Resultats de la cerca

En les càmeres digitals la pellícula de la càmera fotogràfica ha estat substituïda per un sensor composat per molts elements fotosensibles que transformen la llum en una càrrega elèctrica el valor de la qual depèn de la quantitat de llum La imatge digital, és a dir, el conjunt dels valors de tots els elements del sensor es guarda en una targeta de memòria de la càmera La resolució de la imatge depèn del nombre d’elements del sensor i s’expressa en píxel Des de la targeta de memòria les imatges poden ser impreses directament o traspassades a un ordinador per a editar-les, imprimir-les, etc

Fou desenvolupat a mitjan anys noranta per l’empresa Apple i finalment es convertí en l’estàndard multiplataforma IEEE 1394 Aquest tipus de connector se sol utilitzar per a la interconnexió de dispositius digitals com són les càmeres o videocàmeres amb l’ordinador Seguint l’estàndard, l’empresa Sony desenvolupà el connector iLink, mentre que l’empresa Texas Instruments desenvolupà el connector Lynx

Des de la segona meitat dels anys setanta, aparegueren tres sistemes que utilitzen cintes magnètiques normalitzades però no intercanviables el VHS de la Japan Victor Company JVC, el Betamax de la Sony i el VCR 2 000 de la Philips cinta magnètica A partir de la meitat dels anys vuitanta, el VHS desplaçà els altres dos sistemes del mercat La irrupció de la tecnologia digital i la difusió d'altres menes de suport especialment el CD-ROM més resistents, manejables i eficients a partir de la darrera dècada del sXX i, sobretot, la difusió d'internet, el vídeo esdevingué ràpidament residual El 2016…

El llibre electrònic, també anomenat eBook o e-book , a partir de la seva nomenclatura en anglès, o bé lector de llibres digitals o lector de llibres electrònics, té un disseny que imita la forma i les dimensions del llibre de paper generalment A4 o A5 Generalment, els aparells acostumen a tenir fins a 1 cm de gruix, no superen els 500 grams de pes, consumeixen molt poca energia i poden arribar a emmagatzemar des de centenars fins a milers de llibres i documents digitals, segons el model Les pantalles generalment són monocromes, si bé comencen a aparèixer models en color La majoria de models…

Els processadors d’efectes musicals foren els primers equips a utilitzar el mostreig i la quantificació del senyal d’àudio, pel fet que el tractament numèric de les dades feia molt més flexibles i controlables els efectes sonors que no pas el tractament analògic dels sistemes convencionals Les primeres propostes de sistemes per a enregistrar els senyals d’àudio en format digital i en cinta magnètica són de la fi dels anys seixanta i de començament dels setanta La majoria d’aquestes propostes, que només tingueren un cert ressò en el camp professional, consistien a modificar els sistemes d’…

Introduït per Sony el 1987, fou el primer sistema d’aquestes característiques d’una qualitat equivalent a l’estàndard del disc compacte Originalment n'aparegueren dues famílies, els S-DAT i els R-DAT, però, a la fi, el sistema estandarditzat per a ús portàtil, domèstic i professional, fou el R-DAT1, que, per raons comercials, fa servir dues freqüències de mostreig diferents, una de 48 kHz en l’enregistrament i una altra de 44,1 kHz en la lectura de cintes comercials, i que en tots dos casos quantifica linealment cada mostra amb 16 bits Les dimensions de la casset són 73 × 54 × 10…

Els primers sistemes foren desenvolupats per al cinema al principi dels anys cinquanta i disposaven d’un mínim de quatre pistes d’àudio sistema CinemaScope enregistrades sobre material magnètic situat en un costat de la pellícula Malgrat tot, les pistes magnètiques eren molt estretes i la fidelitat del so no era gaire bona A l’entrada dels setanta aparegueren en el mercat diferents sistemes domèstics, anomenats quadrafònics, que combinaven les dues pistes estereofòniques per obtenir canals auxiliars que permetessin de reproduir una illusió de so espacial Aquests sistemes tingueren poc èxit a…

En posà les bases i la consolidà industrialment Emil Berliner Alguns anys després que Th Edison inventés el fonògraf, Berliner patentà el disc 1887 i el 1893 creà als Estats Units la United States Gramophone Co i s’associà amb Fred Gaisberg, un dels personatges més importants de la història del gramòfon i dels enregistraments comercials El 1897 Berliner fundà The Gramophone Company a Londres amb els socis William Barry Owen i Trevor Lloyd Williams Aquesta discogràfica comercialitzà el cèlebre segell His Master’s Voice El 1898 Berliner creà, amb el seu germà Joseph, la Deutsche Grammophon…

Sovint el llibre digital és anomenat llibre electrònic , si bé és una denominació que porta a confusió Com que el suport que conté la informació ja no és el paper, el llibre digital pot ésser emmagatzemat en diferents suports digitals, com ara un disc dur, disquet, CD-ROM, memòria externa, etc, i distribuït per diversos canals, com ara internet Els continguts en format digital es poden llegir sobre qualsevol dispositiu que tingui pantalla, memòria i un programa de lectura, per tant es poden llegir sobre ordinadors personals, telèfons mòbils, agendes personals, consoles per a videojocs, i…

Començà amb les experiències d’Edison amb el seu cinetoscopi 1891 i els perfeccionaments posteriors de Lumière, que permetien la projecció sobre pantalla 1895 Ja el 1903 es produí una obra arrodonida The Great Traing Robbery , d’Edwin S Porter El treball artesanal deixà pas a una incipient indústria que acaparava mercats i orientava gusts Per anullar competències hom importà alguns talents europeus Maurice Stiller, Greta Garbo, Eric von Stroheim, FW Murnau, Josef von Sternberg, Ernst Lubitsch, entre altres, i es desenvoluparen uns gèneres determinats comèdia burlesca, melodrama de fulletó…