Resultats de la cerca
Es mostren 602 resultats
factor de determinació testicular
Biologia
Proteïna que determina la formació de gònades masculines durant l’embriogènesi i, per tant, la formació de mascles.
El gen que codifica el factor de determinació testicular tdf es troba en una regió del cromosoma Y denominada SRY regió del Y que determina el sexe Si el gen tdf presenta alguna mutació i no funciona correctament, es forma una femella Un cop es forma el teixit testicular, aquest comença a produir hormones masculines, com per exemple andrògens, que inhibeixen l’aparició d’òrgans sexuals femenins i dels caràcters sexuals secundaris propis d’aquest sexe, com les glàndules mamàries i el patró característic de pilositat pubiana
interrogatiu | interrogativa
Gramàtica
Dit de l’element que introdueix interrogació o pregunta, en una frase, o determina, dins aquesta, l’abast d’interrogació d’un altre element.
Poden ser adjectiu interrogatiu quan l’element és unadjectiu determinatiu que marca l’abast d’interrogació del nom que determina conjunció interrogativa si és una conjunció que introdueix una proposició subordinada interrogativa i proposició o oració interrogativa amb referència a tota l’oració o proposició amb què és formulada una pregunta
ascites
Patologia humana
Acumulació de líquid a la cavitat peritoneal que, si és prou abundant, determina un bombament de l’abdomen.
Generalment el líquid prové dels vasos sanguinis i es produeix per un o més dels tres mecanismes següents augment de la permeabilitat dels capillars del peritoneu, augment de la pressió hidroestàtica dels capillars del fetge, i disminució de la pressió colloïdosmòtica del plasma L’anàlisi de la composició del líquid és important de cara al diagnòstic del mecanisme de producció i de les malalties causals així davant un contingut elevat de proteïnes superior a 3 g/l hom parla d’un exsudat que obeeix al primer mecanisme i és degut a processos que determinen una inflamació del peritoneu com les…
aberració de la llum
Aberració de la llum
© fototeca.cat
Astronomia
Fenomen pel qual la direcció aparent en què veiem un astre és diferent de la direcció real, la qual es determina unint imaginàriament l’astre i la Terra en l’instant d’observació.
És produït pel fet que la Terra es mou amb una velocitat que no és negligible respecte al valor finit de la velocitat de la llum Els diferents moviments d’un observador solidari a la Terra determinen les diferents aberracions Així, el moviment amb el conjunt del sistema solar determina l' aberració secular El moviment de rotació al voltant de l’eix terrestre determina l' aberració diürna , que presenta un valor màxim de 0,32’ La més important és, però, l' aberració anual , deguda al moviment de translació de la Terra al voltant del Sol En aquest cas, si φ és l’angle que la…
digressió
Digressió d’un estel circumpolar de l’hemisferi nord. A causa de la rotació de la Terra, l’estel determina un moviment aparent (cercle blau) amb quatre punts particulars: les dues culminacions i les dues digressions. Els cercles verticals de digressió màxima (en vermell) són tangents a la trajectòria aparent i perpendiculars al corresponent cercle horari de digressió màxima (φ és l’altura del pol i és igual a la latitud geogràfica del lloc d’observació)
© Fototeca.cat
Astronomia
Màxima desviació angular d’un astre amb relació a un pla de referència, generalment el pla meridià del lloc d’observació.
Aquest mot és especialment emprat en tractar del moviment dels estels circumpolars En considerar el moviment diürn d’un d’aquests estels al voltant d’un dels pols celestes, hom observa l’existència de dues posicions en les quals la seva separació respecte a aquest pol és màxima en azimut coordenades astronòmiques horitzontals i horàries, l’una cap a l’est digressió oriental , i l’altra cap a l’oest digressió occidental En aquestes dues posicions el pla vertical que passa per l’estel cercle vertical és tangent a la trajectòria aparent de l’estel i perpendicular al seu cercle horari Quan un…
qualitat
Filosofia
Propietat que determina la natura d’un objecte.
Categoria fonamental del pensament i de la realitat, Aristòtil la considerà, juntament amb la quantitat i la relació, el més important dels accidents accident S'oposa a la relació per tal com modifica intrínsecament la substància s’oposa a la quantitat per tal com no és mesurable i comporta solament diferències d’intensitat Per a Kant, és el segon dels quatre títols de conceptes purs del pensament categories que inclou la realitat, la negació i la limitació Amb la quantitat constitueix la classe de les categories matemàtiques En la gnoseologia empírica, Locke i Leibniz adoptant una distinció…
el·lipsoide
El·lipsoide aplatat (a) i allargat (b) obtinguts per rotació d’una el·lipse, prenent com a eix de la rotació el que conté, en el primer cas, el semieix menor d’aquesta el·lipse i, en el segon, el semieix major
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Superfície de segon grau o quàdrica amb centre l’equació de la qual és (
x 2
/a 2
)+(
y 2
/b 2
)+(
z 2
/c 2
)=1 si els eixos de coordenades són els propis de la quàdrica.
Una ellipse que giri al voltant del seu eix menor determina un ellipsoide aplatat , anomenat també esferoide oblat i una ellipse que giri al voltant del seu eix major determina un ellipsoide allargat , anomenat també esferoide prolat Quan a=b=c=r l’ellipsoide esdevé una esfera de radi r