Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
síndic personer
Història
Funcionari municipal creat pel Consell de Castella el 1766 a tots els ajuntaments de l’estat que exercia de procurador dels interessos dels veïns.
Era elegit per sufragi directe com el diputat del comú i a Barcelona era votat per compromissaris El càrrec fou suprimit al s XIX, en ésser creats els ajuntaments constitucionals
diputat del comú
Història
A les ciutats i les viles de l’Espanya borbònica, on els regidors dels ajuntaments eren perpetus, diputat elegit per sufragi popular, per un temps determinat, per tal d’assistir a les sessions i intervenir amb veu i vot en totes les qüestions relacionades amb els proveïments.
El càrrec fou creat juntament amb el de síndic personer pel Consell de Castella el 5 de maig de 1766 com a conseqüència del motí de Squillace, per tal d’evitar els fraus, i fou suprimit definitivament al s XIX en ésser creats els ajuntaments constitucionals A Barcelona, a causa del pes de l’organització gremial i de la tradicional intervenció de l’elecció dels jurats del Consell de Cent, l’elecció dels diputats del comú fou feta a través dels gremis, dels collegis i de les parròquies el 1771, tanmateix, hom hi introduí el procediment general d’elecció per barris, amb la…
ordenança
Dret administratiu
Norma obligatòria que dicta qualsevol autoritat no legislativa per al bé públic, normalment les administracions locals en l’àmbit de llurs competències, tot aplicant una llei o un decret i que s’anomena poder reglamentari.
A voltes, i sota l’aparença d’una ordenança, hi ha veritables lleis Des de les lleis municipals espanyoles del s XIX, els ajuntaments eren facultats per a la formació i aprovació de les seves ordinacions locals, a voltes com a ordinacions generals que abasten tota la vida del municipi, i altres sobre determinats aspectes o serveis, com construcció, higiene, vigilància, cos de bombers, policia de mercats, camins i vials, funcionaris, etc Seguint aquests principis, la llei municipal de Catalunya de l’any 1933 també donà aquest dret als ajuntaments
magnífic | magnífica
Tractament donat, a l’Estat espanyol, als ajuntaments i als rectors d’universitat.
bé cultural d’interès local
Art
Categoria de protecció legal dels béns rellevants del patrimoni cultural català atorgada pels ajuntaments.
Es fonamenta en la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català La declaració preveu l’informe favorable d’un tècnic en patrimoni cultural i la inscripció en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
agent de desenvolupament local
Economia
Persona física o jurídica que té com a objectiu la dinamització econòmica del territori, mitjançant la potenciació dels factors locals i la promoció del territori de cara a l’exterior.
És una figura introduïda en els darrers anys per molts organismes d’àmbit local ajuntaments, consells comarcals
ajuntament
Història
Dret
Corporació pública que a Espanya representa, governa i administra els interessos propis d’un municipi.
Institució originària de Castella, els seus antecedents remunten al segle XIII Llavors el govern de les localitats radicava en l’assemblea general de veïns, o consell obert, que rebia preferentment el nom de concejo , el qual elegia els qui havien d’ocupar els càrrecs de govern, en uns llocs coneguts per justicias i en els altres per alcaldes El sistema de règim local no era uniforme, car en un lloc hi havia un o més jutges i diversos alcaldes amb diferent jurisdicció al costat d’aquests hi havia el merino , de nomenament reial Aquells mandataris del concejo tenien atribucions polítiques,…
casa de socors
Medicina
Institució d’assistència mèdica per a accidentats.
La primera fou fundada a Barcelona el 1872 per l’associació “Los Amics dels Pobres” que presidia el metge Jordi Gúdel El 1933 passaren a dependre dels ajuntaments amb el nom de dispensaris municipals
mere
Història
Nom que rebé, en els territoris catalans d’administració francesa, el president del consell municipal.
Els anys 1812-14, durant l’annexió de tot el Principat de Catalunya a l’imperi napoleònic, fou adoptat el sistema administratiu francès a tota l’àrea ocupada, i hom substituí els ajuntaments per mereries
obrer
Història
Dret canònic
Cadascú dels qui tenien a llur càrrec l’administració o obra d’una parròquia, una confraria o una altra institució religiosa o benèfica.
Els obrers de parròquia eren elegits per les universitats de les parròquies i eren presidits per un clergue des del s XIV Algunes constitucions sinodals i les consuetes parroquials indiquen la forma d’elecció Al s XVIII, com a conseqüència d’una centralització eclesiàstica, els obrers començaren a ésser nomenats pels bisbes, a proposta dels rectors Alguns ajuntaments s’atribuïren la continuïtat de les antigues universitats i continuaren nomenant els obrers fins al concili II del Vaticà
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina