Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
guaraní
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que, amb els tupís (tupí, tupí-guaraní) forma una família ètnica i lingüística.
A l’arribada dels europeus a Amèrica, s’estenien des de la costa atlàntica fins als rius Paraná, Uruguai i Paraguai La forma de vida tradicional, actualment residual, es basava en l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Organitzats en clans patrilineals, vivien en poblats d’unes cinquanta famílies La guerra era una activitat central, i practicaven els sacrificis humans L’autoritat residia en els cabdills i en els bruixots o xamans Al s XVI els guaranís dels voltants d’Asunción foren sotmesos al règim d' encomienda , mentre que a l’alt Paraná i al riu Uruguai, a través de les…
música paraguaiana
Música
Música conreada al Paraguai.
Les missions jesuïtes del Paranà introduïren, al segle XVI, la música religiosa europea, i més tard la profana L’aïllament geogràfic i la força de la cultura autòctona guaraní permeteren, amb la independència, l’aparició de corrents musicals populars, basats sovint en música de saló europea, però amb ritmes i metres propis, com la polca paraguaiana Un instrument molt emprat és l’arpa, a més d’instruments de percussió, la maraca i instruments de vent Els compositors de música culta més destacats són Agustín Pío Barrios 1885-1944 i Juan Carlos Moreno 1912
uacari
Mastologia
Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels primats, infraordre dels platirrins, de la família dels cèbids, d’uns 55 cm de longitud, caracteritzats per la curtedat de la cua (menys de 20 cm), robusts i d’orelles grosses i semblants a les humanes.
Cacajao calvus té el coll i el pit de color castany, i els costats del cap d’un color gris groguenc clar, mentre que Crubicundus és d’un color rogenc intens, amb la part superior del cap coberta de pèls curts i negres C melanocephalus té la part anterior del cos, el cap i les extremitats negres, l’esquena grisa i les cuixes, les natges i una part de la cua castanys, i C roosevelti és negre, llevat de la cara, rosada i coberta parcialment de pèls, curts i blanquinosos Arborícoles, habiten, en petits grups, a la part més alta dels arbres, i no solen baixar a terra Vegetarians, són tímids i…
tupí
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que comprèn nombroses tribus escampades sobretot pel Brasil, tot al llarg de la costa atlàntica i les conques de l’Amazones i els seus afluents.
Formen una unitat lingüística i ètnica amb els guaranís tupí-guaraní del Paraguai, bé que llurs constants migracions semblen tots originaris de la zona compresa entre els rius Paraguai i Paraná els han diversificat culturalment Hom sol agrupar-los per sectors geogràfics ultra els guaranís guaraní del Paraguai i d’El Chaco i els chiriguano dels Andes bolivians, hi ha els tupís del litoral atlàntic, avui pràcticament desapareguts, que formaven els grans grups dels tape i, sobretot, dels tupinamba, integrats per nombroses tribus els tupís del baix Amazones amb les tribus principals manaž ,…
música de Montevideo
Música
Música desenvolupada a Montevideo (Uruguai).
La música que es desenvolupà a Montevideo durant el segle XVIII fou majoritàriament religiosa Ja al segle XIX, la catedral de la ciutat es convertí en un centre musical força important, amb organistes com ara JJ Sostoa i JM Arzac, a més de mestres de capella i compositors, entre ells els espanyols A Sáenz i C Calvo, i l’italià J Giuffra La música profana d’aquells anys estigué representada per la tonadilla escènica, la sarsuela, l’òpera italiana i la música de saló El 1856 s’inaugurà el Teatro Solís, que, juntament amb el Teatro Urquiza, fundat el 1905, ha estat una institució molt important…
caingang
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una família de tribus índies que s’estenia principalment a la conca esquerra del riu Paraná, des del Rio Grande, al nord, fins més al sud del riu Uruguai.
Són anomenats coroados pels brasilers Lingüísticament pertanyen a la família gepanocarib
ge
Etnografia
Individu d’un poble aborigen de l’Amèrica del Sud, de cultura molt primitiva, que s’estén per la zona oriental de l’altiplà brasiler, des de les fonts del Paranà a les valls altes del Xingú (al NW) i del Paranaiba (al NE).
Els pobles ges són molt primitius, fins al punt que hom els considera com a restes de la raça prehistòrica de Lagoa Santa, avantpassats dels amerindis actuals Actualment els ges són en procés de desaparició Les llengües parlades pels ges constitueixen la família lingüística del mateix nom, que procedeix de l’abundant ús de la síllaba - ge , que significa ''capitost’
literatura argentina
Literatura
literatura llatinoamericana escrita en llengua castellana pels argentins o per integrats en la societat argentina especialment pels uruguaians.
Les profundes relacions de tipus històric i social entre l’Argentina i l’Uruguai n'han creades unes altres de tipus cultural que permeten de parlar d’una literatura amb una certa personalitat pròpia que hom anomena del Riu de la Plata Fins a ésser establert el virregnat del Riu de la Plata 1776 no s’inicia l’existència d’una veritable literatura argentina A la darreria del segle XVIII es destacà un poeta neoclàssic, Manuel José de Laverdén 1754-1809, autor d’una Oda al Paraná El Romanticisme fou introduït per Esteban Echevarría 1805-51 els seus llibres Consuelos 1834 i Rimas 1837 assenyalen…
transport
Economia
Transports
Activitat que proporciona els mitjans per a efectuar el transport de persones o de coses.
En un sentit ampli hom pot considerar transport el trasllat de gas, d’electricitat o d’aigua des del punt de producció o d’origen fins al punt de consum, o el del mineral des de la mina a la fàbrica on serà emprat com a primera matèria, o àdhuc la transmissió de notícies El transport és pràcticament inseparable de la producció i de la distribució Des del descobriment de la roda fins a l’aparició de la primera locomotora, al començament del segle XIX, el transport per terra romangué en un estat tan rudimentari, que, de fet, no presentava cap suport al comerç ni, com a conseqüència, a la…
reserva de la biosfera

Reserva de la biosfera de Yellowstone-Grand Teton (EUA)
© Unesco
Geografia
Ecologia
Figura internacional de protecció de la natura creada el 1974 per la UNESCO en el marc del Programa Home i Biosfera (MaB, de l’anglès Man and Biosphere) amb l’objectiu de promoure una relació d’equilibri entre les accions humanes i el medi natural.
S’aplica a àrees amb ecosistemes terrestres o marins, o amb una combinació d’ambdós El seu origen data d’una conferència intergovernamental d’experts del 1968 durant la qual hom posà les bases científiques per a dur a terme un ús racional dels recursos naturals Les primeres reserves de la biosfera de la xarxa mundial es designaren l’any 1976 L’any 1983, la UNESCO i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient PNUMA, amb la cooperació de la FAO i la Unió Mundial per a la Natura UICN, organitzaren el Primer Congrés Internacional de Reserves de la Biosfera a Minsk Bielorússia Un any més…