Resultats de la cerca

Orígenes declarà repetidament voler ésser un fill fidel i incondicional de l’Església, però el seu pensament, creador i personalíssim, així com tingué grans admiradors i imitadors Atanasi, Dídim, els tres Capadocis, Evagri, Hilari, Ambròs, etc, fou pretext per a vives i complicades polèmiques així Metodi d’Olimp, Pere d’Alexandria, Epifani de Salamina, Jeroni, Teòfil d’Alexandria i altres mogueren una polèmica contra Orígenes, basada, la major part de les vegades, en falses interpretacions o en frases preses isoladament o enunciades només hipotèticament per ell…

És oposada a diverses teories, com les del traducianisme, generacionisme i emanatisme, o a la d’una preexistència eterna , compartides per alguns del antics pensadors cristians foren seguidors de la darrera, per exemple, Orígenes i Nemesi

Aquesta doctrina nasqué de la catequesi prebaptismal i mistagògica, de l’apologètica i de la polèmica antiherètica, particularment de la necessitat de precisar la doctrina trinitària, la cristològica i la pneumatològica, i de l’exposició ordinària de la Bíblia com a part essencial de la litúrgia i de l’exposició de temes ascètics Basada en les Escriptures i en el símbol de la fe, més que del desig de crear sistemes teològics els teòlegs pròpiament dits, com Orígenes o Agustí, són relativament rars, parteix de les necessitats de la conservació de la fe i d’unes obligacions…

En la seva forma radical, aquesta doctrina fou condemnada com a herètica Havia estat ensenyada per Gregori de Nazianz, Dídim el Cec, Evagri del Pont, Diodor de Tars, Teodor de Mopsuèstia, Joan Escot Eriugena i probablement per Orígenes La professaren alguns anabaptistes moravians i cristadelfs i, recentment, els universalistes

Com a disciplina autònoma aparegué al s XVII però els primers autors que donaren uns fonaments teòrics a l’ascetisme foren Climent d’Alexandria i Orígenes s III En tota la història del cristianisme han aparegut nombrosos tractats ascètics, com les Conferències de Cassià, la Imitació de Crist , els Exercicis espirituals d’Ignasi de Loyola i la Introducció a la vida devota de Francesc de Sales

Durant els tres primers segles hom troba un subordinacionisme ortodox en la majoria dels pares Justí, Ireneu, Climent d’Alexandria i, sobretot, Orígenes, que postulen una generació pretemporal del Logos, per influència del gnosticisme, que feia infranquejable el pont entre la divinitat i la creació, i per temor a comprometre el monoteisme Una forma explícita fou defensada per Ari, que afirmà la creaturitat del Fill arianisme, i des d’aleshores fou l’element bàsic de totes les doctrines antitrinitàries antitrinitari Atacat per Atanasi, fou condemnat al concili de Nicea 325 Al…

Es conserven nombroses colleccions de sermons dels grans pares de l’Església, tals com Orígenes, Joan Crisòstom, Cromaci d’Aquileia, Agustí, Lleó el Gran, Pere Crisòleg i Gregori el Gran, entre d’altres, formades per ells mateixos o pels seus deixebles Cesari d’Arle 470-543, per facilitar la predicació en les parròquies rurals, i utilitzant texts propis i d’altri, creà sermonaris on les peces eren posades segons l’ordre de les festes de l’any litúrgic, gènere que gaudí d’una gran popularitat durant tota l’edat mitjana i ha perdurat fins a l’actualitat A partir dels antics…

Els primers usos d’aquesta denominació, almenys fins al segle IX, es referien a un llibre que contenia cants antifònics, ja fossin de la missa o bé de l’ofici Modernament s’entén que l’antifonari inclou únicament els cants de l’ofici, mentre que el gradual gradual 2 conté els de la missa Els antifonaris notats més antics són el de Mont-Renaud i el de Sankt Gallen, de la primera meitat del segle X i del final del mateix segle respectivament Dins l’anti fonari de l’ofici es diferencien dues categories segons el seu ús, secular ofici romà i monàstic d’acord amb la regla de sant Benet L’edició…

És un terme completament en desús actualment, però al segle XIX i a la primera meitat del segle XX fou molt més emprat que el d’organologia En aquest sentit, Felip Pedrell Organografía musical antigua española , 1901 diu que " no tan usada como la voz organografía, aceptan otros musicógrafos la palabra organología " L’ús que Pedrell fa de la paraula musicógrafo mostra, a més, que el mateix dilema existent entre organografia i organologia es donava -simultàniament- entre altres termes de construcció similar, com musicologia i musicografia, musicòleg i mú sicògraf, etc no cal dir que, a l’…

Juntament amb el cel i l’infern, és un dels regnes de la ultratomba cristiana Les ànimes que s’hi troben poden ésser ajudades per les pregàries dels fidels i especialment pel sacrifici de la missa La creença en un lloc de purificació per a després de la mort es troba en gairebé totes les religions antigues, especialment en les indogermàniques El parsisme Iran afirma que els morts resten purificats després de romandre dotze hores en el corrent de foc Dinur Plató parla d’un lloc de purificació en el qual els morts fan penitència de llurs transgressions Fedó Virgili és el testimoni més…