Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
priorat
Cristianisme
Monestir o casa religiosa regida per un prior.
Entre els benedictins hi havia el priorat simple , unit a una abadia en qualitat d’obediències o granges, i el priorat conventual , o casa autònoma, no aixecada a la categoria d’abadia La Congregació de Cluny reduí gairebé tots els seus monestirs filials a la categoria de priorats igualment feren més tard altres congregacions benedictines, com les de Saint-Maur o la de Valladolid, per bé que aviat foren restablerts els càrrecs abacials als principals monestirs Els premonstratencs i els ordes militars tenien també priorats simples i conventuals
sigil·lografia
Numismàtica i sigil·lografia
Ciència auxiliar de la història que estudia la morfologia i la classificació dels segells, que autentiquen els documents públics i privats a través de les èpoques.
La descripció de catalogació conté datació, atribució, tipus, matèria, sistema d’aposició, dimensions, descripció de l’anvers i el revers i llegenda Són importants també les fórmules enunciatives Els estudis sigillogràfics, de nivell científic, nasqueren conjuntament amb els diplomàtics de l’escola de Jean Mabillon i els benedictins de Sant Maur maurí La sigillografia constitueix, a la vegada, una font d’un gran interès per als estudis heràldics i iconogràfics de persones i d’art sumptuari Per a la corona catalanoaragonesa són clàssics l’estudi i la catalogació de Ferran de…
xifra
Escriptura i paleografia
Cadascun dels signes convencionals d’una escriptura secreta (criptografia) o d’un llenguatge secret basats en lletres, signes o dígits convencionals, segons una clau determinada, coneguda només pels corresponsals.
Des de l’antiguitat clàssica foren emprats dos procediments criptogràfics el salt o escalonament d’una lletra o de diverses dins l’ordre de l’alfabet i la substitució de lletres o mots per signes arbitraris A l’edat mitjana, a part la cort carolíngia, que utilitzà les notes tironianes, el sistema de xifra més freqüent fou el de substitució, amb la introducció d’alguns noms o signes especials per a certs personatges de referència A partir del segle XVI s’inicià el sistema de substituir cada lletra per un grup de xifres aràbigues, i en plena edat moderna hom utilitzà també els procediments de…
maurí
Cristianisme
Monjo benedictí de la congregació francesa de Sant Maur, creada el 1621 i confirmada per Urbà VIII (1627) i pel rei Lluís XIII (1631-32).
Derivava, amb finalitats reformadores, de la congregació de Saint-Vanne, principalment gràcies a l’obra de dom Grégoire Tarisse, el qual li conferí un caràcter essencialment corporatiu, contra el sistema tradicional d’abadies independents, a fi de sostreure els monestirs als abats comendataris El 1640 la congregació ja tenia 180 monestirs afiliats estesa exclusivament per França, es dividí en sis províncies Els primers maurins donaren a la congregació una forta orientació cultural i de recerca científica, la qual produí una quantitat molt gran d’obres en el camp de les ciències eclesiàstiques…
música del monestir de Solesmes
Música
Música desenvolupada a l'abadia benedictina Solesmes, al País del Loira, convertida, des del segle XIX, en centre de recuperació del cant gregorià.
Fundada l’any 1010, el 1833 Prosper Guéranger 1805-1875, que restablí l’activitat monàstica al centre després de més de quaranta anys d’abandonament, es proposà restaurar la litúgia romana i el cant gregorià Els seus treballs foren seguits per Paul Jausions 1834-1870 i, després, per Joseph Pothier 1835-1923, que fou qui establí com a principis generals per a la restauració del gregorià la necessitat d’acudir a les fonts manuscrites, per a recuperar així la puresa de la línia melòdica i de la seva notació, i la de fixar un correcte fraseig amb vista a la interpretació De tot això se’n feu…
tintorer | tintorera

Còpia de la icona més antiga coneguda de Sant Maurici (segle XVI), patró dels tintorers, conservada a la seu del gremi a Barcelona
© Lluís Cortada
Història
Oficis manuals
Persona que té per ofici tenyir matèries tèxtils.
Antigament eren menestrals que, dins l’ordenació gremial catalana, constituïen dues corporacions els tintorers de draps o de llana i els tintorers de seda i teles, de formació més tardana segle XVII El tintorer de draps tenyia els teixits de llana, anomenats tradicionalment draps Dins el conjunt dels oficis de la llana els tintorers, gràcies a llurs coneixements tècnics, molt especialitzats i essencials per a la fabricació del teixit, fruïren d’una independència econòmica i d’una consideració social molt superior a la dels teixidors i eren de fet el segon gremi de la draperia, després dels…
solfeig
Música
Terme derivat de les síl·labes sol i fa (solfa) i per tant, en un origen, equivalent a solmització (derivat de les síl·labes sol i mi).
L’ús que se n’ha fet, però, l’ha separat del seu antic sinònim D’una banda, el terme es refereix al conjunt de mètodes o principis elementals de la música que donen nom a l’assignatura en la qual s’ensenyen aquests principis, nom que modernament s’està substituint per l’expressió llenguatge musical De l’altra, té un sentit més concret referit a l’exercici de la pràctica musical, que consisteix en la lectura cantada de les notes tenint en compte l’entonació, el seu valor, la intensitat i el fraseig Antigament també s’anomenava solfeig determinats exercicis de vocalització i impostació de la…
benedictí | benedictina
L’abadia benedictina de Montserrat
© Fototeca.cat
Cristianisme
Monjo que segueix la regla de sant Benet.
Històricament han estat nombrosos els monestirs i els grups, els ordes i les congregacions monàstics que han pres la regla de sant Benet com a norma de vida Benet de Núrsia, però, no fundà cap orde, sinó alguns monestirs, que desaparegueren amb la invasió longobarda d’Itàlia al segle VI La seva regla fou una de les moltes de què, durant els segles VI al VIII, els abats prenien normes de vida monàstica, i fou a la Gàllia meridional on hom començà a observar-la amb una certa exclusivitat, sobretot a partir del segle VIII Des d’Anglaterra, al començament del segle VIII, sant Bonifaci la difongué…
cant gregorià
Música
Repertori de cants litúrgics utilitzats per l’Església cristiana d’Occident des de l’Edat Mitjana.
Les seves melodies, exclusivament vocals, són escrites a una sola veu sobre textos llatins Pren el seu nom de Gregori I, papa entre els anys 590 i 604, a qui la tradició iniciada per Joan el Diaca segle IX n’atribuí la composició Tot i que aquesta atribució és poc fiable, la iconografia cristiana acostuma a representar Gregori I recollint les melodies directament de l’Esperit Sant, que, en forma de colom, les hi dicta a l’orella Aquesta llegenda gaudí d’un gran predicament durant l’època medieval Si bé el paper de Gregori en la composició del repertori musical és dubtós, sí que és cert que…
literatura llatina
La poetessa o La noia del càlam, en una pintura pompeiana
© Fototeca.cat
Literatura llatina
Literatura en llengua llatina.
Comprèn diversos períodes, que reflecteixen les diverses vicissituds històriques de Roma i dels països que recolliren la seva tradició un període inicial època arcaica, una època d’extraordinària florida època clàssica i una progressiva decadència, seguida de l’època cristiana, de la medieval i de la renaixentista Les èpoques arcaica i clàssica Bé que Roma no produí una cultura ben personal, l’assimilà d’altres pobles, l’adaptà segons el seu temperament i les seves necessitats i la difongué pertot Fou Grècia, però, la seva mestra natural primer, d’una forma indirecta, a través dels etruscs…