Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
botulisme
Patologia humana
Forma greu d’intoxicació produïda per la ingestió d’aliments que contenen la toxina botulínica
, produïda pel clostridi
, bacteri que es troba en el sòl i en el tracte intestinal dels animals domèstics.
Els casos de botulisme humà són causats pel creixement del microbi sota condicions anaeròbiques en aliments crus o en conserva, sobretot de carns o de vegetals com les de llegums Entre altres factors, el pH és determinant per al creixement del clostridi productor de la toxina, de tal manera que a un pH inferior a 4,5 el creixement del bacteri és impossible en qualsevol aliment Per aquesta raó, en tecnologia alimentària, hom divideix tant els processos d’esterilització i les especificacions legals dels tractaments com la manipulació dels aliments en condicions estipulades per a…
botulisme infantil
Patologia humana
Tipus de botulisme, conegut d’ençà del 1976, que afecta sobretot infants més petits d’un any, originat per la ingestió d’aliments contaminats pel clostridi.
La gravetat de la malaltia és variable, però hom la creu responsable del 5% dels casos de mort sobtada dels infants
microbiologia d’aliments
Alimentació
Biologia
Estudi de les relacions entre els microorganismes i els aliments.
Aquestes relacions poden ésser beneficioses aliments obtinguts per fermentació o perjudicials contaminacions microbianes que causen deterioració o intoxicacions Les fermentacions industrials d’interès alimentari són degudes a bacteris làctics —sols olives, embotits, iogurt, formatge o amb uns altres microorganismes formatge, salses de soia—, bacteris acètics vinagre, llevats begudes alcohòliques, pa, etc La deterioració biològica dels aliments és deguda a microorganismes bacteris, llevats, floridures Les contaminacions per bacteris patògens ocasionen toxinfeccions salmonellosi o…
clostridi
Biologia
Gènere de bacteris grampositius, de la família de les bacil·làcies, en forma de bastonet, immòbils o amb flagels perítrics, capaços de formar endòspores; consta d’una seixantena d’espècies agrupades en nou subgèneres.
Generalment viuen sapròfits al sòl, on fermenten diversos substrats sucres, cellulosa, aminoàcids, purines Alguns són patògens per als animals quan els penetren a l’organisme a través d’alguna ferida, sigui per la producció de toxines botulisme, tètan o per la destrucció activa dels teixits mitjançant enzims proteolítics gangrena Uns altres, per contra, per llur activitat fermentadora, són aprofitats industrialment per a l’obtenció de diversos productes químics, com ara el Cbutyricum , responsable de la fermentació butírica i el Cacetonobutylium , usat en la producció d’alcohol…
toxicologia dels aliments
Part de la bromatologia i de la toxicologia que estudia els possibles efectes tòxics (aguts o crònics) dels aliments (intoxicacions alimentàries).
Els efectes tòxics dels aliments poden ésser deguts a moltes causes contaminació bacteriana toxinfeccions, si el germen es desenvolupa en l’organisme, com la salmonellosi, o intoxinacions, si la toxina és preformada en l’aliment, com l’estafilocòccia i en el botulisme per composts químics afegits intencionadament certs additius o no intencionadament impureses pesticides, elements radioactius, substàncies procedents de pinsos, —antibiòtics, estrògens—, residus d’envasos contaminació natural seleni, mercuri i altres metalls, micotoxines, nitrats aliments que s’han descompost ptomaïnes,…
toxina botulínica
Patologia humana
Nom d’un complex d’exotoxines de natura proteica produïdes pel bacteri Clostridium botulinum, que provoquen el botulisme.
Hom en coneix sis tipus diferents A, B, C, D, E i F els tipus C i D gairebé només afecten els animals, i el tipus F és molt escàs És el verí més potent que es coneix 0,12 μg són mortals per a l’home La seva acció fonamental consisteix a blocar la transmissió nerviosa en les fibres nervioses colinèrgiques, fet que determina la consegüent paràlisi muscular La toxina és termolàbil, de manera que es destrueix bullint-la durant 10 minuts o bé a 80°C durant 30 minuts El 1944 la toxina botulínica fou incorporada pels serveis quimicobiològics dels aliats al conjunt dels productes emprats en la guerra…
conserva
Envasament de conserves d’anxoves
© Fototeca.cat
Alimentació
Producte alimentari d’origen vegetal o animal, alterable.
En el qual la conservació és assegurada per l’envasament en un recipient estanc als líquids, als gasos i als microorganismes, a qualsevol temperatura inferior a 55°C, i pel tractament amb calor o qualsevol altre mètode autoritzat, a fi de destruir o inhibir totalment els enzims, els microorganismes o les seves toxines El valor nutritiu global d’una conserva és sempre una mica inferior al dels seus components en fresc La dessecació i la salaó de productes animals ja eren practicades a l’antiguitat per grecs i romans són àmpliament testimoniades, per exemple, la salaó de porc als Pirineus i la…
alteració microbiològica d’aliments
Alimentació
Dret penal
Alteració produïda en els aliments com a conseqüència de l’activiat de microorganismes.
L’alteració microbiòtica pot donar lloc a un aliment d’aspecte desagradable i d’olor dolenta, però inofensiu, o anar més enllà i que resulti perillós per a la salut, si els microorganismes contaminants són patògens Els microorganismes responsables solen pertànyer a un d’aquests tres tipus floridures, llevats o bacteris Els factors ambientals necessaris per al creixement de cadascun d’ells són diversos, i per tant, de les propietats físiques i de la composició química de l’aliment dependrà, en gran part, que s’hi installi un tipus o altre de germen En general, l’alteració d’un aliment és…