Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
X
Filosofia
Figura de l’Art lul·lià, anomenada dels contraris o de la predestinació.
Consta d’un cercle dividit en catorze cambres que inclouen una sèrie de termes contraris per exemple, predestinació i llibertat, perfecció i defecte, mèrit i culpa, etc Emprada per Ramon Llull en l' Art abreujada d’atrobar veritat vers el 1272 i represa, desdoblada en dues, en l' Art demostrativa 1274, desapareix després de les reestructuracions ulteriors de l’Art La figura servia a l’intent lullià de concordar els contraris relatius per exemple, predestinació i llibertat
anell de col·lisió
Física
Accelerador de partícules en què hom fa col·lidir feixos de partícules de sentits contraris.
Bé sigui provocant xocs entre partícules de càrregues oposades electró-positró, protó-antiprotó, o bé entre partícules iguals electró-electró, protó-protó, l’energia disponible és la màxima possible, és a dir, la suma de les energies de les partícules que collideixen Atès que, en un accelerador de fitó fix, l’energia disponible en una collisió entre una partícula d’energia E i una partícula igual de massa en repòs m en eV és , i que en un anell de collisió és E D = 2 E , és clar que aquest darrer presenta avantatges quant a l’energia assolible a fi d’investigar l’estructura de la matèria L’…
dialèctica
Filosofia
Procés mental de comprensió del real mitjançant la contraposició i la síntesi dels contraris, d’acord amb la mateixa condició de la realitat, sempre complexa i constituïda per elements antitètics.
La dialèctica, segons aquesta definició, abasta tant el mode discursiu dialèctica del pensament de comprendre la realitat, sempre dinàmica i integrada per un complex d’interrelacions, com aquesta mateixa realitat dialèctica de les coses Ambdós aspectes han estat sempre objecte de la investigació filosòfica, conscient del fet que el coneixement humà opera per divisió i separació, tot i que vulgui abastar alhora la complexitat de totes les relacions, i preocupada per la foscor d’aquestes mateixes relacions entre les coses, és a dir, pel problema de la interrelació del real com un tot Com a…
llei de contracte
Dret civil
Facultat que l’ordenament jurídic atorga als contractants de regular a llur arbitri el contingut del contracte en totes aquelles matèries en les quals predomina el principi d’autonomia privada.
Els pactes o les clàusules contractuals que se'n deriven tenen força de llei entre les parts contractants si no són contraris a les lleis, a la moral i a l’ordre públic
gregari
Ciclisme
En el ciclisme, corredor que durant la cursa té per missió d’ajudar el capità de l’equip.
La seva activitat consisteix tant a obstaculitzar les maniobres dels contraris com a acomboiar el capità en una escapada o, fins i tot, a cedir-li la bicicleta pròpia en cas de necessitat
lliga
Esport
Competició esportiva en la qual cadascun dels equips inscrits juga amb tots els altres de la seva categoria.
Els partits guanyats sumen dos punts, i els empatats un D’acord amb això i amb altres factors gols favorables i contraris, etc hom estableix una classificació Al final, guanya el primer classificat
aporema
Lògica
Sil·logisme dubitatiu que demostra el valor igual de dos raonaments contraris.
arrencar cebes
Jocs
Joc popular infantil per a nois i noies.
Els participants formen dos bàndols els anomenats ‘cebes’ es disposen en filera, asseguts a terra i fermament agafats per la cintura, a punt de resistir les estrebades dels contraris, els quals, unint llurs esforços, han d’intentar de separar-los d’un en un
ferrita
Electrònica i informàtica
Substància ferromagnètica d’estructura cristal·lina composta per òxids de ferro i un altre metall divalent, de fórmula general Fe2O3XO, X podent ésser Ni, Co o Fe.
Presenta una permeabilitat i una resistència molt elevades i un cicle d’histèresi gairebé rectangular, la qual cosa fa que adopti només dues posicions de magnetització, de sentits contraris És emprada en la fabricació de nuclis toroidals per a memòries, d’antenes direccionals, de nuclis per a bobines, etc
culte de les imatges
Religió
Veneració tributada a les representacions de la divinitat o dels sants.
Ha d’ésser distingit de la idolatria El monoteisme hebreu prohibí tota representació de Déu en imatge El cristianisme, però, en nom de l’encarnació, introduí el culte de les imatges Al segle VIII sorgí una forta disputa a l’Església grega entre partidaris i contraris al culte de les imatges iconoclàstia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina