Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
bàltic
Lingüística i sociolingüística
Nom emprat per a designar la llengua originària del grup de les llengües bàltiques modernes.
bàltic | bàltica
Història
Habitant d’estirp alemanya de les províncies Bàltiques de l’imperi rus.
Els bàltics provenien de la població urbana de les fundacions hanseàtiques, de la petita noblesa rural descendent de cavallers germànics secularitzats al s XVI i en menor proporció de la colonització rural Entre el sector aristocràtic dels alemanys bàltics barons bàltics l’imperi rus reclutà durant prop de dos segles molts alts funcionaris i militars Arran de la independència d’Estònia i Letònia i de les subsegüents reformes agràries 1919-20 els barons bàltics perderen, ensems amb la major part de llurs terres, la influència política, bé que la població germànica dels nous estats gaudí d’…
escut bàltic
Geologia
Regió que comprèn una part de Noruega i de Suècia, de Finlàndia i de la península de Kola, a Rússia, constituïda per materials precambrians que no han estat plegats d’ençà del Cambrià.
germanobàltic | germanobàltica
letó
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup bàltic parlada a Letònia.
És dividida en tres varietats dialectals l’oriental augszemnieku , el central vidus , que és la base de la llengua literària, i l’occidental tamnieku Més evolucionat que el lituà, tant en l’aspecte fonètic com en el morfològic, té sis casos i un sistema verbal complex El primer text escrit en letó és un catecisme catòlic del 1585 El 1922 el sistema ortogràfic, d’origen alemany, amb caràcters gòtics, fou substituït pels caràcters llatins, amb alguns signes diacrítics
mode optatiu
Gramàtica
Mode que en el sistema verbal d’algunes llengües expressa el desig o la possibilitat.
Apareix conservat en diverses llengües indoeuropees antigues en indoirànic, tokhari, grec i, en part, en el bàltic i en l’eslau En altres llengües ha estat assimilat al subjuntiu com és el cas del llatí, on el subjuntiu té un valor desideratiu o potencial Ofereix dos morfemes característics pel tipus atemàtic i pel temàtic
centum
Lingüística i sociolingüística
Dit de les llengües pertanyents a la família indoeuropea, de la qual constitueixen el grup occidental.
En formen part el cèltic, el germànic, l’itàlic, el vènet, el grec, l’hitita Per oposició al grup oriental o satem indoirànic, eslau, bàltic, armeni, albanès, presenten com a característica dialectal la conservació del caràcter oclusiu dels fonemes guturals i, en alguns casos, també dels labiovelars Aquesta distinció ve de la doble forma sortida del mot indoeuropeu * kmtom ‘cent’ en llatí centum , mot que dóna nom al grup occidental, i en avèstic satem , mot que designa el grup oriental Amb tot, la importància d’aquest criteri de classificació sembla excessiva es tracta d’una…
baltoeslau
Lingüística i sociolingüística
Terme que abraça, sota una designació comuna, dues de les famílies de llengües indoeuropees: la de les llengües bàltiques
i la de les llengües eslaves
.
Més que per la contigüitat geogràfica d’ambdós grups, la designació conjunta es justifica partint de la noció de l'arbre genealògic de les llengües, per la creença que antigament en formaven un de sol, després ramificat Però la base d’aquesta creença no és gaire sòlida Segons Meillet, les nombroses semblances són degudes més al parallelisme dels desenvolupaments que no pas a una separació tardana, car hom hi troba innovacions més anàlogues que no pas idèntiques La declinació, conservadora, és semblant en tots dos grups, i el verb, innovador, és molt diferent Allò que dóna al bàltic…
candeler de cera
Història
Fabricant de candeles de cera, anomenat també cerer.
A Barcelona, el 1301, figuren ja en el Consell de Cent amb el nom d' especiers candelers , però les primeres ordinacions conegudes són del 1321 A València i a Palma —com a d’altres ciutats— formaven un sol gremi amb els adroguers i els confiters Foren ascendits a l’estament dels artistes i constituïren collegi a Barcelona 1455 i a València 1634 Els candelers de cera valencians reberen ordinacions el 1646, el 1673 i el 1760 Les darreres ordinacions barcelonines són del 1816 La candela de cera, més preada que la de seu, era utilitzada per a les cerimònies religioses i el consum de luxe Els…
satem
Lingüística i sociolingüística
Dit del fenomen que presenten algunes de les llengües de la família indoeuropea.
Aquestes llengües presenten palatalització dels fonemes guturals millor “dorsals” i, en un grau menor, dels labiovelars, fins a llur transformació, segons les llengües, en articulacions africades, fricatives o sibilants, en contrast amb les anomenades llengües centum, que conserven el caràcter oclusiu dels fonemes en qüestió Tots dos termes són respectivament les formes que, com a representants característics de cada grup, l’avèstic i el llatí, posseeixen com a continuacions del numeral ‘cent’ sat∂m i centum , de l’indoeuropeu *kmtom amb oclusiva dorsal inicial Pertanyen al grup satem l’…