Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
seguretat alimentària
Alimentació
Qualitat d’un aliment de garantir que no pot causar cap dany al consumidor si es prepara o es consumeix d’acord amb l’ús a què està destinat.
En el marc europeu, la política de seguretat alimentària inclou aspectes relacionats, entre d’altres, amb la higiene dels aliments, l’etiquetatge, l’alimentació i la salut animal, la sanitat vegetal, el medi ambient o la traçabilitat
cadena alimentària
Ecologia
Conjunt de relacions de producció i obtenció d’aliments que s’estableix entre els diferents organismes d’un ecosistema.
Especialment, quan es consideren limitades, per simplificació, a les relacions lineals entre un nombre petit de nivells tròfics, cadascún dels quals obté aliments de l’inmediatament inferior i en cedeix a l’inmediatament superior En la realitat aquesta simplificació no es produeix mai, i les relacions tròfiques entre els organismes d’un ecosistema són més complexes una mateixa espècia es pot comportar com a pertanyent a més d’un nivell tròfic, i aquests es poden multiplicar La cadena alimentària és anomenada també a vegades xarxa alimentària , quan hom té més o menys…
seguretat alimentària
Alimentació
Situació que proporciona a totes les persones, en qualsevol moment i circumstància, un accés físic i econòmic a aliments innocus i nutritius suficients per a satisfer les seves necessitats alimentàries i portar a terme una vida sana i activa.
La seguretat alimentària implica l’acompliment de les següents condicions una oferta i disponibilitat d’aliments adequats, l’estabilitat de l’oferta sense fluctuacions ni escassetat en funció de l’estació de l’any, l’accés als aliments o la capacitat per a adquirir-los i la bona qualitat i innocuïtat dels aliments Als països occidentals, les tres primeres premisses s’acompleixen de forma generalitzada Per aquest motiu, l’interès se centra sobretot en la seguretat alimentària i la necessitat de vetllar per la innocuïtat i la seguretat dels aliments, motiu pel qual es…
indústria alimentària
Economia
Sector industrial que opera sobre productes del sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) i els transforma en aliments per a l’home o per al bestiar.
La importància de la indústria alimentària és donada en la mesura que progressivament els aliments són consumits mitjançant un procés productiu, tendència que s’afermà durant el s XIX Aleshores s’inicià el pas de l’estadi artesanal a l’industrial en el terreny de l’alimentació hom racionalitzà la indústria farinera, la sucrera, l’alcohòlica, la de greixos i la d’olis, i nasqueren pròpiament la conservera i la de begudes no alcohòliques Al s XX ha tingut lloc l’extensió a gran escala de tota una sèrie de processos d’obtenció de nous aliments, i de racionalització dels obtinguts…
fibra alimentària
Alimentació
Conjunt de polisacàrids de magatzem i de la paret cel·lular de les plantes que no poden ser hidrolitzats pels enzims digestius humans.
Això inclou els polisacàrids no amilacis de les plantes com per exemple la cellulosa i l’hemicellulosa, la pectina, les gomes, els betaglucans i la fibra que contenen la civada i el blat integral, els hidrats de carboni de les plantes no recuperables per precipitació en alcohol com per exemple la inulina, els oligosacàrids i els fructans, entre d’altres, la lignina i alguns midons resistents Els principals beneficis per a la salut d’una ingesta adequada de fibra alimentària 25-30 g/dia en dones i 40 g/dia en homes són la disminució dels nivells de lípids i colesterol sanguinis,…
terapèutica alimentària
Alimentació
Medicina
En malalties condicionades per la nutrició, conjunt de mesures que inclouen modificacions de la ració o utilització de dietes específiques per a tractar trastorns metabòlics i evitar-ne o pal·liar-ne símptomes.
legislació alimentària
Dret
Conjunt de disposicions per a evitar i sancionar les infraccions econòmiques o higienicosanitàries en aliments (codi alimentari).
Als Països Catalans, a l’edat mitjana i a la moderna, hi havia diverses reglamentacions del Consell de Cent, ordinacions del Collegi d’Apotecaris i actuacions del mostassaf A l’Estat espanyol, la legislació actual es basa en un decret reial del 1908 i en disposicions dels ministeris de la governació sanitat, agricultura, comerç i indústria El 1967 fou promulgat el Código Alimentario Español, vigent des del 1975 Actualment, hom tendeix a adoptar criteris internacionals
al·lèrgia alimentària
Patologia humana
Resposta anòmala de l’organisme que és causada per la ingestió de determinats aliments, en la qual intervé el sistema immunològic.
Pot estar mediada per la Immunoglobulina E IgE o per altres mecanismes immunològics Cal diferenciar les allèrgies alimentàries de les reaccions adverses als aliments d’origen no tòxic i on tampoc intervé el sistema immunològic, tradicionalment denominades intoleràncies als aliments, i que actualment s’anomenen reaccions d’hipersensibilitat als aliments no allèrgiques Estan descrits més de 70 allergògens alimentaris, però el 75% de les reaccions són degudes a un nombre limitat d’aliments ous, llet, peix, fruites seques, marisc i fruites, bàsicament Els símptomes d’allèrgia alimentària…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina