Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
mètode comparatiu
Filosofia
El que procedeix per comparació de diverses formes d’una mateixa classe de fenòmens o d’objectes.
És utilitzat especialment en les ciències dites comparades lingüística comparada, estudi comparat de les religions, etc
regulació automàtica
Tecnologia
Correcció o ajust automàtic de les temperatures, pressions, intensitat i tensió de corrents elèctrics, velocitats d’òrgans mecànics, cabals de fluids, etc.
Per tal de poder establir una regulació automàtica cal installar un detector, un emissor i un servomotor, de manera que les magnituds físiques que hom vol regular són detectades i mesurades pel detector, òrgan sensible a aquelles magnituds, comparades amb el valor que haurien de tenir per l’emissor, i el servomotor, en funció de la diferència comprovada, actua en el sentit de corregir l’anomalia
comparador intermitent
Astronomia
Dispositiu òptic emprat per a comparar dues fotografies d’una mateixa regió del cel obtingudes a distints moments, per mitjà de la seva presentació alternada i repetida davant el camp visual d’un observador.
Quan hom observa dues fotografies d’una mateixa regió del firmament en un d’aquests aparells té la impressió d’observar una sola imatge Si un dels astres fotografiats ha canviat de lloc durant el peróde que separa les dues imatges en el temps, hom veu com aquest astre presenta una oscillació intermitent respecte als altres estels que surten a la imatge, seguint el ritme del canvi de plaques igualment si un estel ha canviat la seva lluminositat aparent entre les dues fotografies comparades, hom observa com la imatge s’enfosqueix i s’illumina alternativament mentre la resta dels…
black rot
Fitopatologia
Malura criptogàmica que afecta diverses espècies vegetals, però sobretot la vinya, en la qual és produïda pel fong Guignardia bidwelli
.
Procedent dels EUA, hom suposa que fou importada amb ceps americans després de la invasió filloxèrica apareix en vinyes del Penedès, del Baix Ebre, del sector d’Alcalà de Xivert i de la Plana El black rot ataca tots els òrgans del cep, però amb més intensitat els grans de raïm, en els quals generalment es manifesta en forma de petites taques circulars, i acaba afectant la totalitat del gra El black rot no ataca mai alhora tots els raïms d’un cep ni tots els grans d’un raïm, i afecta amb més intensitat uns ceps que d’altres Hi són resistents l’aramon, el carinyena i el ciusant per contra, el…
mentagra
Patologia humana
Sicosi fitoparasitària o microbiana limitada a la barba, que ofereix unes lesions que han estat comparades a la polpa de figa.
minúscula
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les lletres d’alguns alfabets, com el grec i el llatí, que s’utilitzen normalment per a escriure el cos d’un text seguit.
Es distingeixen de les majúscules pel mòdul, que és més petit en general, per l’alçada variable de les lletres comparades entre elles que es poden incloure entre quatre línies paralleles i sobretot per la forma diferent d’algunes lletres la resta és pràcticament igual en ambdós sistemes Les formes minúscules de l’alfabet llatí utilitzades en el català apareixen cap al final del segle III amb el pas de l’escriptura capital clàssica a la semiuncial Les formes actuals deriven del tipus semiuncial, passat per l’escriptura carolina i finalment per la humanística, que fou imitada i…
cohabitació
Sociologia
Unió de dues persones en una parella de fet, no legitimada pel matrimoni religiós ni civil.
Fenomen iniciat als països escandinaus a principi dels anys seixanta i estès a la majoria de països europeus llevat dels mediterranis durant la dècada dels setanta, actualment està àmpliament generalitzat al N d’Europa, de tal manera que la meitat dels naixements es produeixen en el si de parelles de cohabitants A l’Europa occidental la meitat de les unions són de cohabitació, i entre el 20% i el 30% dels infants neixen en parelles d’aquest tipus A l’Europa mediterrània la cohabitació, tot i haver-se incrementat darrerament, no deixa de ser un comportament poc estès que sovint es converteix…
façana
façana Palau de la Virreina, de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Cara exterior de la paret d’un edifici.
Les construccions entre mitgeres tenen dues façanes, l’anterior i la posterior, i en els edificis a quatre vents n'hi ha quatre En algunes ocasions hom parla també de façana interior quan la construcció presenta una superfície gran en un pati o un jardí interior Des d’un punt de vista estructural hi ha façanes resistents que aguanten el pes dels sostres o façanes que simplement tanquen l’edifici Entre les façanes resistents cal distingir les d’estructura resistent, de formigó, que consisteixen en una llosa armada, vertical, que comprèn tota la superfície de la façana, amb l’única deducció de…
làmina
Música
Element rígid pla i prim, generalment de metall o fusta, que constitueix la font de so en els instruments idiòfons.
El seu moviment oscillatori es genera amb la comunicació d’una velocitat inicial o cop cas de les percussions, com el xilòfon, la marimba i el carilló o d’un desplaçament inicial és el cas de les làmines metàlliques de la pinta d’una capsa de música Comparades amb les cordes que també poden ser percudides o pinçades, les làmines no necessiten una tensió addicional per a vibrar, ja que la seva pròpia rigidesa és suficient per a provocar el retorn cap a la posició mitjana característica del moviment oscillatori El fet de tenir amplària i gruix dimensions en general negligibles en…
electroestàtica
Electrònica i informàtica
Part de l’electricitat que estudia les interaccions entre les càrregues elèctriques en repòs.
Històricament, fou la part de l’electricitat que es desenvolupà primer Així, l’electrització per fricció de certes substàncies vidre, ambre, etc fou ja coneguda pels grecs, però no fou fins al Renaixement que aquests fenòmens començaren a ésser estudiats científicament i a tenir aplicació pràctica Un cos és en estat neutre si el nombre de càrregues negatives coincideix amb el de càrregues positives Si hom altera l’equilibri entre el nombre de càrregues, el cos s’electritza Això és el que s’esdevé amb l’electrització per fricció, i constitueix l’experiència bàsica de l’electroestàtica Si, per…