocs poc profunds, carnívor i comestible És molt comú en certes parts del litoral dels Països Catalans, on hom el pesca sobretot a l’hivern
surimi
Alimentació
Producte alimentari fet a base de carn de peix esmicolada barrejada amb additius i altres ingredients com sucres, sal i fosfats, els quals garanteixen el manteniment de la seva textura durant l’emmagatzematge i conservació.
S’elabora a partir d’espècies abundants, d’escassa sortida comercial o baix cost i de les restes del procés de filetejat El seu gust i olor són molt suaus, i s’afegeixen a amanides, pastes, arrossos, farciments, etc Sovint s’utilitza la base del surimi per a fer succedanis de marisc, com palets o delícies de cranc, de llagosta, d’anguila, etc afegint-hi saboritzants i colorants, entre d’altres De la composició nutricional del surimi destaca una gran majoria d’aigua 70%, una petita quantitat d’hidrats de carboni afegits, un contingut moderat de proteïnes i poc greix La paraula surimi és d’…
latimèria
Ictiologia
Peix osteïcti crossopterigi de l’ordre dels celacantiformes, de la família dels celacàntids, que ateny d’1,20 a 1,70 m i pesa de 30 a 80 kg.
La principal característica anatòmica és la possessió d’una articulació intracranial Habita a una profunditat de 100 a 400 m, a les aigües de l’arxipèlag Comores Darrerament es discuteix sobre la possibilitat de l’existència d’una nova espècie de latimèria D’aquesta espècie de peix, que s’anomenaria Latimeria menadoensis , l’any 1997 fou capturat un exemplar, en aigües indonèsies, a prop de l’illa volcànica de Manado Tua Alguns anys enrere ja fou notícia la captura d’un exemplar de Latimeria chalumnae en aigües de les illes Comores, a l’oceà Índic, quan se suposava que aquesta…
vairó
Ictiologia
Peix teleosti de la família dels caràngids d’uns 40 cm de longitud, de dors blau i flancs argentats i amb el cos poc esvelt, l’aleta dorsal amb els primers radis lliures, el peduncle caudal estret, la cua amb els lòbuls arrodonits i els costats solcats per cinc amples bandes transversals de color blau fosc.
És pelàgic, de l’alta mar, i hom l’anomena també peix pilot , pel seu costum de seguir els vaixells i els grans taurons S'alimenta de les deixalles dels vaixells, dels peus de cabra adherits a llurs bucs i de les restes dels taurons Formen grans bancs És cosmopolita, però no gaire comú a les aigües dels Països Catalans
sardina
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de 12 a 20 cm de llargada, amb el cos allargat, de costats relativament comprimits i afilat en el ventre.
Té l’aleta dorsal bastant pròxima a l’extrem anterior del cos i l’única anal és bastant pròxima al posterior La seva mandíbula inferior és prominent El seu dors és de color blavós o verd d’oliva i els flancs i el ventre són de color argentat brillant Habita a les zones costaneres, a la cubeta occidental de la Mediterrània, a l’Adriàtica i, sobretot, a l’Atlàntic europeu, i migren poc, però en època reproductora descendeixen i es dispersen bastant Els grans vols de sardines es formen a la primavera i a l’estiu, prop de la superfície costanera Hom les captura, sobretot, mitjançant arts de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina