Resultats de la cerca

És endèmica del Montseny, on creix en escletxes de roques silícies És planta remeiera balsàmica

Comprèn aproximadament 1 300 espècies, sobretot dels països temperats de l’hemisferi nord i de l’Amèrica del Sud Saxifragàcies més destacades Bergenia crassifolia hortènsia d'hivern Chrysosplenium sp crisospleni Hydrangea opuloides hortènsia Parnassia palustris fetgera blanca Philadelphus coronarius xeringuilla Ribes sp riber , grosella Ribes alpinum cirerola , riber alpí Ribes petraeum riber petri Ribes rubrum riber vermell Ribes uva-crispa agrassó , riber espinós Saxifraga sp saxífraga , trencapedra Saxifraga paniculata onosma borda , herba de tall Saxifraga catalaunica corona de reina ,…

El seu tractament era el de sacra i imperial majestat o majestat cesària El títol d’emperador romà era emprat després de la coronació com a tal feta pel papa Emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic dinastia de Saxònia Otó I el Gran 962-973 Otó II el Sanguinari 973-983 Otó III 983-1002 Enric II el Sant 1002-1024 dinastia sàlica Conrad II el Sali 1024-1039 Enric III el Negre 1039-1056 Enric IV 1056-1106 Enric V 1106-1125 Lotari II el Saxó 1125-1137 dinastia dels Hohenstaufen Conrad III 1138-1152 Frederic I Barba-roja 1152-11909 Enric VI 1190-1197 Felip de Suàbia 1198-1208 Otó IV de Brunswick…

A part la música litúrgica, des de la cristianització, la primera obra musical polonesa coneguda és la cançó guerrera Bogurodzica s XIII El primer autor conegut és Nicolau de Radom, autor d’obres religioses del s XV Els autors següents vincularen la música polonesa a l’Europa occidental, fet que ha estat constant des d’aleshores Hi influïren especialment l’escola francoflamenca i Palestrina A la cort de Segimon III 1587-1632 fou conreada la música policoral veneciana, la qual inicià la profunda influència musical italiana a Polònia Cap al 1625 el romà Marco Scacchi introduí l’…

Refusant tot liberalisme, tota innovació espiritual i social, es nodria d’un nacionalisme violent i, alhora que defensava la submissió de l’estat a l’església, es distingia tant per l’anarquia respecte a l’ordre jeràrquic com per una agressivitat de principi Aquest corrent doctrinal de signe intransigent, que el 1888 cristallitzà a Espanya en un partit polític dit integrista, tingué molta virulència al Principat de Catalunya Arrelà gràcies a l’existència d’una mentalitat catòlica de base popular, pietista i d’una absoluta intransigència amb el que considerava erroni, fomentada per mitjà de…

Actualment hom en fa també de commemoratives de congressos i de convenis El mètode més corrent per a la fabricació de medalles ha estat i és el de la cera perduda Les medalles foren molt corrents a l’antiguitat grecoromana, especialment a Roma, on són famoses les d’August, Dioclecià i Constantí La producció de medalles restà gairebé interrompuda fins al segle XV, amb l’humanisme, a Itàlia, lloc on foren fetes les primeres medalles modernes fou molt important l’obra de Pisanello, que feu les medalles commemoratives d’Alfons IV de Catalunya-Aragó i Segimon Malatesta un…

Es dedica a l’educació dels nens i a l’apostolat social de les dones Antoni MClaret, que els protegí, obtingué el 1867 una cèdula reial d’aprovació de la congregació L’aprovació definitiva, però, fou el 1929 La regla es basa en l’esperit de sant Felip Neri El 1958 hom afegí al nom de felipa el de missionera de l’ensenyament La casa generalícia és a Barcelona

El nom li venia de les mines de Sankt Joachimsthal Bohèmia, d’on era extret el metall Als s XVI-XVII tingué una gran difusió, i fou imitat a nombrosos països, on el mot adoptà formes especials dòlar, daalder, talari, tala, tallero , etc El tàler alemany Reichstaler pesava 18,519 g l’austríac, anomenat també Maria-Theresien-Taler , en pesava 28,0668 actualment encara serveix de moneda comercial en algunes zones africanes, sobretot a Etiòpia i a Eritrea A Alemanya, amb la introducció del marc 1871, subsistí encara un quant temps fins el 1908 amb un valor de tres marcs Del 1908 al 1933 foren…

Adoptaven superficialment la religió dels països on residien eren excellents músics, dansarins i cantadors, i es dedicaven a la metallisteria o al bescanvi de bestiar, principalment de cavalls Les dones exercien la quiromància i la mendicitat Cap al principi del segle XV, en una nova diàspora, molts s’encaminaren a l’Europa central i occidental, pretextant, en molts casos, que complien una penitència per tal d’obtenir lletres de trànsit que els legalitzessin els viatges Hom els anomenava sarraïns, moros, nubis, etíops, tàrtars o indis i atribuïa títols nobiliaris altisonants als…

L’eremitisme sorgí al segle III Hom considera Pau de Tebes el primer eremita conegut i Antoni, seguidor seu, a propagador de la vida eremítica a l’Alt Egipte, des d’on s’estengué per tot l’Orient Un dels seus deixebles, Hilarió, portà l’eremitisme a Palestina Gregori Nazianzè i Basili el Gran l’implantaren a la Capadòcia Com a forma general de vida monàstica, l’eremitisme fou substituït pel cenobitisme, fundat per Pacomi a l’Egipte i implantat més tard a l’Occident per obra d’Atanasi, Jeroni, Rufí, Cassià i Benet de Núrsia Als segles XII i XIII, hom troba encara a l’Occident molts eremites…