Resultats de la cerca

És anomenat així perquè hom hipostatitzà en una estructura política global bàsicament autoritària i unipersonal una ideologia dimanant de la Illustració Hom l’anomena també despotisme ministerial , puix que en molts de casos l’efectiu detentor del poder no fou el sobirà, sinó un “primer ministre” Pombal, Tanuncci, Struensee, etc, o despotisme legal, nom donat pels fisiòcrates per contraposar-lo a un “despotisme arbitrari” El despotisme illustrat no es donà en determinats estats, bé perquè llur estadi d’evolució havia superat aquesta forma o…

Comporta l’existència d’unes normes jurídiques la constitució i uns poders, que poden ésser de dret establerts formalment per la constitució i de fet com ara els grups de pressió Aristòtil establí una tipologia que esdevingué clàssica monarquia, aristocràcia i república, i llurs formes impures tirania, oligarquia i demagògia Maquiavel distingí entre principat i república Montesquieu formulà una nova classificació república, monarquia i despotisme La politicologia contemporània, atenent al control popular a què està sotmès, sol distingir dos tipus bàsics els règims autoritaris…

Llur concentració tradicional en una sola persona rei, sobirà, ministre, etc, que hom coneix per poder absolut , ha degenerat normalment en despotisme i en dictadura Amb vista a evitar-ne l’arbitrarietat, tractadistes i politicòlegs n'han establert diverses classificacions i divisions Als països democràtics hom ha establert la divisió de poders , separació real entre el poder legislatiu senat, parlament o corts, el poder executiu el govern pròpiament dit i el poder judicial tribunals D’altra banda, els caps d’estat rei, president exerceixen un poder moderador entre els tres poders El principi…

El seu mode de producció es basa en la propietat estatal de la terra, instituïda per a efectuar treballs collectius a gran escala embassaments, canalitzacions, etc lligats a una agricultura d’irrigació artificial L’absència de propietat privada del sòl dóna una gran cohesió interna a la comunitat local, que esdevé invulnerable al pas dels anys i de les guerres L’estat dirigeix d’una manera centralitzada els grans treballs d’irrigació i concentra la major part de l’excedent, i aquesta centralització dóna lloc a l’anomenat despotisme oriental, forma social dominant a Egipte,…

En el curs dels s XVI-XVIII, les lentes transformacions socials i econòmiques —aparició del gran comerç, formació dels mercats, crisi de les estructures gremials, aparició de la distribució capitalista del treball, transformacions agràries, etc— fomentaren l’aparició de la burgesia comercial, que posà en crisi l’estructura politicosocial de l’Europa medieval La monarquia assegurà el seu poder —concebut en el dret romà— contra el règim feudal basant la seva autoritat en aquesta nova classe i en la formació d’un aparell burocràtic propi —consolidació, a França, de l’administració regional amb…

L’estat, com a formació social, és una estructura d’elements que pertanyen a unitats polítiques anteriors a ell i d’elements de nova creació Durant segles, la monarquia la seva institució central i creadora mantingué els trets teocràtics del despotisme oriental i del papat, el cesarisme romà i la dominació patrimonial del feudalisme, de la mateixa manera que la tradició estamental, corporativa i municipal de l’edat mitjana limità extraordinàriament sobretot a la península Ibèrica el poder dels monarques absoluts, i s’arribaren fins i tot a constituir petits estats republicans en diverses…

Organitzada a Anglaterra a la fi del segle XVII recollint, entre altres tradicions, la dels free-masons ‘constructors’ medievals, que s’associaven al marge dels gremis locals per dur a terme on calgués la construcció de temples i altres edificis públics amb tècniques professionals que no revelaven als profans La societat s’estengué ràpidament per tot Europa, després per Amèrica, fins a assolir ramificacions arreu del món Alguns d’aquells antics free-masons , que utilitzaven com a distintius simbòlics el compàs, l’escaire i altres instruments de l’ofici, es consideraven hereus espirituals dels…

A la Roma republicana, el municipium era la ciutat subjecta a Roma, obligada a certes contribucions, que no participava dels drets polítics de l’urbs Però, amb motiu de la concessió de la ciutadania als aliats itàlics 90 aC, el règim municipal s’estengué a les ciutats federades A l’època imperial, mentre es feu la fusió dels municipis pròpiament dits i les colònies sota el nom comú d’ universitates , l’autonomia municipal decaigué progressivament i augmentà la ingerència del poder central Aquest despotisme imperial tendí a disminuir arran de la concessió de la ciutadania romana a…

Hom en pot enfocar la història des del punt de vista tècnic de l’armament, de l’art de la guerra estratègia, tàctica, batalles, de les relacions entre organització militar i organització social, de la influència de l’exèrcit en l’estat militarisme, pretorianisme, servei militar, guerra o bé de la seva influència en la història general De fet, la història d’un exèrcit es confon amb la de l’estat corresponent No hi ha exèrcit que no depengui d’un estat o sobirà, ni estat o sobirà mancat d’…

Concepte associat al sistema capitalista de divisió del treball i de relacions de la propietat que sorgí a Europa a mesura que anava desapareixent l’estructura social medieval en estaments, fins a la formulació de la teoria marxista, hom entenia per burgesia el conjunt de ciutadans de la classe mitjana urbana mercantil o industrial d’una societat burgès Encara que Hegel havia ja emprat el terme de societat burgesa o civil bürgerliche Gesellschaft per a designar un nivell de la vida social on es troben els interessos particulars i privats dels individus, distint del nivell públic o estat,…