Resultats de la cerca

Les principals són la mucopolisacaridosi tipus I o síndrome de Hurler , on la manca de l’enzim alfaiduronidasa determina nanisme, retard mental, deformitats esquelètiques, cardiopatia i hepatomegàlia la mucopolisacaridosi tipus II o malaltia de Hunter , amb manca de l’enzim iduronosulfatosulfatasa, semblant a la del tipus I però més benigna i d’afectació només masculina la mucopolisacaridosi tipus III o malaltia de Sanfilippo , en què la falta d’una sulfamitasa o una glucosaminidasa produeix retard mental profund i trastorns esquelètics més lleus i la mucopolisacaridosi tipus IV…

Determina deformitats òssies i retard en el creixement Fou descrita pel cirurgià francès Léopold Ollier 1830-1900 Hom l’anomena també condrodisplàsia

Hi ha estigmes del cos taques o deformitats, del caràcter homosexualitat o de collectivitats socials raça o tribu Les teories de l’estigma expliquen l’exclusió de les persones estigmatitzades de la integració social normal

Les fractures i les deformitats són molt freqüents El quadre és molt greu si es manifesta en l’etapa fetal, però el pronòstic és més bo si es presenta després dels primers anys de vida

Consisteix en un desequilibri dels processos de formació-reabsorció de la substància fonamental de l’os escassa formació o excessiva reabsorció Radiològicament, es manifesta en una disminució de la densitat òssia i, clínicament, en deformitats, propensió a les fractures i dolors, bé que sovint no presenta cap simptomatologia Hom li assigna múltiples causes neoplàsies, inactivitat, hiperparatiroïdisme, hipercorticisme suprarenal, hipertiroïdisme, acromegàlia i moltes d’altres L’osteoporosi senil en individus de més de 65 anys és considerada com un procés d’involució normal

Histològicament hi ha canvis destructius o osteoclàstics, fenòmens reparatius o osteoblàstics i esclerosi òssia El conjunt d’aquestes anomalies dóna la imatge radiològica d’un os en forma de mosaic Clínicament pot ésser asimptomàtica durant tota la vida o bé manifestar-se per dolors intensos amb signes inflamatoris locals, deformitats òssies importants cap gros, cifosi dorsal, cames arquejades, etc, fractures espontànies, degeneració sarcomatosa, insuficiència cardíaca i símptomes neurològics, com ara compressió medullar, hipertensió cranial, sordesa i atròfia òptica…

L’escoliosi estructural —distinta de l’actitud escoliòtica o alteració funcional de la posició de la columna— va acompanyada de rotació i torsió dels cossos vertebrals, que produeixen una deformitat complexa L’escoliosi es produeix durant el període de creixement ossi, s’agreuja en la pubertat i després s’estabilitza L' escoliosi essencial o idiopàtica , d’etiopatogènesi mal coneguda, comença insidiosament i és d’evolució imprevisible un estadi avançat produeix greus deformitats toràciques i alteracions cardiorespiratòries i hematològiques, i pot produir paraplegies secundàries…

La cirurgia, que comprèn l’estudi de les bases tècniques quirúrgiques i llur pràctica, és tan antiga com la humanitat en cranis neolítics s'han trobat senyals de trepanacions cranials, probablement fetes per a fer fora els mals esperits reclosos Els egipcis ja practicaven la circumcisió, i en papirs dels segles XVI i XV aC ja hi ha descrits temes i casos quirúrgics El codi d’Hammurabi regulà els honoraris dels cirurgians sumeris Els cirurgians hindús primitius practicaven la rinoplàstia, l’extracció de càlculs vesicals i les laparotomies Hipòcrates tractà també els temes quirúrgics, i la…