Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
subsidència
Meteorologia
Geografia
Moviment descendent de l’aire d’una gran extensió, a l’atmosfera; sol presentar-se en situacions anticiclòniques.
El moviment és lent i provoca un escalfament de l’aire, suficient per a dissoldre els núvols, i dóna lloc a cels esboirats Generalment, la capa en subsidència s’escalfa i esdevé seca, mentre que per sota d’aquesta capa l’aire roman contaminat, fred i humit, propens, per tant, a la formació de boires Aquesta inversió per subsidència inversió tèrmica és distingible fàcilment dels altres tipus per la sequedat de l’aire per damunt de la seva base
bisturí
Bisturí romà
© Fototeca.cat
Instrument tallant en forma de petit ganivet que consta de dues parts principals, el mànec i la fulla tallant, la qual pot ésser fixa o mòbil i àdhuc canviable, emprat per a la pràctica de les incisions quirúrgiques.
Hipòcrates i més posteriorment Cels descriuen instruments tallants, més o menys semblants als moderns bisturins la cirurgia aràbiga es caracteritza per la gran riquesa en instrumental quirúrgic, i són abundants els noms àrabs que designen les diverses varietats de bisturins Posteriorment han anat apareixent més tipus de bisturins, de formes diferents segons la natura de la intervenció a efectuar i l’òrgan intervingut Pot variar la forma del tall i de la punta i la longitud de la fulla tallant bisturins rectes o corbats, en forma de botó amb la punta arrodonida, amb fulla molt…
llamp

Llamp
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Electrònica i informàtica
Descàrrega elèctrica automantinguda del tipus d’allau i anàloga a la guspira, que es produeix entre dos núvols, entre diferents parts d’un mateix núvol o bé entre un núvol i el sòl.
Els núvols del tipus cumulonimbus, característics dels cels tempestuosos, solen presentar acumulacions de càrregues d’un signe o altre Quan en algun lloc les diferències de potencial que aquestes acumulacions originen són prou elevades, s’inicia la descàrrega, que sol presentar la forma d’un arc lluminós allargassat i amb ramificacions laterals La resplendor produïda, anomenada llampec , va acompanyada, sovint, d’un tro L’observació fotogràfica dels llamps demostra que, en realitat, són constituïts per una successió de descàrregues parcials produïdes a intervals d’una centèsima…
plafó
Arquitectura
Cadascuna de les peces prefabricades de guix d’escaiola, que serveixen per a la formació de cels rasos.
aliança de línies aèries
Transports
Acord de cooperació entre diverses línies aèries amb l’objectiu d’optimitzar recursos i oferir un millor servei.
Per a les companyies d’aviació comercial representa un estalvi en aspectes com el de les installacions, infraestructura i personal per a la contractació i facturació de vols i avantatges gràcies als acords dits de codis compartits codeshare , pels quals dues línies aèries o més poden oferir opcions addicionals en vols similars, noves connexions i freqüències superiors de vols Les aliances de línies aèries també sembla que suposen per als passatgers unes tarifes més baixes i una més alta freqüència de vols, tot i que en aquest aspecte l’efecte també pot ser contrari a causa de la disminució…
cel
Religió
Regió superior considerada com a sojorn de Déu i dels benaurats.
Les cosmogonies de les diverses religions Xina, Egipte, Israel solen començar amb la separació inicial i física entre el cel i la Terra i atribueixen a la realitat del cel físic tota una sèrie de prerrogatives teològiques és l’estada dels déus, que moltes vegades personifiquen les forces de l’atmosfera déu del llamp, déu de la pluja, etc, és el lloc dels esperits, que, d’acord amb llur puresa o amb llur proximitat a Déu, habiten en una sèrie de cels escalonats hinduisme, budisme, antics mexicans, judaisme, i, quan l’evolució religiosa ha arribat a la creença en la immortalitat…
quinta essència
Filosofia
En el sistema físic d’Aristòtil, la quinta substància, l’èter, del qual són formats els cels i els astres i que és superior als quatre elements terra, aigua, aire i foc.
anatomia humana

anatomia humana La lliçó d'anatomia del Doctor Nicolaes Tulp , quadre de Rembrandt, pintat al 1632
Anatomia
Branca de l’anatomia que estudia l’home.
La por i el desconeixement experimentats davant el fenomen de la mort i la constellació de mites i de tabús relacionats amb el cadàver impediren durant millennis que l’home conegués la pròpia estructura en ésser-li'n privat l’estudi A la cultura occidental, la pràctica de l’embalsamament entre els egipcis féu que aquests adquirissin alguns coneixements sobre l’estructura humana Així, en el papir d’Ebers 1500 aC hi ha algunes descripcions anatòmiques, sobretot en el capítol C dedicat al cor i als vasos Els orígens pròpiament científics de l’anatomia cal cercar-los a la Grècia preclàssica L’…
folklore

Portada d’una edició moderna de les Rondalles mallorquines d’en Jordi des Recó (Antoni M. Alcover) amb dibuixos de Francesc de B. Moll
© Fototeca.cat
Folklore
Estudi de les tradicions, els costums, les llegendes i les dites populars.
El 1846 WJ Thoms proposà el mot folklore que significa literalment ‘saber del poble’ en substitució de Popular Antiquities En els països de parla alemanya, ja des del 1808 hom empra el mot Volkskunde Malgrat que el terme folklore és recent, l’estudi de la vida tradicional del poble té arrels més llunyanes Amb la floració del classicisme humanista, per part dels artistes i els literats començà a desvetllar-se l’interès per la vida quotidiana dels pobles GB Vico mostrà en algunes parts de la Scienza Nuova 1725 molt d’interès per la vida popular i pels mites És el Romanticisme, però, sobretot…
espeleologia

Norbert Font, pioner de l’espeleologia a Catalunya
Enciclopèdia Catalana
Espeleologia
Pràctica esportiva que consisteix en l’exploració de les cavitats subterrànies.
A Catalunya es troben diferents precedents d’aquesta pràctica cientificoesportiva, fins que arribà un moment en què els interessos arqueològics i historiogràfics, els geològics i miners i fins i tot la necessitat de trobar aigua per a la indústria i l’agricultura del final del segle XIX coadjuvaren a l’aparició de l’espeleologia moderna Nascuda com a pràctica científica, amb el pas del temps es manifesten clarament dos vessants d’interès espeleològic els estudis de tipus geològic o natural i els estudis de caire arqueologicohistòric Dins del primer bloc, destaquen les figures de Marià de la…