Resultats de la cerca
Es mostren 115343 resultats
escut antimíssils
Militar
Projecte de defensa militar impulsat per l’Administració de George W. Bush el 2007.
Era una continuació de l’anterior Sistema Nacional de Defensa Antimíssils impulsat el 1999 durant l’etapa de la presidència de Bill Clinton Es tracta d’un complex sistema defensiu basat en satèllits i radars capaços de detectar el llançament d’un míssil balístic atacant que pot ser destruït durant la seva trajectòria per un míssil defensiu L’escut antimíssils fou revisat al setembre del 2009 per l’Administració de Barack Obama i amplià la cobertura defensiva d’EUA als països aliats europeus de l’OTAN A Europa té previst desplegar radars i interceptors antimíssils a Romania i…
despesa militar
Economia
Militar
Conjunt de tota la despesa que fa un estat mitjançant els ministeris o departaments de defensa amb l’objectiu de garantir la defensa armada del territori d’un Estat.
Inclou tant les pensions i la seguretat social del personal com les de les organitzacions paramilitars estatals, així com les despeses sanitàries dels militars, els ajuts que rebin aquests per la seva condició de militars, el cost de funcionament i de capital dels programes militars, inclosos els espacials els ajuts per R+D i les inversions en armes, infraestructures i installacions militars l’ajut militar i la participació en organismes internacionals militars o missions militars a l’exterior, incloses les autodenominades d’ajut humanitari o de pau
embargament militar
Militar
Prohibició de vendre armes o prestar ajut militar a un estat.
És una mesura de pressió exercida per un estat o per la comunitat internacional davant l’existència d’un conflicte armat intern, una guerra civil, guerra entre estats o pel perill que representa un estat per a la seguretat regional o internacional Els embargaments poden ser aplicats de manera unilateral per països o per organitzacions multilaterals que regulen l’ordre internacional o regional, com ara Nacions Unides , la Unió Europea , l’ Organització per a la Seguretat i la Cooperació d’Europa o l’ Organització de la Unitat Africana , i són de compliment obligat per als estats membres d’…
complex militar-industrial
Economia
Militar
Conjunt d’agents que intervenen en tot el cicle econòmic militar i que treuen rendiment econòmic o polític de la producció industrial d’armament.
En formen part totes aquelles empreses militars que obtenen rèdits de la producció i el comerç d’armes, com també de la recerca i el desenvolupament d’armament nou, a més dels militars, els polítics i els investigadors que directament o indirectament participen en l’adquisició de noves armes en conflictes armats que donen sentit a les forces armades
cicle econòmic militar
Economia
Militar
Cicle armamentístic que engloba tots els aspectes econòmics del fet militar.
Entre aquests aspectes econòmics hi ha l’aprovació dels pressupostos de l’estat amb totes aquelles partides que tenen com a destí la despesa militar del manteniment de les forces armades les contribucions a organismes militars internacionals com ara l’OTAN o les missions de pau de les Nacions Unides o acords internacionals de desarmament les inversions en el desenvolupament, installacions o infraestructures militars o la compra d’armes la indústria militar la recerca i desenvolupament R + D de noves armes el comerç i exportació d’armes, i el finançament d’indústries i…
bomba de dispersió
Militar
Explosiu convencional llançat des de l’aire o des de terra i dissenyat per a dispersar o alliberar les submunicions explosives que inclou, cada una de les quals d’un pes inferior a 20 kg.
Aquests explosius provoquen grans problemes humanitaris En primer lloc, perquè la dispersió significa que no poden distingir entre objectius militars i civils de manera que l’impacte humanitari pot ser extrem, especialment quan s’utilitza l’arma a prop de zones poblades Moltes submunicions no esclaten en impactar i es converteixen en mines antipersona de facto , que causen morts i mutilacions molt de temps després d’haver finalitzat el conflicte
arma convencional pesant
Militar
Arma bèl·lica que té com a objectiu deixar fora de combat el major nombre possible de persones.
S’anomena convencional perquè no pertany a la categoria d’armes de destrucció massiva, com les químiques, biològiques i nuclears, i pesant perquè és una arma de gran volum que no pot ser transportada per una persona o un grup de persones, com avions, vaixells, submarins, tancs, canons o metralladores
salinitat de referència
Geografia
Salinitat d’una mostra d’aigua de mar amb la composició de soluts de referència, les unitats en que s’expressa són g/kg.
Per mostres d’aigua amb salinitats pràctiques entre 2 i 42 PSU i temperatures entre -2ºC i 35ºC la salinitat de referència es pot calcular directament a partir de la salinitat pràctica multiplicant aquesta darrera per un factor de conversió
salinitat absoluta
Geografia
Fracció de massa de material dissolt en aigua de mar que s’expressa en g/kg.
Si la composició és igual a la composició de referència de l’aigua de mar la salinitat absoluta és igual a la salinitat de referència En general, però, no tenen perquè ser iguals i caldrà tenir en compte les variacions en la composició de l’aigua de mar La salinitat absoluta és una variable clau en oceanografia ja que juntament amb la temperatura i la pressió determina la densitat de l’aigua de mar Precisament, la nova equació d’estat de l’aigua de mar TEOS-10 substitueix la salinitat pràctica per la salinitat absoluta com un dels seus arguments
equació d’estat de l’aigua de mar
Geografia
Equació que relaciona la densitat, la salinitat, la temperatura i la pressió de l’aigua de mar.
La formulació actual de l’equació d’estat de l’aigua de mar es basa en una estimació empírica de la funció de Gibbs A partir d’aquesta funció, que depèn de la temperatura, la salinitat absoluta i la pressió, es deriven totes les variables termodinàmiques necessàries en oceanografia com són la densitat, la velocitat del so a l’aigua, la capacitat calorífica, l’entalpia específica o l’entropia específica Aquesta formulació de l’equació d’estat per l’aigua de mar, coneguda com TEOS-10 de l’anglès Thermodinamic Equation of Seawater 2010 s’adoptà el 2010 per la Comissió Oceanogràfica…