Resultats de la cerca

D’ús des del s IV fins al VIII en algunes regions d’Europa i fins més tard a l’Orient encara es conserva entre els coptes d’Egipte

Els documents coptes més antics que hom coneix són del segle II aC grafit d’un títol reial a Abidos, inscripció damunt una pedra d’Akhmmein, fragment d’un glossari bilingüe Del segle I aC es conserven uns quants texts horoscòpics, probablement traduccions A part aquesta expressió popular, el copte desenvolupà una literatura pròpia amb l’expansió del cristianisme, però passant pel seu estadi gnòstic documents sahídics i subakhmímics de Naq’ Hammadi, a l’Alt Egipte, trobats els anys quaranta i maniqueu documents del Faium, trobats els anys trenta Els primers escrits pròpiament cristians…

Adoptada pels cristians coptes, és coneguda per crossa o creu de Sant Antoni Els primers exegetes hi volgueren veure el signe amb què eren marcats al front els escollits de l' Apocalipsi i, com a símbol de la creu cristiana, fou representat ja a les catacumbes, sobreposat a l’anyell Té també sovint la forma de tau, sobretot a l’Orient, el bàcul episcopal

La població, dedicada a l’agricultura i la ramaderia, és formada per grups ètnics molt variats, bàsicament amhares, galles, tigrines, tigres, somalis i dankalis La religió dominant és la cristiana Després hi ha un nombrós contingent de musulmans i finalment jueus i tribus de religió animista El cant litúrgic cristià a Etiòpia cant etiòpic té influències coptes i siríaques cant copte, cant i la música popular Àfrica oriental presenta una àmplia varietat d’estils reflex de la gran diversitat ètnica del país

Derivat de l’àrab qubt corrupció del mot grec αιγύπτιος, el terme fou aplicat pels conqueridors musulmans del segle VII a la població egípcia, composta principalment pels descendents de l’antic Egipte i per un cert percentatge d’element grec i romà, resta de les darreres invasions Els coptes, que aleshores eren pràcticament tots cristians monofisites , adoptaren lentament i per força la religió de l’islam D’ençà d’aleshores, el terme serví per a denominar tant els cristians egipcis adscrits a l' Església copta com als cristians egipcis de totes les confessions 

Les seves melodies, d’una gran varietat i expressivitat, formen tres grans agrupacions estrictament litúrgiques, hímniques i religiosofolklòriques Tret d’algunes interessants indicacions ecfonètiques particulars per a les lectures neotestamentàries, manquen totalment de notació escrita i són transmeses només per llei oral Molts dels himnes escrits van precedits d’unes paraules indicadores del to en què han d’ésser cantats Les principals formes responsarials són Mardd, Psali i Psalmos De les antifonals hi ha les anomenades Vôhem, Paralex, Hôs i les Theotokia L’estructura dels tons musicals…

Aquesta parcial coexistència de dos sistemes alfabètics comportava que alguns sons fossin representats indistintament amb l’antiga lletra demòtica o amb la nova lletra grega i que algunes lletres gregues fossin emprades exclusivament en paraules d’origen grec L’ús de la zita , per exemple, és un cas extrem de barbarisme D’altra banda, algunes lletres gregues foren emprades exclusivament com a monogrames per a representar abreujadament dues lletres més La csi i la psi són monogrames en tots els dialectes coptes i representen k + s i p + s , respectivament Les lletres thita, phi,…

 Principals eres cronològiques era punt de partida inici 1 bizantina des del segle VII i a Rússia, fins el 1700 creació del món 1-IX-5509 aC budista mort de Buda 543 aC cristiana o vulgar generalitzada al segle X naixement de Crist anno Domini 1 dC 2 de Dioclecià o dels Màrtirs usada pels coptes entronització de Dioclecià 29-VIII-284 dC hispànica origen incert 1-I-38 aC japoensa entronització de Jimmu Tennȏ 660 aC jueva des del segle X-XI creació del món musulmana hègira = migració de Mahoma de la Meca a Medina 16-VII-622 dC olímpica divulgada el 300 aC primers jocs olímpics 8-…

De l’edat del bronze hom conserva lúnules d’or i destrals amb dibuixos geomètrics Del període de La Tène és el collar de Broighter i altres obres d’orfebreria d’estil cèltic El desenvolupament d’una cultura local cristiana i monàstica, no subjecta a invasions, donà lloc a l’estil irlandès dels segles VI-IX, basat en elements cèltics i coptes, aquests últims introduïts per sant Patrici i mantinguts per intercanvis amb Egipte i amb Síria Les obres més importants són els pilars i les esteles coberts d’ornamentació geomètrica esteles de Fahan Mura i de Carndonagh, segle VII i les…

Amb la introducció del cristianisme, s’imposà l’estil anomenat irlandès, format, segons alguns historiadors, entre els pictes del nord-est d’Escòcia Aquest estil afegia, als motius celtes autòctons, basats en el decorativisme abstracte, els coptes arribats per via marítima les obres més importants d’aquest moment són la creu de Ruthwell s VII i l' evangeliari de Lindisfarne 687-721, al British Museum Londres La brillantor i artificiositat decorativa de l’art cèltic serà una de les constants de l’art escocès, bé que a partir del s XVI pesaran sobretot el moralisme i l’austeritat…