Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
amīr al-umarā’
Història
Títol militar, que significa ‘emir dels emirs’, portat pel cap de la guàrdia turca a la cort de Bagdad.
A partir de les diverses concessions de caràcter financer i administratiu que el califat abbàssida es veié obligat a fer al seu exèrcit turc, anà consolidant-se el règim que hom pot anomenar dels amīr-umarā’ El califa al-Muqtādir 908-931 el concedí per primera vegada a l’eunuc Mu'nis després que aquest el salvà en la lluita pel califat que sostingué amb el seu cosí, el príncep i poeta Ibn al Mu'tazz Mu'nis, autèntic senyor del califat, nomenà i destituí visirs i àdhuc califes durant vint-i-cinc anys, fins que el nou califa al-Qāhir, que arribà al califat gràcies a Mu'nis, el féu executar 933…
amīr al-mu’mīnīn
Història
Títol àrab donat al califa com a sobirà dels creients.
Fou atorgat per primera vegada a ‘Umar Després d’ell el portaren tots els califes omeies i abbàssides, ultra d’altres sobirans que no reuniren les condicions exigides pel dret musulmà Se l’atribuïren diverses dinasties nord-africanes i els omeies i almohades d’Al-Andalus els almoràvits, per llur contraposició als califes de Bagdad, s’autodenominaren amīr al-muslimin , ‘emir dels musulmans’ Després del 1253 fou reivindicat pels hàfsides d’Ifrīqiya, pels mamelucs d’Egipte i pels marínides del Marroc, i els soldans otomans en feren ús fins el 1922 El mot ha sofert modificacions dels historiadors…
emir
Història
Als països islàmics, títol que porten els prínceps de les famílies reials.
emir
Història
Als països islàmics, cap militar, governador o príncep.
Originàriament el títol d’emir corresponia als comandants de l’exèrcit, d’on passà a designar els governadors de províncies L’emir, nomenat pel califa, organitzava les tropes i hi mantenia la disciplina, supervisava la moneda i els imposts i vetllava per l’establiment de l’islam als països conquerits construcció de mesquites, administració de justícia, etc La dignitat d’emir corresponia també al califa com a cap suprem dels musulmans amīr al mu'mīnīn
amirita
Història
Nom donat als descendents i clients d’Ibn Abī ’’Āmir al-Manṣūr.
Membres notables de la família foren ‘Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar i Sançol fills d’Almansor ‘Abd al-'Azīz ibn Abī-'Ãmīr al-Manṣūr encapçalà la dinastia que governà la taifa de València, seguit pel seu fill ‘Abd al-Malik 1061-65 Durant deu anys la taifa passà a les mans d’Al-Ma'mūn de Toledo la família amirita recuperà el regne en la persona d’Abū Bakr ibn ‘Abd al-'Azīz 1075-85, germà d’'Abd al-Malik En temps del cadi ‘Uṯman ibn Abī Bakr, perderen definitivament el govern de València en ésser donat, el 1085, pels castellans al destronat al-Qādir de Toledo
califa
Islamisme
Cap suprem de l’islam, que reuneix els poders civil i religiós.
El títol complet és “successor de l’enviat de Déu” ḫalīfa rasūl Allāh , bé que més tard hom hi afegí amīr al-mu'mīnīn Malgrat que en l’ortodòxia islàmica el califa ha d’ésser àrab i curaixita, únic i elegit per la comunitat, aquest títol, de fet hereditari, fou portat sovint per persones que no reuniren les esmentades condicions califat
mustalita
Islamisme
Membre d’una secta islàmica, branca de l’ismaïlisme.
Aquesta secta nasqué arran de la successió del califa fatimita al-Mustanṣir mort el 1094, quan el seu fill petit, al-Musta'lī, féu executar el seu germà gran Nizār de qui deriva la secta dels nizarites i el fill d’aquest El darrer imam visible dels mustalites, el califa al-Āmir, fou assassinat el 1129 La secta, ja des del s XII, s’estengué cap a l’Índia i trobà adeptes sobretot al Gujarat
fatimita

Expansió del califat fatimita
© Fototeca.cat
Història
Membre de la dinastia àrab de califes que governà a l’Àfrica del nord (909-973) i a Egipte (973-1171).
El seu origen es remunta a un moviment xiïta, els adeptes del qual esperaven la vinguda d’un mahdī , renovador de l’islam Aquest, ‘Ubayd Allāh, pretès descendent de Fāṭima d’on derivà el nom adoptat pels seus successors i antic propagandista ismaïlita foragitat segurament de Síria pels abbàssides, aconseguí de fer-se nomenar amīr al-mu'minīn Els primers califes fatimites, enfrontats repetidament amb l’oposició sunnita i kharigita dels estats veïns, residiren a Ifrīqīya, amb capital, des del 920, a Mahdia, ciutat fundada per ‘Ubayd Allāh, fins que es traslladaren a Egipte 973, conquerit,…
cinema iranià
Cinematografia
Cinema produït a l’Iran.
Amb una producció cinematogràfica gairebé inexistent durant el període mut, la primera pellícula iraniana sonora, Dokhtar-e Lor ‘La noia de Lorestan’, 1932, d’A Khan, rodada a Bombai, fou tot un èxit Des del 1937 fins al 1947 no es produí cap pellícula, fins que el distribuïdor Esmail Kushan, animat per l’èxit dels films estrangers doblats −dels quals fou pioner−, decidí produir Tufan-e zendegi ‘El frenesí de la vida’, de M Ali Daryabeigi La creació del primer cineclub a Teheran el 1949 enriquí la cultura cinematogràfica del país, que als anys cinquanta aconseguí els primers grans èxits de…