Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
rosalia alpina

Rosalia alpina
Aah-Yeah (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels coleòpters, de la família dels cerambícids, d’uns 20 a 40 mm de longitud, longicorni, amb el cos apelfat de colors grisos o blaus, entre els quals ressalten taques negres envellutades.
És possiblement, l’insecte coleòpter més bonic i cercat Habita sobretot a les muntanyes Pirineus, Alps, sobre el faig i, de vegades, sobre les flors És comú a tot Europa
amok
Estat d’extraordinària excitació acompanyat d’al·lucinacions visuals, observat sobretot a Malàisia.
Comporta impulsos agressius, envers tota mena de persones sense distinció L’origen ha estat cercat tant en l’abús de l’opi com en el simple desig de venjança, bé que actualment hom s’inclina a considerar-lo com un fenomen epilèptic
rhebok
Mastologia
Artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, d’uns 75 cm d’alçària a la creu, banyes molt primes, rectes i curtes (només assoleixen els 2,8 cm), musell allargat, orelles llargues i esveltes, i pelatge lleonat clar.
Habita a les zones muntanyoses i humides, bé en planes amb aigua abundant, bé en els boscs en galeria situats al llarg dels rius i molt a prop dels aiguamolls És molt apreciat per la seva carn, per la qual cosa és molt cercat pels caçadors
geni
Religió
Ésser sobrenatural amb poders màgics.
Entre els pobles primitius els genis solen tenir una funció subalterna respecte als déus Sovint hom els ordena jeràrquicament i els concep com l’essència oculta de les coses i àdhuc com a esperits preexistents dels quals procedeix la vida de cada home Hi ha genis de la natura dels boscs, dels rius, de les fonts, de les muntanyes, etc, així com del matrimoni i de la família, de la vida i de la mort, etc Objectes de tota mena de superstició —cal no indisposar-los, car són volubles i capriciosos—, llur favor és cercat mitjançant les pràctiques màgiques més diverses En la mitologia…
comissari de la inquisició
Història
Representant local dels diversos tribunals de la inquisició.
El primer esment del càrrec sorgeix el 1537, a València, quan, a causa de l’extensió d’aquell districte inquisitorial, el Consell de la Suprema i General Inquisició proposà el nomenament de comissaris a les ciutats amb seu episcopal per publicar edictes i prendre testimoniatges i ratificacions amb ajuda de notaris Els comissaris, en especial els qui depenien del districte de Barcelona, tendiren, en el decurs del s XVI, a convertir-se en petits inquisidors independents designaren notaris, algutzirs i d’altres oficials, i fins i tot d’altres comissaris Les concòrdies del 1568 intentaren de…
mètode de repetició dels angles
Geografia
Mètode emprat per a mesurar l’angle entre dues direccions de l’espai que es basa essencialment en la realització d’una sèrie de mesures dels distints múltiples de l’angle considerat i la comparació posterior amb una mesura qualsevol d’aquest.
Fou ideat el 1752 per JTMayer Per a determinar l’angle entre dues direccions per mitjà d’aquest mètode hom determina primer per mitjà d’un mètode convencional el valor de l’angle A0B, A i B essent dos punts situats sobre aquestes direccions i 0 el centre de l’aparell de mesura, amb la qual cosa hom obté un valor α 1 Després hom repeteix aquesta mesura, i quan hom dirigeix la visual al punt A, fa girar el cercle de l’aparell de mesura en sentit retrògrad un angle igual a α 1 , mentre que quan hom dirigeix la visual al punt B únicament en gira l’alidada D’aquesta manera l’arc circular…
mètode
Filosofia
Manera concreta de procedir, d’aplicar el pensament, de dur a terme una investigació, etc, per tal de conèixer la realitat, de comprendre el sentit o el valor d’uns fets determinats, d’interpretar correctament les dades de l’experiència, de resoldre un problema, una qüestió.
Bé que la preocupació pel mètode és pròpia de la filosofia i de la investigació científica de tots els temps, i àdhuc resta implícita en qualsevol mena de saber, el plantejament explícit de les qüestions relatives al mètode és un fenomen específic de l’època moderna Aportació decisiva ha estat, a aquest respecte, la de RDescartes, el Discours de la méthode del qual recull dues característiques del mètode acceptades universalment la seva validesa per a ésser usat per qualsevol i la seva finalitat de possibilitar el progrés del coneixement a diferència de la simple exposició i àdhuc de la…
música contemporània
Música
Expressió utilitzada per a designar la música culta d’avui dia que s’ha apartat dels llenguatges tradicionals, per tal de diferenciar-la de la música lleugera o del jazz.
És per això que ha esdevingut sinònim de música d’avantguarda, de Nova Música o, fins i tot, de música del Segle XX Aquest sentit ha creat un ús inapropiat del terme, ja que la producció de la Segona Escola de Viena, del serialisme integral o d’alguns corrents més actuals ha estat considerada música contemporània Això ha comportat un seguit de malentesos en bona part del públic i de la crítica, com també un cert sentit pejoratiu, perquè s’equipara contemporani amb dissonant, experimental, elitista i inextricable D’altra banda, alguns compositors actuals que han cercat un estil…
mortalitat
Sociologia
Relació del nombre de defuncions comptabilitzat en períodes anuals.
La mesura demogràfica més elemental de la mortalitat és la taxa bruta de mortalitat q , que relaciona el nombre de defuncions D d’un any amb la població mitjana P a la meitat de l’any esmentat Per exemple, la taxa de 1970-71 seria És costum de calcular aquesta taxa per mil habitants Aquesta taxa és poc significativa, puix que la mortalitat no afecta igualment els diferents individus de la població en funció de llur diversitat de sexe i d’edat Per tant, és indispensable de perfeccionar la mesura calculant les taxes de mortalitat per edats Q q , que s’obtenen de la mateixa manera que la…
despoblat
Dret penal
Paratge solitari, tant per l’absència de gent com pel fet d’ésser allunyat dels nuclis urbans, que, quan és cercat expressament o aprofitat per l’execució d’un delicte, constituiex una circumstància agreujant.