Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
agnus

Agnus Alexandre VII (1655-1667)
Museu Frederic Marès
Cristianisme
Objecte, consistent generalment en una medalla de cera, beneït pel papa i que porta en efígie un anyell com a emblema de Crist.
aloc
Botànica
Arbret caducifoli, de la família de les verbenàcies, de fulles oposades, compostes de cinc o set folíols lanceolats, flors blaves i petites, i fruits menuts i arrodonits.
Pot dominar a la vora de les rambles de la terra baixa marítima, sobretot als baladrars
agnusdei
Numismàtica i sigil·lografia
Nom genèric de les monedes que duen l’Agnus Dei.
ordinari de la missa
Cristianisme
Successió dels texts invariables de la missa, per oposició al propi, que canvia cada dia o festa.
Hom aplica el nom sobretot a les peces de cant Kyrie , Glòria , Credo , Sanctus i Agnus
anyell
Heràldica
Figura d’un anyell, generalment representada passant.
Pren el nom d' anyell pasqual o agnus Dei quan porta una banderola de gules carregada d’una creu plena d’argent
verbenàcies
Botànica
Família de tubiflores que comprèn plantes herbàcies o llenyoses, de branques quadrangulars, de fulles simples o excepcionalment palmaticompostes, oposades o verticil·lades, de flors zigomorfes, tubulars i corbades, pentàmeres o tetràmeres, d’ovari súper, reunides en inflorescències racemoses i cimoses.
Els fruits són normalment en drupa Són conegudes unes 800 espècies, la majoria termòfiles Verbenàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Lippia triphylla marialluïsa Tectona grandis tec Verbena sp berbena Verbena hybrida carmelitana Verbena officinalis berbena Vitex agnus-castus aloc , agnocast, ximbla
música del monestir de Vallbona de les Monges
Música
Música desenvolupada al monestir cistercenc femení de Vallbona de les Monges (Urgell).
Fou fundat al segle XII per l’anacoreta Ramon de Vallbona, i n’hi ha constància documental des de l’any 1153 Durant els seus tres primers segles d’existència, la comunitat tingué una gran força expansiva s’hi celebraren capítols generals d’abadesses i serví d’allotjament als reis i les seves corts Des del segle XII tingué scriptorium i una escola monacal A l’Edat Mitjana fou el monestir femení més important de la corona catalanoaragonesa, i la seva activitat continua viva encara avui De tots els fragments musicals que conserva el monestir, el més notable és un bifoli de cap al 1300 encolat al…
música del monestir de Santes Creus
Música
Música desenvolupada al monestir cistercenc de Santes Creus, situat al municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp).
El primer establiment de la comunitat fou a Valldaura Vallès Occidental, on el 1152 ja existia una abadia amb aquest nom El 1158, Ramon Alemany cedí les terres de Santes Creus perquè s’hi establís la comunitat vallesana Els monjos s’hi installaren el 1168 en un règim d’abadiat independent, és a dir, sense dependre de cap bisbat, i l’abadia rebé el nom de Santes Creus Suprimit el convent el 1820, els seus béns foren subhastats La comunitat fou restaurada el 1823, però el monestir fou definitivament abandonat el 1835 Les notícies que es tenen de la seva activitat musical són molt minses a causa…
al·legoria
L’estiu, representació al·legòrica de l’estiu que féu el pintor francès François Boucher (1703-1770)
© Corel Professional Photos
Art
Representació metafòrica d’idees abstractes a través de figures o temes plàstics.
Les composicions allegòriques han estat molt freqüents en tota la història de l’art A l’art clàssic foren notables les composicions d’Apelles s III aC, perdudes totalment, com La calúmnia amb allegories de la veritat, la ignorància, l’enveja, etc A l’art romà es donaren sobretot en obres de pintura, inspirades en les gregues allegoria d' Arcàdia, Hèracles i Tèlef , al museu de Nàpols A l’art cristià són inspirades en les Sagrades Escriptures Agnus Dei, el Bon Pastor, etc, però ja en el romànic, i, sobre tot, a partir del Renaixement, hom retroba allegories centrades en idees…
missa
Música
Composició musical escrita damunt els texts de l’ordinari de la missa (Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus-Benedictus i Agnus Dei).
Sempre ha estat el tema predilecte dels autors de música religiosa i són molt pocs els compositors que no n'han escrita alguna Habitualment eren interpretades durant el culte, fins que el Motu proprio de Pius X 1903 n'exclogué les obres considerades inadequades i en limità el repertori Entre les més conegudes figuren les de Dufay, Ockeghem, Josquin des Prés, la Missa Papae Marcelli , de Palestrina, les de Byrd a Anglaterra, les de TLde Victoria a Castella i, al s XVIII, les de JSBach especialment la Missa en si menor a Alemanya i les de WAMozart, JFHaydn i FSchubert a Àustria Entre els…