Resultats de la cerca

Del braç més curt penja per l’extrem allò que hom vol pesar, mentre que el braç més llarg és gravat amb unes entalles equidistants on és encaixat un pes anomenat piló , que, en ésser desplaçat, permet d’obtenir l’equilibri de la balança i, per tant, de determinar el pes desitjat Hi ha diversos tipus de romanes, moltes de les quals tenen dos les més corrents i fins i tot tres ganxos de suspensió, situats en llocs diferents, la qual cosa permet de modificar el fulcre i fa així possible la pesada, amb la mateixa romana, de cossos de pes molt diferent Aquesta balança fou emprada pels…

Tota la planta i especialment els capítols és molt olorosa, pel seu alt contingut en olis essencials, azulè, cumarina, etc, que li confereixen propietats antiespasmòdiques, tòniques i estomacals Viu en terra de pasturatge i sòls calcigats

Té origen en la litra , patró de pes dels pobles siculoitaliotes Inicialment no tingué un pes regular Així, segons la cronologia anglesa, hom troba en primer lloc l’ús d’una lliura italiana de 341 grams 269-242 aC, després, l’ús d’una lliura romana de 325,4 grams 241-222 aC i, més tard, el de la lliura llatina reduïda de 272,8 grams 222-187 aC Des de la reorganització de les emissions, coincidint sensiblement amb l’aparició del denari i la introducció de les emissions del bronze sextantal 1 as = 1 sextant de lliura de pes, a partir del 187 aC les monedes donen un pes teòric per a…

Sixt V 1588 fou el primer a estructurar el cos de les congregacions i fixà en 15 llur nombre El 1908 Pius X procedí a una reorganització global, i el 1967 Pau VI promulgà una nova ordenació L’any 1988 tingué lloc una nova reorganització de la cúria romana Hom establí nou congregacions de la doctrina de la fe, per a les Esglésies orientals, del culte diví i de la disciplina dels sagraments, de les causes dels sants, per als bisbes —de la qual depèn la comissió pontifícia per a l’Amèrica Llatina—, per a l’evangelització dels pobles, per al clergat —de la qual depèn la comissió…

El cos ordinari de collaboradors del bisbe de Roma fou instituït d’una manera estable al segle XII, i no fou fins als segles XIV-XV que foren creats pròpiament dicasteris o congregacions romanes Al segle XVI prengué ja cos l’estructura actual de la cúria romana, que fou reformada per Pius X 1908 i definida, amb lleugeres modificacions, pel Codi de Dret Canònic 1917 Pau VI n’emprengué una nova reforma, els primers passos de la qual es traduïren en la simplificació administrativa, la centralització econòmica i la internacionalització dels càrrecs És integrada per la Secretaria d’…

Sota l’impuls preponderant dels papes, en particular de Juli II, Lleó X i Sixt V, Roma fou el centre artístic més important del baix Renaixement i del Barroc hi immigraren un gran nombre d’artistes que treballaren en les grans obres papals i se n'hi formaren molts d’altres que plegats constituïren i espargiren arreu d’Europa el romanisme , concepte que sintetitza el protagonisme històric i religiós de la ciutat i de l’Església En arquitectura, D Bramante inaugurà el classicisme romà, auster i simple, basat en la teoria de Vitruvi Al mateix temps que la reedificació de Sant Pere del Vaticà,…

Durant la República, les colònies foren de diverses classes de ciutadans romans, originàriament establerts en algun lloc d’Itàlia, que foren les primeres llatines, d’origen o bé de gent amb dret llatí agràries, amb finalitats socials o econòmiques, com les de les reformes dels Gracs i militars, per tal d’establir-hi soldats veterans llicenciats Aquestes darreres, començades en temps de Sulla i més àmpliament en temps de Juli Cèsar, foren les generals durant l’època imperial A vegades, però, els emperadors donaren el dret de colònia, amb dret romà o llatí, a ciutats d’origen indígena, i així…

A part la primitiva pecúnia cap de bestiar amb què hom feia els intercanvis comercials, hom suposa que fou vers el 450 aC que començaren a ésser emprades peces de bronze i coure as La introducció de monedes d’argent romanocampanianes a l’estil grec amb la inscripció i les figures de Mart o d’Apollo i d’un cap equí sembla que és deguda a la guerra amb Pirros 280 aC, que posà en contacte Roma amb el S d’Itàlia foren encunyades probablement a les seques de Nàpols o de Tàrent La primera moneda d’argent encunyada a Roma vers el 268 aC o bé, segons alguns, vers 217-212 aC fou el denari d’argent,…