Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
impressionisme
Música
Terme procedent de la pintura francesa que s’ha aplicat a un corrent musical del final del segle XIX i el principi del XX, representat principalment per Claude Debussy.
L’origen del mot rau en el sobrenom -derivat del títol del quadre Impression soleil levant , de C Monet- que, amb l’ànim de ridiculitzar-los, el crític L Leroy donà als pintors que el 1874 participaren, a París, en la primera exposició de la Société Anonyme Coopérative des Artistes Peintres, Sculpteurs et Graveurs Els anomenats pintors impressionistes volien expressar en els seus quadres la impressió que una determinada escena produeix en l’observador, més que no pas reproduir fotogràficament la realitat no es tractava de reproduir un paisatge, sinó de mostrar la impressió que produeix aquest…
escala de tons
Música
Escala hexàtona en què l’interval entre les notes adjacents és sempre d’un to sencer.
Per tal que la setena nota es trobi a una 8a J de la primera i no a una 7a aug cal introduir un canvi enharmònic de manera que apareixen cinc 2es M i una 3a dis diferència purament notacional que no té cap reflex musical Aquesta escala, que pren notes alternes de la sèrie de quintes, només permet una sola transposició, la qual empra les quintes alternes que no utilitzava l’altra escala ex 1 Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises En tractar-se d’un sistema totalment simètric, en què els intervals entre notes són sempre els mateixos, la idea de mode no existeix, i només una emfasització d’alguna…
arabesc
Música
Fragment o material musical que, pel seu disseny florit, fantasiós o decoratiu, evoca els ornaments característics de l’art àrab.
Alguns compositors, com R Schumann i C Debussy, també han usat aquest terme com a títol d’obres seves
preludi
Música
Al segle XIX, peça musical de forma lliure, independent, generalment per a piano.
S'estengué el costum d’escriure'n sèries de vint-i-quatre, o de dotze, com els de Chopin, Debussy, Rakhmaninov, Skr'abin, etc
nocturn
Música
Composició musical per a piano, sorgida a la fi del segle XVIII, en la qual predomina la melodia ornamentada.
Hi excelliren John Field, Agata Szymanowska, Fryderyk Chopin i Gabriel Fauré A la fi del s XIX aparegué el nocturn simfònic, creació de Debussy Tres nocturns , 1899
estudi
Música
Peça musical destinada a assolir el domini tècnic d’un instrument o de la veu.
Sovint són dedicats a un dels aspectes tècnics de l’execució Hom en considera precedents els exercicis d’Oswald Holtzach 1515 i les toccate italianes del s XVII S'han destacat els de piano, com els de Clementi, Cramer, Czerny i Moscheles, els de violí de Paganini, De Bériot, etc Alguns uneixen a l’element didàctic un nivell artístic elevat, com els de Chopin, Liszt, Schumann, Scriabin i Debussy
simbolisme
Música
Corrent estètic del darrer terç del segle XIX.
L’aplicació musical del terme ha estat proposada per S Jarocinski Entre els plantejaments del simbolisme hi ha la recerca d’una altra realitat, que apareix amagada rere d’indicis i intuïcions, i per tant molt més rica i suggeridora Es pot dir que el simbolisme s’accentuà en contacte amb els corrents positivistes del vuit-cents Els vincles entre simbolisme i música provenen del corrent literari francès encapçalat per G de Nerval, A Rimbaud, Ch Baudelaire, P Verlaine i S Mallarmé, i posteriorment A Gide i P Valéry Els poetes simbolistes francesos situaven Baudelaire i la música de R Wagner com…
berceuse
Música
Cançó de bressol.
Habitualment, peça instrumental que recrea el suau balanceig de la bressada La Canción de cuna para dormir a un negrito 1949 de Xavier Montsalvatge i la Nana 1922 de Manuel de Falla en són dos magnífics exemples Molts compositors del segle XIX F Chopin, R Schumann, F Liszt i el començament del XX C Debussy, M Ravel escriviren obres d’aquesta mena, generalment per a piano I Stravinsky i F Busoni en compongueren per a orquestra - RCC -
rapsòdia
Música
Peça musical instrumental que empra elements populars i en la qual preval la improvisació.
De forma molt lliure, fou emprada per primer cop per Jan Václav Tomašek a l’inici del s XIX Liszt escriví amb aquesta denominació una vintena de composicions en les quals dominava el caràcter èpic hi emprà escales, ritmes i intervals característics de la música zíngara Molts compositors han escrit, des d’aleshores, fantasies instrumentals amb elements folklòrics, com Dvořák, Saint-Saëns, Albéniz, Brahms, Debussy, Gershwin i Bartók, bé que en alguns casos hi ha obres amb aquest títol que estan totalment desvinculades del folklore
exotisme musical
Música
Tècnica de composició musical que aspira a reproduir trets modals, rítmics o melòdics de la música d’origen no europeu.
Fou emprat —sense una base musicològica— als s XVII i XVIII per a fer més variats els espectacles musicals Lulli, Rameau, etc Una varietat cèlebre fou la “música turca”, obtinguda afegint címbals i triangles a l’orquestra Mozart, en El rapte del serrall Al s XIX els estudis musicològics permeteren imitacions més fidels Amb Le Désert 1844, Félicien David posà de moda un exotisme que adoptà formes diverses en autors com Bizet, Verdi, Delibes, Debussy, Puccini, etc, i que desvetllà l’interès per la música folklòrica eslava, hispànica, etc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina