Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
meharista
Història
Soldat indígena de l’Àfrica del Nord pertanyent a les tropes colonials muntades en dromedaris, guarnits amb sella i aptes per a la cursa i per a la guerra, anomenats mehari
.
Emprats com a cos d’atac pels romans, els meharistes figuraren en l’exèrcit de Napoleó I i, posteriorment, en tots els exèrcits colonials francesos
clorococcals
Botànica
Ordre d’algues verdes, de la subclasse de les coccofícides, que comprèn espècies principalment dulciaqüícoles, unicel·lulars i immòbils, solitàries o colonials, amb un plastidi axial ( Trebouxia
) o parietal ( Chlorella
).
Es poden reproduir per autòspores immòbils clorococcals autosporades , com les clorelles i els escenedesmus, aquests darrers, colonials, o bé per zoòspores o zoogàmetes clorococcals zoosporades , com Trebouxia , ficobionts en molts líquens, Pediastrum , agrupades en colònies planes, o Hydroctyon , de cèllules reunides en xarxa
companyia privilegiada
Economia
Associació mercantil, generalment en forma de societat per accions, sorgida des de la fi del s XVI als països europeus de comerç més actiu, especialment de productes colonials americans o asiàtics.
Els comerciants d’Anglaterra, Holanda i França, especialment, exclosos en teoria d’aquest comerç que monopolitzaven els imperis castellà i portuguès, crearen companyies que obtingueren privilegis de llurs governs per tal de controlar el comerç dels productes colonials a llurs respectius països i d’establir factories i colònies a les zones de proveïment pertanguessin o no a Castella o a Portugal Aquest sistema reportava l’avantatge d’evitar la creació de dominis territorials extensos a terres llunyanes —contràriament a la pràctica de la colonització extensiva castellana i portuguesa— El…
reducció
Història
Poble destinat als indis creat pels colonitzadors hispànics, primer com a contrapartida i després com a substitució de les encomiendas privades o senyorials.
Aquesta política fou iniciada pel virrei del Perú Francisco de Toledo des del 1570 mitjançant l’agrupament dels indígenes del virregnat i llur “reducció” a un tipus de vida comuna i sedentària en nuclis d’habitatges Administrades globalment per un corregidor d’indis, a cada reducció continuaven exercint la seva jurisdicció i govern els antics cacics Aquesta política, aparentment protectora, tenia uns objectius colonials ben clars assolir un control general de la població sotmesa, dificultar la pràctica de la religió andina, afavorir la conversió al cristianisme, facilitar el…
gemma perdurable
Zoologia
Tipus de gemma proveïda d’una coberta resistent que se separa del progenitor i és capaç de suportar condicions desfavorables; quan aquestes canvien dóna lloc a un nou individu.
Són típiques d’organismes colonials esponges, briozous, etc
sahariana
Indumentària
Jaqueta llarga, de roba generalment lleugera, amb butxaques sobreposades i amb cinturó.
Antic uniforme militar de les tropes colonials, hom l’ha adoptada sovint en la indumentària civil
estolidobranquiats
Zoologia
Ordre de la classe dels ascidiacis format per individus que es caracteritzen pel fet de presentar a la cambra branquial una sèrie de plecs meridians ben desenvolupats que formen unes costelles longitudinals i divideixen la cavitat en un nombre corresponent de subcambres.
Hi ha formes solitàries i colonials Són corrents a la Mediterrània l' ascidi roig , el raïm de mar i l' ou de mar
flebobranquis
Zoologia
Ordre de la classe dels ascidiacis amb el sac branquial proveït de solcs longitudinals interns i el cos no dividit en tòrax i abdomen, com és el cas dels aplousobranquis.
Són formes lliures o colonials Inclou els gèneres Ascidia, Ciona, Diazona i Phallusia , entre altres, tots comuns a les costes dels Països Catalans
rugosos
Paleontologia
Subclasse de coralls del Paleozoic que es caracteritzen per l’arranjament dels septes en quatre àrees (tetracoral·laris).
Poden presentar-se en formes colonials o solitàries i ordinàriament es troben en sediments calcaris formant biostromes Són interessants per la datació estratigràfica, en particular al Silurià i al Devonià, períodes de llur màxim desenvolupament
bel·ligerància
Dret internacional
Situació de l’estat que participa en una guerra.
Comporta l’obligació de respectar les normes del dret internacional sobre la guerra El reconeixement d’una situació de belligerància s’ha estès a casos d’insurrecció de territoris colonials contra la metròpolis en les guerres civils, amb l’objecte que la lluita es mantingui dins la norma jurídica del dret de guerra