Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
rellotge atmosfèric
Tecnologia
Rellotge mecànic de taula o caixa alta que disposa d’un mecanisme que aprofita els petits canvis de temperatura de la cambra on és situat, a fi de poder remuntar automàticament el seu pes o molla.
Introduït pel britànic James Cox al s XVIII, actualment és fabricat industrialment només per una marca suïssa Tant el seu inventor com els seus actuals fabricants el presentaren amb el nom de rellotge perpetu El rellotge de Cox era accionat per uns recipients de mercuri, el nivell del qual variava amb la temperatura El mecanisme atmosfèric dels actuals conté una bombona hermètica de volum variable plena amb clorur d’etil en estat gasós Aquest gas és suficientment sensible als canvis de temperatura perquè una variació de només un grau provoqui un canvi de volum en el recipient…
desenfocament atmosfèric
Astronomia
Difuminació i centelleig que presenten els objectes celestes quan són observats des de la Terra per efecte de la turbulència de l’atmosfera.
aeròbic | aeròbica
Tecnologia
Per extensió, dit dels motors que empren com a comburent l’oxigen de l’aire i només poden funcionar en el si d’una atmosfera prou densa.
Els motors d’explosió, els turboreactors i turbopropulsors, els estatoreactors i pulsoreactors són motors aeròbics En canvi, els motors coet són anaeròbics, qualitat indispensable per a la propulsió dels coets que han de funcionar en una atmosfera on l’aire és un gas massa enrarit
cianobacteris
Secció transversal del filament d’un cianobacteri
© fototeca.cat
Biologia
Grup de procariotes fotosintètics, anteriorment anomenats algues blaves o cianofícies, que duen a terme una fotosíntesi oxigènica (tenen dos fotosistemes) i que posseeixen un sistema de pigments similar en alguns aspectes al dels eucariotes.
Es tracta d’un grup estructuralment divers, amb formes unicellulars o també filamentoses Generalment tenen la capacitat de fixar el nitrogen atmosfèric
aranya d’aigua
Aranya d’aigua
Daniele Seglie (cc-by-nc-4.0)
Aracnologia
Petita aranya que sota l’aigua construeix el niu, en forma de campana, fixat en alguna planta.
Omple el niu d’aire atmosfèric, l’únic que pot respirar, que transporta, bombolla a bombolla, des de la superfície gràcies a la pilositat del seu abdomen Viu en estanys i en bassals
sensibilitat climàtica
Meteorologia
Variació de la temperatura en relació amb el forçament radiatiu del clima.
Aquest factor s’utilitza en els estudis del canvi climàtic per obtenir l’escalfament o refredament atmosfèric que produeix l’alteració de la concentració d’un component de l’aire actiu des del punt de vista radiatiu
biocarbó
Biologia
Carbó, generalment vegetal, que resulta de la piròlisi de la matèria orgànica.
Segons algunes fonts, el biocarbó pot utilitzar-se com a esmena del sòl i pot contribuir a reduir el diòxid de carboni atmosfèric, ja que reté el carboni que normalment s’allibera en la descomposició de la matèria orgànica
manglar
manglar a l’estat de Bahia, Brasil
© Laura Martínez Ajona
Geobotànica
Formació vegetal helofítica constituïda bàsicament per mangles i espècies llenyoses afins, pròpia de la banda intermareal dels litorals plans i fangosos de la zona intertropical, sobretot al Pacífic, però també a l’Atlàntic i a l’Índic.
Constitueix un mantell vegetal dens, intricat i sempervirent, a cavall del mar i de la terra ferma, que aixopluga moltes espècies notables, entre les quals els mateixos mangles mangle i certs peixos capaços de respirar aire atmosfèric Periophthalmus sp
aire alveolar
Biologia
Volum d’aire residual contingut permanentment als alvèols pulmonars i que és en contacte amb la sang.
La seva composició és força diferent de la de l’aire atmosfèric, ja que és molt més pobre en oxigen el 12% i no el 21%, però molt més ric en diòxid de carboni el 5,5% en comptes del 0,032%
parallamps
parallamps que ionitza intensament l’aire al voltant de la punta, generant impulsos d’alta tensió a partir del gradient del potencial elèctric atmosfèric; a la dreta, connexió òptima amb la terra i zona de protecció teòrica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu que consisteix en una barra metàl·lica, col·locada en un punt elevat d’una construcció i connectada a la terra mitjançant un cable de poca resistència, destinada a atraure els llamps i a facilitar-los un pas directe a la terra sense que danyin la construcció.
El parallamps, ideat per Benjamin Franklin el 1752, ha d’ésser installat a una altura suficient, atès que els llamps tendeixen a caure sobre els cossos situats en una posició més elevada, i ha d’ésser connectat elèctricament amb totes les masses metàlliques de l’edifici i aquestes amb la terra, per tal d’aconseguir que la construcció protegida s’aproximi a una gàbia metàllica gàbia de Faraday , ja que els cossos situats dins d’una gàbia d’aquest tipus no són afectats per les descàrregues elèctriques La secció de la barra i del cable ha d’ésser suficient per a conduir la descàrrega elèctrica…