Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
ecosistema | ecosistemes

Esquema que mostra l’intercanvi de matèria i energia en un ecosistema
© Fototeca.cat
Ecologia
La ciència que estudia l’estructura, el funcionament i l’evolució dels ecosistemes és l'ecologia Tansley, en el seu treball The Use and Abuse of Vegetational Concepts and Terms 1935, introduí el terme ecosistema per a designar les unitats naturals bàsiques de la biosfera Els autors russos solen emprar el terme biogeocenosi com a sinònim d’ecosistema Els nexes que uneixen els diferents components, biòtics i abiòtics, de l’ecosistema són essencialment les relacions d’intercanvi material i energètic que es produeixen entre ells Quant a l’energia, la comunitat podria ésser representada per una…
contaminació
Ecologia
Alteració de les propietats d’un medi per incorporació, generalment deguda a l’acció directa o indirecta de l’home, de pertorbacions, materials o radiacions que introdueixen modificacions de l’estructura i la funció dels ecosistemes afectats.
Generalment, les modificacions augmenten el flux energètic ecosistema i, per tant, la productivitat, la taxa de renovació respiració/biomassa, i disminueixen la diversitat, és a dir, simplifiquen l’estructura Els principals tipus d’agents contaminants són deixalles i partícules industrials i mineres, gasos procedents de vehicles, automòbils i d’altres combustions, residus sòlids urbans, restes orgàniques animals i vegetals, aigües residuals domèstiques i industrials, pesticides i materials radioactius Aquests diferents agents determinen els diferents tipus de contaminació, que, bàsicament,…
prat

Els prats són ecosistemes molt menys complexos que l’alzinar o la brolla
© Fototeca.cat-Corel
Agronomia
Geobotànica
Zootècnia
Terreny cobert d’herba, sovint amb predomini de vegetals graminoides.
Els components principals de les diverses comunitats herbàcies dels prats són hemicriptòfits cespitosos i estolonífers, pertanyents sobretot a les famílies de les gramínies, de les ciperàcies i de les papilionàcies Els prats de pastura són pasturats directament pels ramats En els prats dalladors , que als països pocs humits necessiten regatge, l’herba és dallada i donada al bestiar Hi ha prats naturals , que es fan espontàniament, i prats artificials , que són sembrats o millorats per l’home
contaminació de les aigües
Ecologia
Alteració de l’equilibri dels ecosistemes aquàtics, amb pertorbació de llur cicle natural per causa humana, sovint causada per la utilització abusiva de l’aigua com a vehicle de deixalles i residus ocasionats per l’activitat humana.
La matèria orgànica contaminació orgànica , procedent sobretot dels nuclis urbans, eutrofitza l’aigua eutrofització i en consumeix l’oxigen dissolt la qual cosa és un factor limitador per a moltes espècies L’eutrofització, fenomen de ritme lent a la natura, és accelerat enormement per l’acció de l’home Les diferents activitats i explotacions humanes aporten a les aigües els següents contaminants pesticides herbicides o defoliants amb dioxina, paraquat, etc, molt tòxics i teratògens fungicides amb mercuri, que és transportat i es concentra després a les cadenes alimentàries insecticides…
limnologia
Ecologia
Ciència que estudia els llacs en tots els aspectes (geogràfic, geològic, físic, químic i biòtic) i en general totes les aigües continentals.
La limnologia requereix la coordinació i l’ajut de diferents ciències i tècniques, però són especialment els ecòlegs aquells qui més han investigat els llacs, pel fet d’ésser ecosistemes tancats que permeten uns estudis i unes recerques aplicables a d’altres ecosistemes
sincronia ecològica
Ecologia
Coincidència en el temps de variacions poblacionals, de cicle biològic o migratòries en diferents espècies.
És fonamental per a l’estabilitat dels ecosistemes i de les xarxes tròfiques Un exemple en són les variacions que el clima provoca a diverses espècies i que fa que les seves poblacions quedin afectades al mateix temps Aquest efecte és conegut com a efecte Morán i ha esdevingut objecte d’estudi amb relació al canvi climàtic global Com que les espècies presenten diferents sensibilitats al canvi climàtic, aquest genera una asincronia ecològica que té conseqüències greus en els ecosistemes
ecosistema urbà
Geografia
Comunitat d’organismes vius on predomina l’espècie humana, la qual és capaç de transformar el medi natural on viu d’acord amb l’activitat interna que realitza i com a conseqüència dels intercanvis de matèria, energia i informació.
La ciutat és el paradigma dels ecosistemes urbans i, com a tal, adopta processos autoorganitzatius que determinen la seva complexitat Als ecosistemes urbans es destaca com a característica intrínseca el volum d’energia que es captura externament, atesa l’exigència de concentració que necessiten les activitats que s’hi porten a terme, mentre s’exporta contaminació i es dissipa energia Els sistemes urbans són heterotròfics des del punt de vista de la producció alimentària i exploten recursos de sistemes més o menys allunyats A més, als sistemes urbans la major part de…
diversitat
Ecologia
Paràmetre ecològic que assenyala la riquesa relativa en espècies o altres elements d’un ecosistema o d’un conjunt d’organismes.
La diversitat és alta en ecosistemes complexos i de condicions estables A mesura que la successió progressa, augmenta la diversitat
tiobacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, quimiolitòtrofs, que fan servir S, SH2i tiosulfats com a font energètica i CO2com a font de C.
Són bacteris del S, no fotosintètics, que es poden aïllar d’ecosistemes constituïts per substrats amb concentracions de sulfurs importants Hom en coneix els gèneres Thiobacterium, Macromonas, Thiovulum, Thiospira i Thiobacillus
ecologia
Ecologia. Cadena de predació que il·lustra la lluita per la vida
© Fototeca.cat
Ecologia
Part de la biologia que estudia les interrelacions dels éssers vius entre ells i amb llur medi.
D’una banda, pretén donar una descripció dels conjunts d’organismes i de les característiques del medi on viuen i, d’altra banda, analitzar les relacions causals entre aquestes característiques i la composició d’aquells conjunts d’organismes, la qual cosa implica l’estudi dels bescanvis de matèria i energia que es produeixen dins una comunitat natural La primera definició del terme ecologia fou donada per Ernst Haeckel 1834-1919 en la seva obra Prinzipien der generelle Morphologie der Organismen 1906, i segons ell l’ecologia és el cos de coneixements que fan referència a l’economia de la…