Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
distintiu
Transports
Bandera especial que hom hissa en un vaixell per indicar la presència d’una persona a qui corresponen determinades honors.
distintiu
Fonètica i fonologia
Tret articulatori o acústic que, en la realització de fonemes, és susceptible d’exercir valors discrets diferencials respecte a unes altres realitzacions.
Quan un d’aquests trets esdevé comú a tota una sèrie de realitzacions fonemàtiques és anomenat marca de correlació Per exemple, els trets distintius de p, en català, són consonant, sord, oral, oclusiu, labial Per consonant s’oposa a les vocals, per sord, a b, per oclusiu, a f, per labial, a t i k, etc D’altra banda, el tret labial és marca de correlació per a p, b, m i f alhora
tret distintiu
Fonètica i fonologia
Diferència d’un fonema amb els altres, en termes de fonètica articulatòria, acústica o auditiva, que es revela en l’anàlisi dels fonemes o, més ben dit, de llurs diferents al·lòfon
, dels quals són una abstracció.
En català, per exemple, els fonemes fricatius presenten els trets distintius següents, descrits segons la fonètica articulatòria on + indica la presència del tret, - indica l’absència del tret, i la casella buida, la no funcionalitat del tret
distintiu de classe
Transports
Senyal que hom assigna a l’embarcació de regates que pertany a una classe internacional.
estrella de David
Història
Estrella de sis puntes, distintiu de l’estat d’Israel.
Durant la persecució nazi contra els jueus, aquests eren obligats a dur-la com a distintiu
bastó de comandament
Història
Bastó que serveix de distintiu de dignitat i autoritat.
De molt antic el bastó fou sempre un signe de comandament o un atribut de dignitat, no solament militar, sinó també judicial Homer ja parlava dels bastons militars portats pels capitants Els primitius magistrats de Roma portaven bastonets d’or, de vori o d’alzina, segons llur dignitat El ceptre mateix no és sinó un bastó que indica l’autoritat sobirana Els primers reis francesos portaven un bastó recobert de làmines d’or, que al s XIV fou substituït per la mà de la justícia En forma curta el bastó és distintiu, en diferents països, dels més elevats graus militars mariscals,…
badge
Heràldica
Distintiu generalitzat a l’Europa del s XV, i avui propi només de l’heràldica britànica.
És collocat com un additament de les armes i de les cimeres, generalment sobre aquestes últimes o als costats A l’edat mitjana el badge era portat també pels servidors o seguidors dels senyors feudals, i els qui ho eren de dos o més portaven la de cadascun d’ells com un distintiu de propietat Els senyors acostumaven de portar-los també dins llurs estendards Entre els exemples més coneguts de badges hi ha les tres plomes dels prínceps de Galles, la rosa vermella o blanca, respectivament, dels Lancaster i els York, la ginesta dels Plantagenet, la fulla de trèvol d’Irlanda, etc
oposició gradual
Fonètica i fonologia
Lingüística i sociolingüística
Oposició fonemàtica en la qual el tret distintiu operant considerat basa la seva facultat diferenciadora en un grau major o menor de la característica fònica que el constitueix.
Així, en català, ho són les oposicions i/ẹ, ẹ/ę, per exemple, si hom considera que llur tret distintiu operant és el grau d’obertura /i/ primer grau, /ẹ/ segon grau o /ę/ tercer grau