Resultats de la cerca
Es mostren 404 resultats
epacta
Astronomia
Cronologia
Edat de la Lluna el primer dia de gener.
El coneixement del valor de l’epacta permet de calcular quan tindran lloc els plenilunis de l’any Al calendari julià, hom pot passar de l’epacta d’un any a la del següent sumant a la primera onze unitats, i com que les fases de la Lluna es repeteixen a les mateixes dades cada dinou anys julians seguint el cicle de Metó cicle lunar, les epactes es repeteixen també cada dinou anys Així, l’epacta, al còmput julià, no podia prendre més que dinou valors distints, cadascun dels quals era associat sempre amb el mateix nombre auri Quan hom introduí la reforma gregoriana del calendari,…
peso
Economia
Unitat monetària principal de l’Argentina des de la seva configuració com a nació independent.
Teòricament coexistien el peso ore , fora de circulació i reservat per a les transaccions internacionals, amb una definició d’1,6129 grams d’or fi, i el peso moneda nacional , moneda de paper establerta el 1897, per a les transaccions interiors L’any 1934 fou inclòs en el bloc de la lliura esterlina amb una equivalència de 15 pesos per lliura La inflació constant que ha sofert des del 1955, que l’any 1976 arribà al 600%, motivà el deteriorament constant del seu tipus de canvi i, el 1985, la substitució per l’austral El 1992, hom introduí de nou el peso en paritat amb el dòlar EUA…
música romanesa
Música
Art musical conreat a Romania.
La música popular romanesa és d’una gran riquesa i ha restat comparativament al marge de la influència de la música culta això fa que presenti característiques modals, elements pentatònics, extensos melismes i altres característiques summament personals, sobre les quals han treballat compositors romanesos actuals i Béla Bartók Són importants les kolinde o cançons nadalenques i les dóină o cançons pastorals La música de dansa és principalment instrumental i té influència hongaresa i dels pobles de Iugoslàvia La música culta començà a ésser conreada al segle XVIII, però fins a la independència…
pintura a l’oli
Art
Tècnica pictòrica consistent en la dissolució en oli dels colors utilitzats per a pintar.
Aquest principi tècnic ha rebut diferents tractaments al llarg del temps —és famós el secret mantingut per alguns grans artistes sobre la fórmula de llurs colors— fins a arribar a la pasta comercial en tub, utilitzada des del segle XIX La pintura a l’oli és usada sobre un suport absorbent, generalment la tela, bé que també, no tan sovint, ho és també la fusta A l’edat mitjana aquesta tècnica era ja usada, bé que combinada amb la del tremp Al segle XV aparegué la pintura a l’oli independent als Països Baixos la tradició n'atribueix la descoberta a J van Eyck Segons G Vasari, fou Antonello da…
anàlisi clínica
Medicina
Anàlisi de sang, d’orina, i d’altres líquids i productes de secreció corporals.
Les primeres anàlisis clíniques efectuades es remunten a la medicina hipocràtica, quan els metges intentaven d’orientar-se observant la sang extreta d’un malalt, tot mesurant l’aparició de la bilis negra , de la bilis groga , i de la flegma , que no eren altra cosa que el coàgul, el sèrum expulsat i la capa fibrinosa que a vegades apareix damunt el coàgul Avicena introduí un nou element, a l’hora de fer l’anàlisi l’orina Comentaris sobre l’observació de l’orina, illustracions i mapes de les diferents menes, emplenen els texts de la medicina medieval La profusió de la sagnia al s…
gavota
Música
Dansa popular francesa estesa sobretot a la Bretanya, la Provença i en algunes àrees del País Basc.
A partir del segle XVI -i fins al segle XVIII-, dansa cortesana francesa generalment escrita en compàs partit 2/2, de tempo viu o moderat, formada generalment per frases repetides de quatre o vuit compassos amb anacrusi de mig compàs i motius rítmics senzills Coreogràficament derivava de l’antiga branle del segle XVI Especialment popular a la cort de Lluís XIV, s’introduí als ballets i les òperes de GB Lulli i JP Rameau, com una mena de contradansa Esdevingué una forma instrumental d’importància per a grups de cambra i de manera especial per a clavicèmbal, sense perdre, però, la…
ars nova
Música
Segon període de l’escola polifònica occidental.
El nom té el seu origen en el títol audaç que Philippe de Vitry donà al seu tractat de notació 1320 Vitry sotmeté a revisió els principis de la notació franconiana i introduí modificacions molt importants Des del punt de vista tècnic, la notació adquirí nous valors breus i s’enriquí amb notes roges o blaves, amb la reacció contra la subjecció del ritme binari, i, des del punt de vista melòdic, amb la pressió de les alteracions, i especialment de les diferents sensibles que afecten tots els graus de l’escala, sobretot la dominant Aparegueren les barres de compàs Cal esmentar també…
esquaix
© fototeca.cat
Esport
Joc consistent a fer rebotre una pilota, mitjançant una raqueta, contra una paret.
La pista consta de quatre parets, que delimiten una superfície de planta rectangular, cobertes per un sostre, l’alçada mínima del qual és de 5,70 m A la paret frontal són marcades la línia de servei i la línia de falta, i al sòl, de fusta, els quadres de servei Les regles del joc consisteixen a tornar la pilota, de goma, de 23,3-24,6 g de pes, i de 39,5-41,5 millímetres de diàmetre, impulsada per una raqueta de 18,4 cm de diàmetre d’ample com a màxim, abans o després d’haver botat una sola vegada sobre la pista Pot rebotre en qualsevol de les quatre parets sempre que a la frontal ho faci per…
literatura salvadorenca
Literatura
Literatura en llengua castellana conreada al Salvador.
S'inicià després de la independència, sota el signe del Romanticisme d’Espronceda i Zorrilla i l’actitud ideològica de Larra Del Modernisme hom pot destacar només l’obra de F Gavidia, mestre de R Darío, que introduí en la línia modernista la nova accentuació del vers alexandrí i l’adaptació al castellà de l’hexàmetre grec Al segle XX els poetes modernistes es decanten cap a les avantguardes i és VRosales y Rosales qui aconsegueix aquest pas de forma més reeixida Els prosistes que cal destacar són S Salazar Arrué, MA Espino, R González Montalvo i N Rodríguez Ruiz, entre altres Les…
cant armeni
Música
Cant propi de l’Església Armènia.
Consta de vuit tons o modes quatre d’autèntics i quatre de plagals, com la música bizantina La notació primitiva era semiogràfica, és a dir, signes neumàtics d’origen bizantí però combinats diferentment Durant un llarg període que es prolongà ben bé fins al segle XVIII, els himnògrafs armenis aportaren, per a les celebracions litúrgiques, himnes d’una gran bellesa poètica i musical Cal destacar, entre altres Gregori Narekatsí 950-1010, Nersès Xnorhalí 1107-1173 i Nersès Lampronatsí 1153-1198 Els himnes presenten diverses formes gantz recitatiu, dagh cant sillàbic, etc Al segle XVIII es feu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina