Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
fernet
Begudes destil·lades
Licor d’alta graduació alcohòlica, tònic i digestiu, fet amb diferents substàncies vegetals (àloes, ruibarbre, genciana, quina, etc), macerades i diluïdes en alcohol.
El destillà per primera vegada Bernardino Branca, el 1845, en una petita fassina de Milà
procés d’Othemer
Química
Procediment per a la preparació d’àcid acètic mitjançant la destil·lació azeotròpica de l’àcid pirolignós.
Una vegada eliminat el metanol que aquest conté, hom destilla el residu a través d’una columna en presència d’acetat de butil, que arrossega l’àcid acètic separant-lo de l’aigua Actualment aquest procediment ha caigut en desús per la seva escassa rendibilitat
mètode de Kjeldahl
Química
Mètode emprat per a la determinació del nitrogen amoniacal.
Es fonamenta en la transformació de la substància nitrogenada en sulfat amònic, per digestió amb àcid sulfúric en presència de sulfat de coure com a catalitzador Hom destilla finalment el líquid per a recollir l’amoníac sobre una solució valorada d’un àcid inorgànic
anís
Begudes destil·lades
Aiguardent de vi aromatitzat amb essència d’anís.
Per a la seva elaboració cal rebaixar amb aigua un aiguardent d’alta graduació alcohòlica i afegir-hi la quantitat d’essència d’anís necessària Hom destilla el conjunt per separar-ne les primeres fraccions, que fan mala olor i tenen mal gust, i les darreres, de grau inferior
àcid azelaic
Química
Compost obtingut per oxidació de l’àcid oleic amb ozó.
Soluble en aigua calenta i solvents orgànics, es presenta en forma d’agulles prismàtiques que es fonen a 106,5°C es destilla a 360°C amb descomposició parcial i formació del seu anhídrid En el procés d’enranciment de l’àcid oleic hom n'obté en petites quantitats És emprat en síntesi orgànica, en la producció de poliamides i plastificants Rep també el nom d’àcid lepargílic
white spirit
Química
Dissolvent mineral, incolor o lleugerament grogós, d’olor semblant a la gasolina, immiscible en aigua i miscible amb molts solvents orgànics.
És una barreja variable d’hidrocarburs que destilla del petroli entre els 130ºC i els 220ºC La seva primera aplicació industrial fou com a substitut de la gasolina en els sistemes de neteja en sec És el dissolvent més corrent en la fabricació de pintures, laques i vernissos Pot substituir l’aiguarràs en la majoria de les seves aplicacions, per això sovint es comercialitza amb les denominacions aiguarràs mineral, dissolvent mineral, substitut d’aiguarràs o símil d’aiguarràs
lubrificant
Tecnologia
Dit de la substància emprada per a lubrificar.
El lubrificant consisteix generalment en oli o greix mineral procedent del petroli, vegetal d’oliva, de colza, de ricí o animal de castor, però a vegades hom empra substàncies sòlides minerals talc, grafit, aire o aigua Els més emprats són els obtinguts de la destillació del petroli, continguts en la fracció que destilla per sobre dels 360°C a la pressió atmosfèrica La propietat més característica dels lubrificants és la viscositat, que ha d’ésser l’adequada a cada ús cal conèixer, a més, la seva variació en funció de la temperatura, que és expressada mitjançant l' índex de viscositat
àcid clorhídric
Química
Nom amb què és coneguda la solució aquosa del clorur d’hidrogen.
Líquid fumant que, en presència de ferro, adquireix un color groguenc les solucions concentrades contenen el 38% de HCl Té un azeotrop del 20,24% en HCl, que destilla a 110°C i 760 mm Hg És segregat per les cèllules parietals de la mucosa gàstrica, forma part dels sucs digestius i facilita l’acció de la pepsina És, després del sulfúric, l’àcid més emprat en la indústria les seves aplicacions, entre d’altres, són per a la neutralització de sistemes bàsics i com a hidrolitzat de proteïnes, i, en medicina, en dilució al 10%, per a guarir casos d’hipoclorhídria
destil·lació seca
Química
Procés de descomposició tèrmica d’una substància, generalment sòlida, que produeix una separació dels components, acompanyada, en el cas de tractar-se de substàncies complexes, d’una degradació de les molècules, que es transformen en productes més simples (gasos i líquids).
Industrialment tenen interès la destillació seca de l’hulla o coquització i la destillació seca de la fusta Aquesta darrera consisteix en un procés de carbonització en el qual hom aprofita els gasos i vapors despresos La composició d’aquests productes depèn bàsicament de la classe de fusta que hom destilla Els productes gasosos monòxid i diòxid de carboni, hidrogen, metà i altres hidrocarburs més pesants són emprats com a combustible per a iniciar la reacció, la qual s’automanté en arribar a una certa temperatura Dels condensats obtinguts hom separa l’àcid pirolignós mescla d’àcid acètic,…