Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
calvinisme
Cristianisme
Sistema teològic que té l’origen en els ensenyaments de Joan Calví
.
Ha estat la doctrina més àmpliament acceptada i de més gran influència en el protestantisme El calvinisme és fonamentalment una doctrina teocèntrica Alhora reforma anticatòlica i antiluterana, admet la Trinitat, l’Encarnació del Fill de Déu en una verge, les dues natures del Crist, la teoria de sant Agustí sobre la gràcia, la predestinació i el pecat original L’església calvinista, l’autoritat de la qual ve directament de Déu, té com a missió predicar-ne la paraula, administrar els sagraments i vetllar per la disciplina eclesiàstica Els elegits més illustrats han d’ensenyar els…
església reformada
Història
Cristianisme
Cadascuna de les comunitats calvinistes (calvinisme), desenvolupades al continent europeu i a llurs missions, en contrast amb les Esglésies luteranes (luteranisme).
Sovint el mot és sinònim de presbiterià presbiterianisme, bé que hom sol reservar aquesta denominació per a les esglésies reformades britàniques, on el calvinisme és mantingut més pur que en el congregacionalisme i en l'anabaptisme A França hom els anomenà també hugonots hugonot Totes aquestes comunitats tenen per base les confessions de fe confessió de fe, que han marcat la història del calvinisme
calvinista
Partidari del calvinisme.
hugonot | hugonota
Cristianisme
Dit dels calvinistes francesos, i més especialment del moviment politicoreligiós francès, d’inspiració calvinista, configurat a partir del 1547.
L’adhesió al calvinisme d’homes com Antoni de Borbó, rei de Navarra, el príncep de Condé i l’almirall de Coligny, entre altres, donà força política al calvinisme amb vista a la defensa dels seus drets de minoria religiosa, alhora que li feia assumir la defensa dels drets dels estats enfront de la monarquia, més i més absolutista A la mort d’Enric II, coincident amb la celebració del primer sínode calvinista a París 1559, en el qual fou acceptada la Confessio gallicana , redactada pel mateix Calví, la regència de Caterina de Mèdici aportà una dimensió política en la…
música d’Amsterdam
Música
Música desenvolupada a Amsterdam (Països Baixos).
De l’Alta Edat Mitjana, en resten algunes mostres de música religiosa, sobretot misses i motets de compositors pràcticament desconeguts que treballaven a les esglésies de la ciutat La prosperitat basada en el comerç que, des de la Baixa Edat Mitjana, experimentà la ciutat és a la base de la seva transformació en centre cultural, cosa que repercutí també favorablement en la seva vida musical Al segle XVI, durant les guerres de religió, Amsterdam esdevingué un dels centres més importants del calvinisme, confessió que imposà canvis radicals en la litúrgia i la música religiosa El…
gueux
Història
Nom amb què hom designà els habitants dels Països Baixos que s’uniren per lluitar contra el domini hispànic.
El mot, que significa miserables , fou aplicat a la noblesa que reaccionà contra les mesures de Felip II de Castella enfront de l’expansió del calvinisme i que menà a un augment de l’autoritarisme polític els nobles establiren el pacte de Breda 1566 i demanaren a la regent Margarida de Parma l’abolició de la inquisició i dels edictes contra els calvinistes El moviment es radicalitzà revolta iconoclasta i, més tard, la dura repressió del nou governador, el duc d’Alba, féu més aferrissada la revolta, i als contingents terrestres s’afegiren els navals gueux de mer , dirigits pel…
art escocès
Art
Art desenvolupat a Escòcia.
Amb la introducció del cristianisme, s’imposà l’estil anomenat irlandès, format, segons alguns historiadors, entre els pictes del nord-est d’Escòcia Aquest estil afegia, als motius celtes autòctons, basats en el decorativisme abstracte, els coptes arribats per via marítima les obres més importants d’aquest moment són la creu de Ruthwell s VII i l' evangeliari de Lindisfarne 687-721, al British Museum Londres La brillantor i artificiositat decorativa de l’art cèltic serà una de les constants de l’art escocès, bé que a partir del s XVI pesaran sobretot el moralisme i l’austeritat imposats pel…
afrikàner
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica del Sud, anomenat també bòer, format pels descendents dels pagesos (boeren, en neerlandès) procedents dels Països Baixos i establerts a partir del 1652 per la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals al cap de Bona Esperança.
La població resultant, que practicà un calvinisme estricte, anà endinsant-se pel territori veí, llavors poblat per hotentots i boiximans A partir del 1685 abrogació de l’edicte de Nantes reberen el reforç de molts hugonots francesos que havien primerament fugit a les Províncies Unides Arran de la conquesta britànica i amb motiu dels conflictes que esclataren entre els afrikàners i el nou poder abolició de l’esclavitud, 1833, una gran part d'afrikàners començà el procés de penetració més enllà de l’Orange i, després, del Vaal, on constituïren diversos estats republicans El primer…
valdès | valdesa
Cristianisme
Membre del moviment espiritual que s’originà arran de la predicació de Pere Valdès a Lió i que actualment constitueix una confessió cristiana autònoma, anomenada Església Valdesa.
Els primers seguidors, anomenats pobres de Lió , es caracteritzaren per la pobresa absoluta, la qual cosa els emparentava amb tots els altres moviments reformadors del moment pobre, com els franciscans, els humiliats o pobres llombards, els espirituals o fraticels, etc Els en distingia, en canvi, la llibertat de predicació que assumien tots els laics, germen antieclesiàstic que els portà a unir-se a altres grups neomaniqueus catarisme En ésser expulsats de Lió 1181, es difongueren per la Provença, el Llenguadoc i la Lorena i arribaren també a Catalunya i Aragó El 1218 els valdesos romperen…
música de Poitiers
Música
Música desenvolupada a Poitiers (França).
Coneguda durant l’època romana pel nom de Limonum, Poitiers conserva d’aquell període nombroses ruïnes de teatres i arenes Amb el cristianisme, la ciutat fou un dels principals centres religiosos de França, amb importants esglésies i monestirs Tota la regió es veié afectada per les guerres de religió i a Poitiers resten testimonis històrics tant del calvinisme com de la Contrareforma Ja des del segle XV s’hi celebraren representacions de drames religiosos, els misteris, que amb el temps perderen el seu caràcter sacre i esdevingueren una manifestació teatral de caràcter popular El…