Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
qüestió de confiança
Política
Pràctica de nombroses democràcies parlamentàries per la qual el cap de govern o primer ministre sotmet la seva continuïtat i la de l’executiu que presideix a l’aprovació del cap d’estat o bé de l’assemblea legislativa.
Representa el procediment invers a la moció de censura , impulsada per l’oposició contra el govern En molts països s’utilitza el mecanisme de la qüestió de confiança tot i no estar reglamentat, atès que només cal que el president del govern la plantegi Per regla general, és utilitzada en ocasió de l’aprovació de determinades lleis el suport de les quals no està garantit, i per aquest motiu és molt freqüent en les democràcies on la disciplina de vot no s’aplica de manera molt estricta Poc utilitzada en el sistema parlamentari espanyol, hi és tanmateix regulada en la Constitució de…
propaganda
Sociologia
Manera d’influir en l’opinió pública a fi d’aconseguir conductes col·lectives encaminades vers certes metes religioses, socials, polítiques, etc.
La propaganda difereix profundament de l’educació que crea actituds, conviccions, creences i es basa en eslògans, en l’ostentació i en la reiteració, cercant nous continguts de creences i actituds amagades que suposa La propaganda, en aquest sentit, actua subreptíciament, fomentant l’emotivitat, reduint el camp de la visió i amagant les seves darreres motivacions o intencions, o simplificant-les per fer-les més planeres, comprensibles i acceptables publicitat La seva finalitat és convèncer i aconseguir una acció immediata En particular, la propaganda política , fruit de les democràcies…
ministre | ministra
Política
Cap de cadascun dels departaments en què es divideix la governació d’un estat.
Els ministres poden ésser nomenats pel cap de l’estat, pel primer ministre o perl parlament, i tenen per missió fixar collectivament les mesures polítiques i administratives a l’estat A les democràcies europees són collectivament responsables davant el parlament de l’acció del govern
bonapartisme
Política
Categoria político-social caracteritzada per la constitució de la burocràcia com a forma social en formes d’estat capitalista dominades per un executiu de tipus cesarista i paternalista, la qual recolza sobre les classes de la petita producció —especialment la pagesia parcel·lària i la petita burgesia— en conjuntures d’equilibri general de les forces en presència en la lluita de classes, de desorganització política de les classes dominants o de crisi general de legitimitat.
Aquest concepte fou encunyat per Marx a ‘El 18 de brumari de Lluís Bonaparte’ 1852, a partir de ls forma d’estat instaurada per Lluís Bonaparte i després aplicat, amb més o menys rigor, per autors marxistes a certs règims plebiscitaris i carismàtics i a certes democràcies autoritàries
tribunal constitucional
Política
Dret constitucional
Òrgan que exerceix el control de constitucionalitat de les normes amb rang de llei.
En els estats constitucionals que disposen d’aquesta jurisdicció, el Tribunal Constitucional és l’únic òrgan que pot declarar inconstitucional i nulla una norma aprovada pel legislador El control de constitucionalitat de la llei s’exerceix amb caràcter abstracte, a través de procediments de constitucionalitat específics impulsats per òrgans polítics govern, diputats de l’oposició o jutges a través de qüestions d’inconstitucionalitat i les seves decisions tenen un caràcter general El principal teòric de la jurisdicció constitucional, Hans Kelsen, qualificà la funció del Tribunal Constitucional…
divisió de poders
Política
Dret polític
Separació real entre el poder legislatiu (senat, parlament o corts), el poder executiu (el govern pròpiament dit) i el poder judicial (tribunals).
El poder legislatiu aprova les lleis per les quals es regeix l’Estat, el poder executiu governa aplicant les lleis aprovades pel legislatiu, i el poder judicial interpreta i dictamina en casos controvertits quina ha de ser l’aplicació de la llei La divisió de poders té el fonament teòric en l’obra de Montesquieu L’esprit des lois i el seu objectiu és evitar la concentració de poder que pugui pertorbar el bon funcionament de la vida pública o introduir derives autoritàries o totalitàries Bé que la divisió de poders és pròpia d’estats amb democràcies parlamentàries i fonamentats…
república
Política
Forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d’estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d’una elecció popular, directa o indirecta.
En aquest sentit s’oposa a monarquia En un sentit més ampli, però, designa la formació social en el seu conjunt i, per tant, és sinònim d'estat La durada del mandat presidencial, les seves funcions i les relacions amb el poder legislatiu són determinades per la constitució Segons la natura d’aquestes relacions, la república pot ésser presidencialista presidencialisme o parlamentària parlamentarisme Segons la seva estructuració política, pot ésser unitària o federal federalisme Malgrat que hagin estat trobats precedents en les democràcies grega i romana i en les ciutats…
Assemblea Nacional
Història
Política
Cambra baixa o primera cambra de la República francesa, que té la seva seu al Palais Bourbon de París.
És formada per 577 diputats, elegits per sufragi universal, directe i secret cada cinc anys Per influència de la institució francesa, han pres el nom d' Assemblea Nacional la primera cambra o la cambra única en les constitucions de diverses antigues colònies franceses Algèria, Camerun, Costa d’Ivori, Guinea, etc, de diverses democràcies populars i d’altres països Portugal, Turquia, etc El nom d' Assemblea Nacional sorgí amb l’Assemblea Nacional Constituent francesa constituïda el 9 de juliol de 1789, que es transformà en Assemblea Legislativa el 1791 Revolució Francesa L’…
codi civil
Dret
Dret civil
Ordenament jurídic positiu que regula les relacions entre particulars.
El primer codi civil és el Codi de Napoleó 1804, que tingué una àmplia repercussió a Europa i Amèrica De fet, però, no fou fins a partir de la segona meitat del segle XIX que s’anà estenent entre els estats, especialment els no vinculats amb el dret anglès o no influïts per ell, de donar-se un codi civil A Alemanya fou promulgat el 1900 a Itàlia, el primer ho fou el 1856, i el vigent data del 1942 a l’URSS fou establert el 1922 i ha tingut una àmplia influència en la major part de les democràcies populars El Codi Civil espanyol, precedit d’un projecte 1851 i d’una llei de bases…
desobediència civil
Filosofia
Sociologia
Oposició a l’autoritat de caràcter pacífic consistent a transgredir conscientment una o més lleis que hom considera injustes.
Hom desobeeix específicament la llei objecte de les protestes, però sovint també d’altres que els ciutadans acatarien en circumstàncies normals El recurs a la desobediència civil és sempre pacífic i té com a finalitat derogar o canviar la llei considerada injusta, tot forçant l’autoritat a entrar en negociacions o bé a exercir una violència que pot arribar a ésser considerada moralment inacceptable En les democràcies i en els estats de dret els moviments de desobediència civil han d’afrontar dues objeccions principals en primer lloc, la que sosté que, en elegir els seus…