Resultats de la cerca

Les terres americanes, tan diverses, permeteren en els temps precolombins el desenrotllament de diferents cultures, entre elles algunes de brillants civilitzacions i amb personalitat pròpia A l’Amèrica del Nord no es conegueren aglomeracions urbanes ni imperis de forta organització, però hi hagué cultures de gran diversitat i riquesa, pròpies, en uns casos, de pobles nòmades de cronologia molt incerta, com el dels esquimals, limitada a l’ornamentació de vestits de pells, al gravat d’utensilis en os o ivori, petites escultures, màscares molt expressives en os o en fusta, sense una veritable…

El circ modern aparegué a Anglaterra 1768 amb les primeres exhibicions del genet Philip Astley, que incorporà als exercicis eqüestres alguns números de fira popular i que el 1779 inaugurà l’Astley's Royal Amphitheater of Arts, considerat com el primer circ estable, amb el qual aviat competí el Royal Circus La popularitat i l’èxit del circ estable mogué Astley a muntar un circ a París, al Faubourg du Temple, el qual passà a ser dirigit per un altre gran capdavanter, Antonio Franconi, i esdevingué, el 1793, l’Amphitheatre Franconi, substituït anys després pel Cirque Olympique des Frères…

Etimològicament, cromàtic significa ’acolorit', la qual cosa porta implícita la idea que el cromatisme representa un afegit respecte al diatonisme , que és la base del sistema tonal tradicional Una nota pot ser cromàtica en aparèixer substituint una del mateix nom però diferent alteració en un context en què aquesta sigui diatònica un do♯ en la tonalitat de do M Un interval cromàtic es produeix entre dues notes cromàtiques o entre una de diatònica i una de cromàtica do-fa♯ en la tonalitat de do M Naturalment, una nota o interval poden ser diatònics en una tonalitat però cromàtics en una altra…

Per extensió, fora de l’àmbit alemany, s’utilitza el mateix terme per a cançons que compleixen les mateixes característiques però que no es basen en textos alemanys Eventualment, l’acompanyament pot anar a càrrec d’altres instruments, com la guitarra, el quartet de corda -o alguna altra formació cambrística- o l’orquestra, i el nombre de parts vocals pot ampliar-se a dues o més, fins i tot a un cor lied coral Els textos utilitzats són de procedències molt diverses, però els poetes més freqüents són JW Goethe, H Heine, F Rückert, E Mörike o J von Eichendorff, entre d’altres Tot i els…

Un punt de vista nacionalista modern, adoptat per la majoria dels historiadors de l’art, cataloga sota aquest denominador totes les produccions de les diverses regions avui junyides dins l’hexàgon francès al final d’un llarg procés d’integració política De fet, la centralització estatal ha arribat a projectar, en alguns períodes, els seus designis en les experiències artístiques Ha existit un art francès pensat des de París, des d’on es difonia Però les innovacions de la perifèria no són gens negligibles funden unes tradicions que fóra abusiu d’esborrar o de falsificar i de reduir-les a la…

Els materials que s’han emprat provenen tant dels mateixos protagonistes com dels seus contradictors més furibunds, passant per espectadors més descriptius, allunyats de la polèmica en cap cas, però, tret d’alguna excepció, no exerceixen de veritables historiadors del seu temps Tanmateix, molts d’aquests textos llibres, opuscles, conferències i articles tenien, a més d’objectiu de combat ideològic i polític, una voluntat de transcendir la polèmica i esdevenir un material interpretatiu per a futures referències historiogràfiques El catalanisme des de la cultura i la política castellana Un dels…

La novella és un gènere tardà en les literatures clàssiques Sense comptar alguns possibles antecedents, massa fragmentaris, en grec, el primer text d’una relativa extensió, en prosa, que hom està d’acord a anomenar “novella” és un fragment extens d’una obra que devia ésser força més llarga, el Satiricó de Petroni, la qual, si l’autor ha estat ben identificat, cal collocar al sI dC És, però, una obra molt marginal respecte a les altres novelles antigues, que són L’ase d’or , d'Apuleu segle II dC, en llatí, i, en grec i en ordre temptativament cronològic, Quéreas i Callírroe , de Caritó d’…

Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…