Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
germaneta dels malalts desemparats
Cristianisme
Membre de la congregació fundada conjuntament a Barbastre i a València, el 1873, per Teresa de Jesús Jornet i Ibars i Saturnino López Novoa, xantre d’Osca.
Hom installà la casa mare, asil i noviciat a València, gràcies a la protecció del cardenal Mariano Barrio Fou aprovada per Pius IX 1876 i definitivament, per Lleó XIII 1887 i 1897 S'estengué ràpidament per tot l’Estat espanyol i l’Amèrica del Sud Es dedica preferentment a fundar i a regentar asils de vells desemparats
centre d’atenció a la infància
Dret civil català
Institució pública o privada en la qual són acollits els menors desemparats que estan necessitats de protecció i educació efectiva.
La seva existència és regulada a partir de la llei catalana sobre mesures de protecció dels menors desemparats i l’adopció 1991 Hom hi aplica la mesura de protecció d’acolliment simple en institució Són centres de règim obert, i el projecte educatiu ha d’estar elaborat d’acord amb el projecte marc aprovat per la Direcció General d’Atenció a la Infància Hom els classifica en dos tipus centres d’acolliment , de caràcter provisional, i centres residencials d’acció educativa , per als menors desemparats als quals s’aplica la mesura d’acolliment simple en institució D’…
centre residencial d’acció educativa
Dret civil català
Centre d’atenció a la infància on són acollits els menors desemparats als quals s’aplica la mesura d’acolliment simple en institució.
L’objectiu d’aquests centres és que el menor convisqui en les mateixes condicions d’una família i, així, creixi d’una manera estable Per a poder aconseguir aquest resultat, cada menor tindrà un educador tutor individual Una vegada acollit el menor en el centre residencial i en el termini de 45 dies de la seva arribada, es procedirà a realitzar el seu projecte educatiu individualitzat En aquest estudi figuraran els objectius educatius i les formes d’actuació que caldrà utilitzar d’acord amb l’evolució del menor Hi ha diferents tipus de centres residencials per a menors de primera infància 0 a…
acolliment
Dret civil català
Institució de protecció dels menors desemparats en la qual l’acolliment pot ser simple i preadoptiu, segons la Llei catalana 37/1991 sobre mesures de protecció de menors desemparats i l’adopció.
L' acolliment simple és instituït principalment per a situacions de desemparament en les quals sembla possible el reintegrament futur en la família d’origen, mentre que l' acolliment preadoptiu és un pas previ a un període de prova per a l’adopció Segons l’esmentada llei es considera que el menor és desemparat quan manquen les persones a les quals per llei correspon d’exercir les funcions de guarda, o quan aquestes persones estan impossibilitades per a exercir-les o en situació d’exercir-les amb greu perill per al menor Així mateix, es considera que el menor és desemparat quan s’observi…
fireta
Folklore
Estris de cuina petits, fets de terrissa, de llauna, etc, per a jugar a cuinar.
Són plats, gerres, perols, gibrells, orinals, cassoles, xocolateres, escorredores, etc L' escuradeta , terme utilitzat al País Valencià, ocupa un lloc important en la fira d’olles i plats que hom installa als voltants de la catedral de València pels volts de la festa de la Mare de Déu dels Desemparats primer diumenge de maig, que per això rep igualment el nom d' escuradeta i en la qual són típiques també les campanes amb truja o tremuja de fusta
corona poètica
Literatura
Antologia de poemes circumstancials, especialment dedicats a commemorar efemèrides dels monarques regnants (corona reial) o festivitats religioses d’una certa importància (corona religiosa).
Aparegueren al segle XVII, i són freqüents al segle XVIII Nenias reales i Lágrimas amantes , editades el 1701 a Barcelona a la mort de Carles II, amb composicions en català, castellà i llatí Als segles XIX i XX abunden les dedicades a imatges marianes corones poètiques de la Mare de Déu de Lluc 1882, 1934, de Montserrat 1888, 1931, 1956, de Ripoll 1895 i dels Desemparats 1885, o dedicades a diversos sants, com la corona poètica de sant Vicent Ferrer 1955
centre vertical
Dret civil català
Centre residencial d’acció educativa que acull menors desemparats de totes les edats.
Amb aquest tipus de centre hom pretén palliar la problemàtica de la separació dels germans en centres d’acolliment
basílica
Arquitectura
Cristianisme
Església notable per la seva antiguitat, etc, i que frueix de certs privilegis.
El nom de basílica, amb vacillacions, fou aplicat encara durant l’edat mitjana a molts edificis de culte de planta ben diversa però fou substituït pels d’església i de catedral aquests per a les seus episcopals, mots que prevalen actualment Des de l’alta edat mitjana foren considerades basíliques majors les quatre principals de Roma Sant Pere del Vaticà, Sant Pau Extramurs, Santa Maria la Major i Sant Joan del Laterà les altres són anomenades menors Per concessió papal han obtingut posteriorment el títol honorífic de basíliques menors diverses esglésies del món cristià, importants per llur…
cambril
Art
Cristianisme
Cambra elevada i accessible que hi ha sovint darrere els altars presidits per una imatge que rep especial veneració, la qual és visible des de la nau de l’església a través d’una obertura.
Sorgí com a ampliació de les fornícules o pasteres on eren collocades als retaules, ja a l’edat mitjana, les imatges exemptes, que, en el cas de les imatges de la Mare de Déu, eren decorades sovint amb àngels d’on ve el nom de cambra angelical amb què també era conegut el cambril Esdevingué un element típic de la litúrgia espectacular de la Contrareforma Sovint és una autèntica capella, de cara a la qual pot ésser girada la imatge, i que sol servir també per a custodiar-ne les vestidures i joies Hi ha notícies del 1568 del cambril existent a l’antiga església romànica del monestir de…
confraria
Història
Nom donat, als Països Catalans, del s. XII al s. XVIII, a les associacions professionals de menestrals ( gremi
) i a d’altres professions, sota una advocació religiosa.
Al començament de la baixa edat mitjana les confraries religioses es desenvoluparen notablement, especialment amb finalitat benèfica exercida per les corresponents almoines i entre els membres d’un mateix ofici Amb el desenvolupament de la indústria menestral, aquestes confraries prengueren cada vegada més funcions de corporació professional, fins al punt que als Països Catalans i a d’altres països de l’occident europeu les corporacions obligatòries dels oficis, amb ordinacions aprovades pels reis i lligades a l’organització municipal, foren anomenades confraries no perderen, però, llur…