Resultats de la cerca

El tipus més emprat actualment és l’anomenat de resistència variable Dins un cos de porcellana amb perfil exterior d’aïllador hi ha dos elèctrodes separats per un espai d’aire, l’un connectat a la línia i l’altre a terra, però a través d’uns elements discs, generalment a base de carbur de silici, la resistència elèctrica dels quals minva en augmentar la tensió Amb tensió de línia normal no passa cap corrent pel descarregador perquè l’espai d’aire entre els elèctrodes no ho permet, però quan apareix una sobretensió, salta l’arc entre els elèctrodes i s’…

On m és la massa de la partícula, v la velocitat, e la càrrega elèctrica, i V A i V B els potencials de dos elèctrodes successius, per tant, l’energia cinètica final dependrà de la diferència de potencial entre el primer elèctrode i el darrer

Són anomenats tubs de buit o de gas , respectivament El precursor dels tubs electrònics fou el díode de Fleming , que donà lloc, per perfeccionaments diversos introduïts posteriorment, als altres tubs coneguts Són constituïts per una ampolla, generalment de vidre, que conté els elèctrodes, i una base o sòcol proveït d’unes tiges en nombre de 4, 7, 8, 9 o 10, destinades a fer de suport i, alhora, a establir els contactes corresponents Hi ha una gran varietat de tubs electrònics, que són coneguts amb diversos noms Segons que el nombre d’elèctrodes d’un tub sigui de 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, etc, és…

Els impulsos són enviats als elèctrodes i la descàrrega passa d’un càtode al següent a cada impuls Un tub pot comptar de 0 a 9, de forma que per a comptar n xifres decimals calen n decatrons A cada pas per zero d’un tub és enviat un impuls al tub següent, que correspon a la dècada següent

L’espai de descàrrega ha d’ésser refrigerat per a obtenir concentracions apreciables d’ozó, puix que la calor el descompon L’ozó produït és desplaçat de l’ozonitzador pel mateix corrent d’aire que hom ozonitza D’aquesta manera, hom pot arribar a concentracions de l’ordre del 10% d’ozó en oxigen Els ozonitzadors són emprats per a l’esterilització d’aigua o d’aliments i per a desodoritzar l’atmosfera

És constituït per un diafragma molt lleuger, generalment de polièster, collocat entre dos elèctrodes acústicament transparents Aquest diafragma és polaritzat amb relació als dos elèctrodes, que creen un potent camp electroestàtic El senyal provinent de l’amplificador s’aplica a aquests elèctrodes mitjançant un transformador, amb la qual cosa es produeixen unes variacions de polarització que forcen el diafragma a desplaçar-se i així es produeix el so

Fou introduïda el 1924 per H Berger, que registrà per primera vegada el potencial d’acció d’un conjunt de neurones cerebrals Els elèctrodes són collocats generalment en contacte amb la pell del cap interposant-hi una pasta conductora, i, en circumstàncies especials, directament damunt l’escorça cerebral electrocorticograma o en la profunditat del cervell estereoelectroencefalograma Segons la collocació dels elèctrodes hom distingeix dues classes de derivacions, les monopolars i les bipolars , segons que hi hagi un o bé dos elèctrodes actius

Els més freqüents són els que es basen en tecnologia d’elèctrodes electroestàtics i els que es basen en elèctrodes de tipus magnètic

És constituïda, essencialment, per dos elèctrodes, sotmesos a una diferència de potencial contínua d’unes centenes de volts, que són disposats l’un parallel a l’altre, o bé, si l’ànode és filiforme i el càtode cilíndric, hom els disposa concèntricament El conjunt és immers en el si d’un gas generalment aire o un gas rar El pas d’una partícula carregada ionitza el gas i, com a conseqüència, s’estableix un corrent elèctric La diferència de potencial entre els elèctrodes és insuficient perquè es produeixi una allau electrònica, de manera que el corrent produït és…

Un conjunt de parells d’elèctrodes plans i parallels és collocat en el si d’un gas inert una mescla de neó i heli, per exemple a baixa pressió hom estableix entre cada parell d’elèctrodes breus impulsos d’alta tensió amb una durada d’uns microsegons , que són, però, insuficients per a produir una descàrrega entre ells La injecció d’una partícula carregada, perpendicularment a les plaques dels elèctrodes, ocasiona un deixant d’ions, seguint el qual una guspira salta d’un a l’altre elèctrode La traça d’aquesta guspira o seguit de guspires delata la…