Resultats de la cerca

A l’edat mitjana els cors monàstics originaren el perllongament de la nau entre el transsepte i l’absis Cluny Sovint és separat de la nau per un cancell Es diferencia del presbiteri perquè aquest és el lloc propi dels ministres de la missa i de l’altar, mentre que el cor és per als cantors, canonges o monjos i és al davant o al darrere d’aquell A les esglésies no monàstiques ni canonicals es confonen tots dos termes Des de l’època barroca la tribuna de l’orgue, situada en un pis al començament de la nau, sobre la porta d’entrada, serví també per als cantors D’aquí ve…

La capella pontifícia Roma, derivada de la schola cantorum , fou el prototipus de les capelles reials que floriren per tot Europa Des de mitjan s XV fins al començament del XVII, integrades solament per cantors, d’on ve la locució a cappella, foren els centres més importants de conreu de l’art musical i gairebé tots els grans compositors de l’època en foren cantors o mestres Als Països Catalans les capelles de les principals catedrals i monestirs tingueren una organització molt complexa ja a partir del s XIII Especial importància tingueren la capella reial vinculada…

L’àmbit de la seva tessitura vocal troba la seva correspondència amb el registre agut de la veu blanca i de la veu femenina Des de l’Edat Mitjana fins a l’època del Barroc, l’escriptura de les parts agudes de cantus, superius o sopranus de la polifonia eclesiàstica estava destinada a rebre la coloració tímbrica dels nens cantors amb veu de tible El doblatge que els ministrers feien de les parts polifòniques als centres eclesiàstics de major relleu els menà a comptar, al llarg dels segles XVI i XVII, amb la presència de cantors sopranistes adults, naturals o castrats, la potència sonora i la…

Per extensió, el nom de schola cantorum es donava també als cantors

Aquesta tipologia de cantors ha estat sempre present en la interpretació del repertori eclesiàstic comprès entre l’Edat Mitjana i el de les darreres capelles musicals del segle XX Durant els segles XV i XVI esdevingué cèlebre la tradició tècnica i interpretativa dels falsetistes hispànics, els quals reforçaven els tiples escolans a les catedrals per equilibrar la relació sonora entre les veus i els ministrers La contínua presència dels falsetistes hispànics a la Capella Pontifícia durant el Renaixement dona testimoni de la seva tradició tímbrica Dos factors van determinar la…

Les arrels dels lligams entre la veu i el sexe es troben en les tradicions religioses i cortesanes del món antic La seductora veu femenina del serpent del Gènesi trobava la seva correspondència amb el cant mortal, agut i femení, de les sirenes del món homèric Probablement, l’origen de la prohibició de la veu femenina en els rituals religiosos de la tradició judeocristiana obeïa a una aplicació moral de la lectura d’aquell símbol De fet, l’Església no començà a admetre la participació de la veu femenina en el cant litúrgic fins al Motu Propio de Pius X, el 1903 Es creu que la incorporació dels…

Els tres primers versicles, força adornats, són confiats alternativament a dos cantors de dos cors diversos hi respon un primer cor amb el cant del trisagi en grec i un segon cor amb el mateix cant en llatí Els versicles següents, sillàbics, són confiats també a dos cantors, i el refrany Popule meus , al cor Al segle XVI se’n feren versions polifòniques, entre les quals destaquen la de GP da Palestrina 1560 i la de TL de Victoria 1585, que només tractà polifònicament el trisagi i el refrany, d’un recitat molt simple, per a alternar amb el gregorià En català hi ha la…

Atribuïda tradicionalment al papa Gregori I 590-604, que hauria desenvolupat l’antiga schola lectorum de Silvestre I 314-335, se sap que ja existia a Roma al segle V i que, ultra assegurar el cant a les basíliques del Laterà i el Vaticà, formava cantors que posteriorment organitzaven scholae anàlogues en monestirs i catedrals de tot Europa Al segle IX hom té notícia de les scholae cantorum de Metz, Reichenau, Sankt Gallen o Ripoll A més d’aprendre de memòria els cants litúrgics, els pueri cantus o pueri cantores rebien lliçons de lectura, dicció i teoria musical La direcció anava…

Donava el to als cantors i indicava el ritme Les entrades eren donades mitjançant un cop amb el peu

Cantors dels himnes del Veda, els fou atribuïda la prerrogativa de la poesia revelada Una primitiva tradició n'enumera set