Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
vaiśya
Hinduisme
Membre de la tercera casta tradicional de l’Índia, constituïda en època vèdica per agricultors aris, i posteriorment per comerciants, funcionaris subalterns, burgesos benestants, etc.
Bé que alguns legisladors no els diferencien dels śudra, hom els considera dvi-ja ‘nats dos cops’, és a dir, realment aris com els bramans i els kśatrīya , capacitats per a oir i estudiar els Vedes
dràvida
Etnologia
Individu d’un poble que pertany al tronc mediterrani caracteritzat per un color de pell molt fosc.
A l’antigor s’estenien per tota l’Índia i actualment ocupen els estats de Tamil Nadu, Kerala, Karnataka i Andhra Pradesh En contraposició als invasors aris, lligats al nomadisme com a forma de vida, els dràvides foren pobles agricultors i sedentaris, íntimament associats a la cultura de la ciutat estat, a la qual sembla que també pertanyien les ciutats de Mohenjo Daro i Harappā, a la vall de l’Indus Tota la cultura índia és el resultat de l’afrontament violent d’aquesta cultura preària amb el nomadisme essencial dels invasors aris, i d’aquest afrontament, que acabà convertint-se en un…
creu gammada

Creu gammada
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu grega amb els quatre braços torçuts en angle recte, levogirament o dextrogira, en forma de lletra gamma o d’escaire, i amb els dos trossos d’igual longitud.
És anomenada també esvàstica , i antigament, en llatí, crux gammata Aparagué a l’edat del bronze i fou coneguda pels pobles aris, germànics i els primitius habitants d’Amèrica Possiblement simbolitzava la rotació diürna del Sol Modernament, a Alemanya, es convertí en el símbol del partit nazi i, el 1933, en l’emblema del III Reich
vedisme
Religió
Nom donat a la tradició indoeuropea transformada per les tribus indoàries que envaïren el N de l’Índia a partir del 1500 aC.
El xoc entre la cultura nòmada dels invasors aris i la cultura sedentària dels habitants de les ciutats estat de la vall de l’Indus, juntament amb les tensions creades dins la comunitat ària entre certs grups guerrers i diversos clans patriarcals, que mostraven una certa tendència a arribar a compromisos culturalment i religiosament perillosos amb els habitants de les ciutats estat, i sobretot el geni religiós dels riṣi vèdics, foren factors decisius d’aquesta transformació El resultat fou l’afirmació dels valors de la vida nòmada i el menyspreu de la vida de la ciutat, l’exaltació de les…
vaca

Vaca bruna dels Pirineus
© Guillem Verger
Alimentació
Religió
Zoologia
Ramaderia
Femella adulta del bou.
Les principals races de vaques lleteres, són l’ holandesa , la bretona , la simmenthal , la friburguesa , la suïssa , la jersey i la guernesey les destinades a producció de carn individus brevilinis i hipermètrics, amb metabolisme baix són sobretot la durham , l' aberdeen-angus , la galloway , la hereford i la charolaise les destinades al treball són principalment la gascona i la romanyola i, com a mixta, la pirinenca En connexió amb el culte del bou, la vaca ha estat venerada gairebé arreu, en relació amb el culte de la deessa mare Hathor, a l’Egipte, té forma de vaca Per als aris vèdics…
sopranista
Música
Terme emprat per a designar els cantors masculins que per un rar do de la natura, o pels efectes d’una eviració, desenvolupen el registre més agut de la veu masculina.
L’àmbit de la seva tessitura vocal troba la seva correspondència amb el registre agut de la veu blanca i de la veu femenina Des de l’Edat Mitjana fins a l’època del Barroc, l’escriptura de les parts agudes de cantus, superius o sopranus de la polifonia eclesiàstica estava destinada a rebre la coloració tímbrica dels nens cantors amb veu de tible El doblatge que els ministrers feien de les parts polifòniques als centres eclesiàstics de major relleu els menà a comptar, al llarg dels segles XVI i XVII, amb la presència de cantors sopranistes adults, naturals o castrats, la potència sonora i la…
mazdaisme
Religions de l’Orient Mitjà
Religió de l’Iran antic.
Originàriament d’un caràcter dualista i molt propera a les religions índies, fou interpretada en un sentit estrictament monoteista per Zoroastre, el qual establí Ahura Mazdā Ormazd com a déu suprem i fonamentà la religió en una saviesa moral Posteriorment esdevingué ritualista, sota l’influx dels mags medes, els quals codificaren, en temps dels arsàcides i els sassànides, els ensenyaments de Zoroastre i hi afegiren elements jueus i budistes recopilació dels Avesta antic i recent aquest sincretisme afeblí el monoteisme zoroàstric el príncep del mal, Ahrimān Angra Mainyu, s’erigí en rival d’…
bramanisme
Hinduisme
Influència continuada a través de segles de la casta sacerdotal dels bramans sobre la societat, el pensament i la religió hindús, i també els principis doctrinals i la mentalitat que difongueren i justificaren aquesta influència.
El mot fou creat pels primers viatgers i missioners europeus per a expressar aquesta influència Sovint fou usat impròpiament a l’Occident per a significar l’hinduisme Cal cercar-ne l’origen en la formació del sistema de castes casta El bramanisme resta ben reflectit en la literatura sagrada de l’Índia El foc poètic i la simplicitat del Rig-Veda , fins i tot en la versió que n'ha arribat, foren reemplaçats per la fredor i l’artifici del Yajur-veda, el Sāma-veda, els Brāhmana i d’altres llibres posteriors L’esperit religiós hi és ofegat per la forma La preponderància del sacrifici i una…
antisemitisme
antisemitisme Classificació per a la mort en el camp d’extermini d’Auschwitz
© Fototeca.cat
Història
Animadversió envers els jueus com a grup ètnic.
Aquest mot aparegué per primera vegada el 1880 en publicacions alemanyes per a designar un moviment que es distingia d’anteriors persecucions contra els jueus i que prenia com a base el factor racial i no el religiós, en fou el principal difusor el periodista alemany Wilhelm Marr Abans, al final del segle XVIII, August von Schlözer i Johann Gottfried Eichhorn foren els primers a parlar de nacions semítiques com a grup filològic Al principi del segle XIX, Franz Bopp inventà el terme correlatiu de llengües indogermàniques, que Friedrich Max Müller rectificà per àries Una característica dels…
música de Roma
Música
Música desenvolupada a Roma (Itàlia).
L’Antiguitat Les pràctiques musicals a la Roma antiga es coneixen gràcies a les descripcions de poetes i literats de l’època, i no pas a través de fonts directes o tractats musicals, que començaren a aparèixer en temps més recents Aquestes descripcions, tot i que esmenten els instruments musicals i algunes formes de cant, sobretot ofereixen informacions relacionades amb els contextos en què es desenvolupaven les activitats musicals Durant la primera època del període republicà, a Roma es practicaven unes formes de cant monòdic i de cant coral D’ambdós se’n conserven fragments de textos i unes…