Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
katavasia
Música
En la litúrgia bizantina, tropari cantat després de la darrera oda, la novena del cànon a l’ofici del matí (orthros) de les festes i que, de fet, no és altra cosa que l'hirmós inicial repetit.
El nom fa referència al fet que, per a cantar aquest tropari, els dos cors "baixen" del verb katabaíno dels seus seients i s’uneixen al mig del cor
atlanta
Malacologia
Gènere de mol·luscs gasteròpodes de la subclasse dels prosobranquis que tenen la conquilla transparent i fràgil, espiraliforme.
Són marins i pelàgics no s’acosten mai al litoral De nit són a la superfície i de dia baixen a més profunditat Són propis de les mars càlides o temperades El gènere consta de moltes espècies, una de les quals, A peroni , viu a la Mediterrània
oxiür
Helmintologia
Cuc nematode de l’ordre dels oxiuroïdeus, de la família dels oxiúrids, que parasita els tractes finals del tub digestiu de l’home i, sobretot, dels infants.
Fa de 2 a 12 mm, és d’un color blanquinós i té tres llavis retràctils i dues espines laterals a l’extremitat anterior del cos per a la fixació la cua del mascle no presenta punxa terminal Quan les femelles estan gràvides baixen fins al recte i es claven a l’esfínter anal això provoca una picor que fa que la persona es grati, amb la qual cosa els ous s’acumulen a les ungles i es produeix una autoinfestació Per a expulsar-los hom utilitza vermífugs a base de composts nitrogenats
ampolla
Geografia
Recipient utilitzat per a recollir mostres d’aigua de mar a profunditats determinades.
N'hi ha de diferents tipus ampolles de Nansen, d’Ekman, de Sigsbee, etc El dispositiu consta generalment d’un dipòsit cilíndric de metall, amb una vàlvula terminal a cada extrem Suspeses d’un cable, les ampolles baixen en posició verical amb les dues vàlvules terminals obertes, de manera que l’aigua circula lliurement per l’interior En arribar a la profunditat desitjada, les vàlvules dels extrems es tanquen per mitjà d’un ressort Un termòmetre especial registra la temperatura de l’aigua en el moment d’ésser presa la mostra
astor
astor
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de rapinya de la família dels falcònids semblant a l’esparver, però més gros (de 50 a 60 cm de llargada); la femella és bastant més grossa que el mascle.
Són de colors foscs al dors i blanquinosos al ventre, amb petites franges transversals brunes El cap és petit el bec, fort i encorbat i les potes fermes amb urpes potents Tenen les ales curtes i arrodonides, i la cua llarga volen veloçment, amb un ràpid batre d’ales, o bé planen Habiten als boscs fins a uns 2 000 m d’altitud A l’estiu viuen al nord d’Europa i d’Àsia, i a la tardor baixen cap al sud i al nord d’Àfrica Cacen altres ocells faisans, perdius, aviram i petits mamífers conills, llebres Molt apreciat en falconeria, és anomenat també falcó perdiguer
cabirol
Mastologia
Gènere de mamífers remugants de la família dels cèrvids, de petites dimensions, més petits que els cérvols, de cos elegant, amb el pelatge de colors variables segons les estacions, de tons predominantment bruns rogencs, i clapat de blanc en els individus joves.
Les banyes dels mascles, petites i caduques, presenten poques ramificacions i són bifurcades a la punta Són molt àgils i ràpids habiten, en petits grups familiars, en boscs espessos de muntanya durant l’estiu, i baixen a les valls a l’hivern Són dòcils, tímids i pacífics s’alimenten d’herba, brots tendres, fulles i fruita Llur caça és reglamentada hom n’aprecia la carn i les banyes S’adapten bé a la vida en captivitat N’hi ha diverses espècies les més freqüents són C capreolus , pròpia de tot Europa, que habita als Pirineus i al sistema Ibèric, i C pygargus , una mica més gros…
saimiri
Mastologia
Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels primats, de la família dels cèbids, caracteritzats per l’allargament del crani, especialment de la regió occipital, el gran desenvolupament dels ullals i la posició vertical de les dents incisives.
Més de la meitat de llur longitud uns 80 cm correspon a la cua El volum cerebral és considerable i la relació ponderal del cervell respecte al cos entre 1/17 i 1/22 és la més alta dels mamífers, inclòs l’home 1/35 tot i això, i a causa de llur estructura molt primitiva, són d’una intelligència escassa Són gregaris i viuen en grups nombrosos, eventualment de fins a 100 individus, gairebé sempre sobre els arbres, dels quals rarament baixen Diürns i omnívors s’alimenten d’insectes, de fruita, d’ous i d’ocells, llur distribució va des de Costa Rica fins al NE del Brasil i Bolívia L’…
relació real d’intercanvi
Economia
Confrontació efectuada entre els preus dels béns intercanviats entre sectors econòmics, regions o estats, tenint en compte llurs modificacions al llarg del temps.
Generalment es refereix als intercanvis comercials duts a terme entre diferents estats analitzant la proporció entre els preus de les exportacions i els de les importacions Normalment, és expressat com un índex L’índex de preus de les exportacions mesura els canvis en el valor total d’una selecció de productes representatius de les exportacions amb relació a un any que hom pren com a base de la mateixa manera, l’índex de preus de les importacions mesura les variacions en els preus d’un conjunt de productes importats amb relació al mateix any de base Hom diu que la relació real d’intercanvi…
api
Api
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, comestible, molt olorosa, de fulles pinnatisectes i lluents, tija fistulosa, flors blanquinoses i arrel gruixuda.
És conreada per tal d’aprofitar-ne els caluixos hom els guarda de la llum per tal que esdevinguin blancs Necessita sòls frescs i sobretot profunds les arrels baixen fins a 1 m, i és exigent en principis nutritius Vol climes suaus, amb un elevat grau higromètric i una bona insolació Té un efecte diürètic, i aporta força calci, fosfat i fibra És molt pobre en calories Api © CIC - Moià Les varietats més conreades són la verda comuna , que és la més corrent al Maresme i es fa alta d’uns 50 cm la verda de Pasqua , més baixa, de caluixos amples i carnosos, fàcilment blanquejables la daurada o…
brufada
Bromes que es formen al cim de les muntanyes i baixen ràpidament tot desfent-se en aigua o pedra.