Resultats de la cerca

S'utilitza, per exemple, en els radars i en els sonars per a millorar la resolució en la detecció d'objectes L'equivalent anglès chirp 'piulet' es basa en el fet que aquest senyal pot tenir una rèplica audible que recorda la piulada d'un ocell

Gràcies a la forma de l’obertura, les modificacions de diàmetre i els canvis específics de volum, el canal forma unes cavitats de ressonància que contribueixen a afavorir i a augmentar en intensitat les freqüències pertinents de cada realització fonemàtica per tal de fer-la audible

De timbre suau i profund, més o menys semblant al dels bordons dels instruments de corda -d’aquí el seu nom-, aparegué al teclat manual durant el segle XVI als Països Baixos Ha originat una família que cobreix tota l’extensió de l’escala sonora audible, des dels sons greus del 32’ -do-1- fins als més aguts del 2’ -do8-

Secció anatòmica de l’aparell auditiu humà © Fototecacat/ J Fors Des del punt de vista anatòmic, es divideix en tres seccions orella externa, mitjana i interna L’orella externa és formada pel pavelló auditiu, que recull el so, i el conducte auditiu, que actua com a ressonador i augmenta la sensibilitat auditiva en una extensió entre els 2000 Hz i els 5000 Hz L’orella mitjana comença en el timpà, una membrana que vibra quan és estimulada pel so que prové del conducte auditiu Darrere del timpà hi ha una cadena d’ossos petits, anomenats martell, enclusa i estrep, que condueixen la vibració,…

El primer forneix el corrent d’aire necessari com a primera matèria de la fonació i comprèn el mecanisme pulmonar, els bronquis i la tràquea L’aparell fonatori, que converteix aquell corrent en una ona acústica imprimint i regulant les vibracions necessàries per a fer-lo audible, és format per la laringe, la qual, al seu torn, es compon de les cordes vocals, els cartílags cricoides, aritenoides i tiroides la nou, etc L’aparell articulatori conforma i matisa acústicament l’ona sonora reforçant-la, afegint-hi elements, o interrompent-la Es compon dels llavis, les dents, els alvèols…

Actualment és el joc simple més agut de l’instrument excepte en els orgues italians Aparegué ja al segle XVI, en la descomposició del Blockwerk unitari, fins i tot duplicat i triplicat a causa de la seva debilitat Cadascun dels seus tubs sona una vint-i-dosena justa interval equivalent a tres octaves més amunt de la nota que correspon a la tecla polsada, sempre per sobre del flautat de 8', reforçant-li així el vuitè harmònic El tub més greu només té 1’ 30,48 cm de llargada, per la qual cosa en arribar al sol4 aconsegueix el sostre més agut, artísticament audible, i…

Segons el principi físic emprat per a aquesta transformació, els altaveus poden ésser electrodinàmics, electromagnètics, electroestàtics, magnetoestàtics, piezoelèctrics o iònics El tipus més correntment utilitzat és l’altaveu electrodinàmic, que hom pot trobar en qualsevol aparell de ràdio, casset, TV, etc Atès que és molt difícil d’aconseguir que un sol altaveu pugui reproduir tot el marge de freqüències audibles 20 Hz-20 000 Hz, en els sistemes d’alta fidelitat aquest marge és reproduït per dos o tres altaveus, que es reparteixen els senyals mitjançant un filtre divisor de manera que…

Com que un ús molt freqüent d’aquest servei és la cerca de persones, bé perquè es presentin en un lloc o bé perquè contactin per telèfon amb qui ha emès el missatge, hom l’anomena popularment buscapersones En la seva versió més senzilla, el missatge pot consistir en un to audible, identificable pel destinatari Altres receptors, cada vegada més habituals, disposen d’una petita pantalla alfanumèrica on hom pot llegir missatges curts La petició d’enviament de missatges a un abonat del servei de radiomissatgeria es recull en un centre d’operació, al qual hom pot accedir des de la…

Thomas A Edison fou el primer a aplicar 1877 la idea que un so transmès a un diafragma proveït d’una agulla podia ésser gravat damunt una superfície cilíndrica —recoberta amb una capa d’estany— en forma de traç espiral, de tal manera, que en girar el cilindre, una agulla enganxada a una membrana sotmesa a vibracions sonores en gravava la superfície El solc així obtingut era d’amplada i profunditat variables, segons la intensitat i la qualitat del so Per a la reproducció, una altra agulla, connectada a una trompa o megàfon, en tornar a recórrer el solc format tornaria a vibrar com amb el so…

Són jocs labials de so potent, clar i brillant, que -com també passa amb altres jocs de l’orgue- no és comparable al de cap altre instrument no ’imita’ el so de cap instrument Provenen de la primera divisió de jocs que es feu en l’orgue gòtic tardà, en què foren separats de la resta que formava tota una gran mixtura Blockwerk Ja al principi del segle XVI, Gabriel Capdebós construí l’orgue de l’església de Sant Mateu de Perpinyà 1516 amb "3 divisions de veus flautat, divisió argentina i orgue ple" La família dels flautats abraça tot l’espectre sonor audible La seva síntesi…