Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
destinatari | destinatària
Dret
Persona, persones o entitats als quals és adreçat i els quals generalment beneficia un acte jurídic en forma de document.
És un dels elements necessaris del protocol
destinatari | destinatària
Persona a la qual és destinada o adreçada alguna cosa.
commutació de missatges
Tècnica de commutació que assigna, a la informació a transmetre, una capçalera de senyalització indicativa del terminal destinatari.
El missatge és emmagatzemat en un node de la xarxa que, gràcies a unes taules d’encaminament, l’adreçarà cap a un altre node, quan aquest estigui disponible, i així successivament, fins al destinatari
signatura electrònica
Electrònica i informàtica
Procediment que garanteix la identitat del signatari d’un document electrònic i que el seu contingut no ha estat manipulat.
L’algorisme més emprat s’anomena DSA Digital Signature Algorithm i es basa en l’ús de la criptografia de clau asimètrica i en les funcions resum o hash Signar un document significa obtenir-ne el hash i encriptar aquest hash amb la clau privada del signatari El document original, juntament amb el hash encriptat, s’envia al destinatari Per a verificar la signatura, el destinatari desencripta el hash amb la clau pública del signatari i obté el hash novament a partir del document si el hash obtingut del document coincideix amb el de la desencriptació, el document no…
clau
Electrònica i informàtica
Seqüència de caràcters que cal entrar en un ordinador per tal d’accedir-hi i que identifica l’usuari.
Avui dia està molt estesa la criptografia de clau asimètrica, en la qual la clau per encriptar i per desencriptar són diferents i no es poden deduir l’una de l’altra La clau pública es publica i és coneguda per tothom, mentre que la clau privada es manté en secret Segons l’aplicació que se'ls vulgui donar, es pot encriptar la informació amb la clau pública i desencriptar-la amb la clau privada corresponent o a l’inrevés, encriptar-la amb la clau privada i desencriptar-la amb la clau pública Si es tracta de mantenir la confidencialitat d’una informació en una transmissió, s’encripta amb la…
missatge
Comunicació, notícia, tramesa a un destinatari determinat.
radiomissatgeria
Servei unidireccional de telecomunicacions que permet als seus abonats la recepció de missatges via ràdio mitjançant un petit receptor de butxaca.
Com que un ús molt freqüent d’aquest servei és la cerca de persones, bé perquè es presentin en un lloc o bé perquè contactin per telèfon amb qui ha emès el missatge, hom l’anomena popularment buscapersones En la seva versió més senzilla, el missatge pot consistir en un to audible, identificable pel destinatari Altres receptors, cada vegada més habituals, disposen d’una petita pantalla alfanumèrica on hom pot llegir missatges curts La petició d’enviament de missatges a un abonat del servei de radiomissatgeria es recull en un centre d’operació, al qual hom pot accedir des de la xarxa telefònica…
no-repudi
Electrònica i informàtica
Servei de seguretat que permet provar la participació de les diferents parts involucrades en una comunicació.
El no-repudi a l’origen implica que l’emissor no pot negar haver enviat un missatge perquè el destinatari té proves de l’enviament No-repudi a la destinació implica que el receptor no pot negar haver rebut el missatge perquè l’emissor té proves del receptor
tornada
Literatura
A la poesia occitana i a la catalana antiga, cobla que cloïa un poema format d’una o més estrofes de major extensió, i que solia repetir, del tot o en part, l’esquema mètric i rimat dels darrers versos de l’estrofa precedent, sovint la darrera meitat d’aquella.
La seva funció corrent era d’endreça del poema al seu destinatari, masculí o femení el poeta hi sintetitzava les intencions i les raons que havia glossat en el poema i que el mogueren a escriure'l A voltes s’usaven dues tornades són força excepcionals els poemes de tres i molt els de quatre
xarxa cooperativa
Xarxa constituïda per nodes interactius que aporten valor afegit als nodes veïns amb l’objectiu d’ampliar la connectivitat de la xarxa sencera.
L’arquitectura de les xarxes cooperatives és generalment distribuïda, on els nodes poden cooperar de diferents maneres Algunes formes de cooperació són el reenviament de missatges rebuts d’altres nodes cap a un destinatari final o bé, per exemple, compartir informació de la xarxa per tal de reduir la senyalització provinent de nodes centrals de la xarxa