Resultats de la cerca

Era anomenat també braç popular i constituïa la via de representació de la nova classe de ciutadans i burgesos desenvolupada a partir dels ss XI i XII als grans nuclis urbans El braç reial tingué un paper d’una gran importància en l’estructuració i en el dinamisme de les corts Amb el temps, el relleu d’aquest estament adquirí increment respecte als altres dos Al Principat, en prendre estat oficial, el 1283, aquest braç era format per 12 ciutats i viles, nombre que augmentà a mitjan s XIV i que s’amplià encara amb la reincorporació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya La designació d’aquests…

El terme de l’hebreu qahal , ‘assemblea’, ‘congregació’ és documentat des del segle XIII la primera menció és la del call de Barcelona, el 1241 A vegades hi havia dos calls en una mateixa població, com a Barcelona on al costat del call major , o de la Volta , hi havia el call d’En Sanaüja , o de N'Àngela , més petit i a Cervera el call antic , o vell , dins el mur, i el call nou , fora el mur, dits també call sobirà i call jussà , bé que formant una sola aljama Els principals calls documentats són els de Barcelona, Girona, Palma, Perpinyà, Cervera, Tortosa, Manresa, Tarragona, Vilafranca del…

Més tard, els mercadals restaren inclosos dins el nucli de població per raó del creixement d’aquesta En alguns llocs del Principat es manté el nom del mercadal en carrers i places de la localitat, com a Girona, Llívia, Ripoll, Balaguer, etc Fins i tot una localitat rep, a Menorca, el nom d’es Mercadal En alguns llocs on es feia el mercat a camp ras, separat de les poblacions, sobretot des del s XIII, i encara al s XIV, donava origen a la construcció de magatzems o botigues al seu entorn en els documents, a causa de la forta romanització, se'n començà a dir forum , per acabar essent veritables…

A Barcelona, a partir del 1510, els ciutadans honrats reberen el de magnífic

Fins el 1846 era sonat per bandes militars que resseguien els carrers de les viles

Hom entenia aquest mot en el sentit més ampli, i, així, rebien el nom de fogatjadors tant els qui recollien les dades del per menut en les parròquies o els termes, les viles o les ciutats, com els qui ho feien en les vegueries o les sotsvegueries o en els bisbats, redactant la refosa o l’extracte del recompte de focs de cada localitat Els fogatjadors, en l’aplicació del fogatge, havien de donar compte de llur gestió, i en alguns casos hom els arribà a exigir responsabilitats per omissió i ocultació de focs Els locals eren persones elegides per les viles, les ciutats…

El nom aparegué a la darreria del s XII, i el càrrec es difongué a partir del s XIII A l’edat mitjana ja era electiu, i en certes viles n'hi havia dos

El conjunt de síndics de cadascun dels regnes constituïa el braç reial de les corts d’aquests

El nom predominà especialment com a designació de la corporació de Palma Mallorca fundada el 1409, i perdurà fins al s XIX, bé que, des del decret de Nova Planta 1715, amb atribucions limitades A Barcelona i a València, a partir del 1758 i del 1763, reberen el nom de cos de comerç

Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes a la part exterior, precedent de la moderna zona polèmica de les fortificacions A la banda interior, per consuetud, es toleraven les construccions privades amb atans als murs, mentre fossin fetes amb paret búrcega , o sia paret seca , més ampla a la seva base i que s’anava estrenyent a la part superior les altres menes de parets, calia que se separessin del mur, formant una androna de 10 pams on el mur tenia torres, la construcció…