Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
liberalisme
Història
Doctrina i sistema que defensen la llibertat política i econòmica.
El liberalisme parteix del reconeixement de la llibertat com a dret per a tots els homes Però el sentit precís del terme canvia segons el terreny específic al qual es refereix polític, econòmic, religiós, etc i s’ha modificat considerablement al llarg del temps En les darreres etapes de l’Antic Règim hom pot considerar com a liberals —bé que el mot concret no aparegué fins al començament del segle XIX, entorn de les corts de Cadis— els corrents ideològics de la Illustració i l’actuació d’aquells grups polítics que lluitaren contra la monarquia absoluta i els privilegis feudals En aquest…
cecopèxia
Medicina
Tècnica quirúrgica que fixa, per sutura, el cec al peritoneu de la paret abdominal per tal d’evitar-ne la mobilitat.
És útil per a evitar volvulacions del cec i del còlon ascendent que poden provocar dolors i quadres d’oclusió intestinal que, al seu torn, podrien requerir una intervenció urgent Algunes escoles de cirurgia defensen aquesta tècnica com a tractament del restrenyiment
reintegracionisme
Lingüística i sociolingüística
Corrent lingüístic que considera que el gallec i el portuguès són varietats d’una mateixa llengua i que la codificació del gallec s’ha de fer, en major o menor grau, procurant la convergència amb la del portuguès.
Aquest corrent agrupa diferents sensibilitats lingüístiques des de persones que defensen la convergència del gallec i el portuguès fonamentalment pel que fa a l’ortografia, fins a persones que propugnen també l’acceptació d’un lèxic comú estàndard i solucions idèntiques o pràcticament idèntiques en l’aspecte morfològic El corrent partidari de la convergència màxima del gallec i el portuguès, tant en l’aspecte ortogràfic com en el morfològic i en el lèxic, rep el nom de lusisme
tapaya
Herpetologia
Gènere de rèptils lepidosaures de l’ordre dels escatosos, de la família dels iguànids, de fins a 16 cm de longitud total, de forma gairebé discoidal, amb el cap, la cua i les potes molt curts, de color grisenc o groguenc, vivípars o ovovivípars.
Totes les espècies, llevat de Pditmarsi , presenten petites banyes de diferents longituds en diversos punts del cap Mentre que algunes espècies habiten als deserts, com Psolare , d’altres, com Pdouglasii , viuen en zones planes de molta vegetació Es defensen dels seus depredadors, les serps i els rapinyaires, llançant, a través de l’iris dels ulls, dolls de sang, mitjançant contraccions dels músculs cefàlics, a distàncies de fins a 2 m De distribució nord-americana, habiten des de Mèxic fins al Canadà
ata
Entomologia
Gènere de formigues de la família dels formícids que conreen fongs de l’espècie Rhozites gongylophora
.
Llurs societats, molt nombroses, són formades per la reina, pels mascles i per tres tipus d’obreres les grosses, que defensen el niu, les de mida mitjana, que surten en corriolades a cercar fulles dels arbres, i unes de petites, que conreen els fongs Les fulles dels arbres, triturades i barrejades amb saliva i matèries fecals, esdevenen una massa porosa i negra, entre la qual creixen els micelis dels fongs Les ates constitueixen un veritable flagell per als boscs, ja que desfullen els arbres Són pròpies de l’Amèrica tropical
dualisme
Filosofia
Religió
Doctrina que considera l’Univers o l’home constituïts per dos elements en certa manera independents i irreductibles entre ells (per exemple, l’esperit i la matèria o l’ànima i el cos).
El terme fou introduït per C Wolff, en aplicar-lo a la dualitat cartesiana de la res extensa matèria i la res cogitans esperit i en considerar-lo en oposició al monisme La metafísica platònica i l’ètica i l’epistemologia kantianes han estat judicades també com a dualistes Dins l’epistemologia són titllades de dualisme aquelles teories que defensen una radical independència entre el contingut de consciència i el seu objecte, i el problema de les quals és de relacionar ambdues dimensions del real, problema que tant el realisme com l’idealisme epistemològics resolen a llur manera
externalisme
Filosofia
Teoria que sosté que el desenvolupament i la direcció del coneixement científic vénen determinats essencialment per circumstàncies de tipus social, econòmic o polític.
S'oposa a l' internalisme , que considera els mateixos avenços com un procés acumulatiu i lineal a partir d’estadis menys desenvolupats de la teoria científica, i que tendeix a contemplar la història de la ciència sota els seus aspectes més teòrics Ben al contrari, l’externalisme s’ocupa de les aplicacions més pràctiques de la ciència, i pels interessos i necessitats que les fan possibles Això no obstant, historiadors de la ciència defensen una d’aquestes posicions amb exclusió de l’altra a la pràctica es dóna una síntesi de totes dues, més o menys decantada cap a una d’elles…
capelleta
Reunió de persones que defensen i pregonen exclusivament allò que forma part de llur cercle.
llar infantil
Pedagogia
Institució que dóna assistència als nens provinents de famílies necessitades o desestructurades i els proporciona unes condicions que han de neutralitzar les mancances familiars i els han de permetre desenvolupar-se personalment i integrar-se socialment amb la màxima normalitat.
Les llars infantils han anat substituint els antics hospicis, institucions caduques mancades de personal professionalitzat i caracteritzades per la massificació, la despersonalització i l’aïllament social d’uns infants que, en la major part de casos, tenien cobert allò que habitualment s’entén per necessitats primàries però que patien la mancança de les atencions que normalment ofereix una família Els professionals de les llars infantils entenen que el problema d’un infant és, abans que tot, el problema d’una família Per això defensen que els esforços vagin encaminats a fer que les famílies…
síndic de greuges | síndica de greuges
Dret administratiu
Sociologia
Persona designada per una entitat, una empresa o una institució pública per a defensar els interessos, els drets i les llibertats d'un col·lectiu amb qui aquesta mateixa entitat, empresa o institució té relació o al qual proveeix serveis.
El síndic de greuges no soluciona problemes concrets, sinó que emet recomanacions i proposa polítiques que permetin rectificar el problema perquè no es torni a produir La figura del síndic de greuges té l’origen en l’ordenament juridicoadministratiu suec, i ha estat adoptada amb noms diferents per les administracions en la majoria de països amb governs democràtics síndic de greuges a Catalunya , el País Valencià i les Illes Balears, justícia a l’Aragó, raonador del ciutadà a Andorra, defensor del poble a Espanya, médiateur a França i ombudsman o ombudsperson als països…